Jordi Pujol ha fet una llarga penitència, retirant-se de primera línia política i renunciant a les atribucions com a expresident, arran de la confessió del 2014 respecte els seus comptes en paradisos fiscals. Tot i això, després de gairebé nou anys d'ostracisme, cada cop costa menys tornar-lo a veure en actes públics -sovint organitzats per dirigents de Junts o acompanyant-los- o ser notícia -aquest mateix dimarts s'hi ha referit el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano-. Ja se l'ha rehabilitat? Una enquesta recent apunta que l'electorat de Junts ho hauria fet, però també el d'ERC i bona part de l'independentisme.
En concret, un 43% dels enquestats pel tercer baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de l'any passat opina que el llegat de Pujol és bo o molt bo, mentre que tan sols un 37% el considera dolent o molt dolent. La mateixa enquesta preguntava també per la valoració de la presidència de Pasqual Maragall i el seu record era molt més positiu (l'aprovava un 58%), però, així i tot, la quantitat de gent que té ara en bona consideració l'herència política de l'exlíder de CiU supera la d'aquells que la veuen negativa. I això no és poc, vistes les circumstàncies. Però no només hi ha diferències pel que fa a electorats, sinó que els homes valoren més Pujol que les dones, ja que, entre elles, n'hi ha més que el suspenen que no pas que l'aproven.
Com es valora el llegat de Jordi Pujol, en funció del sexe i el record de vot?
Com evidencia l'anterior gràfic, els votants de Junts tenen pocs dubtes sobre el llegat de Pujol, ja que tres de cada quatre el veuen positiu i tan sols un 15%, negatiu. El record polític de l'expresident, però, també és bo entre els electors d'ERC, amb un 57% d'aprovats, el doble dels que el suspenen. I fins i tot aquells que, als comicis del 2021, van fer suport a la CUP estan dividits, empatats en un 40% aquells que consideren bona la seva herència política i aquells que la creuen dolenta. I això que aquesta formació fa bandera de la lluita contra la corrupció, també la que esquitxa l'expresident i el seu entorn. Les bases de la resta de partits són més crítics amb el seu llegat, però només les de Vox, Cs i PP el censuren de forma majoritària.
El canvi de posicionament també evoluciona clarament en funció de la relació preferida entre Catalunya i Espanya. Prop de la meitat dels que la voldrien com una mera regió o com una comunitat autònoma valoren malament el llegat i només un terç el veu positiu. Entre els federalistes, ja n'hi ha més que el recorden com a bo, una postura majoritària entre els independentistes. I en relació a la ideologia, només pesen més els crítics entre els enquestats més d'esquerres i més de dretes, mentre que, en les posicions centrals, predomina la valoració positiva, sense arribar a ser majoritària.
Com es valora el llegat de Jordi Pujol, en funció de la relació preferida entre Catalunya i Espanya i la ideologia?
Un altre element que condiciona aquestes valoracions és l'edat de l'enquestat. Aquells de 35 anys o més estan dividits, però n'hi ha més que creuen que el llegat és bo que no pas dolent. En canvi, entre els més joves predominen les opinions crítiques. No perquè siguin majoritàries o augmentin respecte les altres franges d'edat, sinó perquè hi ha molts més indecisos en detriment de postures més favorables. Es tracta, de fet, de generacions que no van viure els governs de Pujol, ja que aquest va deixar de ser president quan tenien, com a molt, 15 anys, motiu pel qual hi pot haver pesat més el xoc de la confessió i els processos judicials derivats d'aquest i altres casos vinculats a Convergència.
També varien les opinions sobre Pujol en funció de la grandària dels municipis. El seu llegat és ben recordat sobretot als pobles petits i és cada cop menys positiu a mesura que n'augmenta la mida. Tot i això, la valoració només és predominantment negativa a les ciutats de més de 150.000 habitants, amb l'excepció de Barcelona, que sempre té dinàmica pròpia i on les postures estan més dividides. Pujol, de fet, fa pocs dies va acompanyar Xavier Trias en la seva presentació com a alcaldable de la capital. En tot cas, aquesta evolució de la percepció és coherent amb la variació del vot a l'independentisme, el qual obté millors resultats a municipis petits i mitjans que a les grans ciutats.
Com es valora el llegat de Jordi Pujol, en funció de l'edat i la grandària del municipi?
Finalment, el nivell de renda acostuma a ser una altra variable vinculada als comportaments i opinions polítiques. En el seu cas, però, és difícil trobar la fórmula adient per mesurar-lo de forma mínimament precisa en un sondeig, ja que els enquestats acostumen a mentir o a no respondre quan es demana pels seus ingressos, mentre que la pregunta sobre la seva classe social és excessivament subjectiva. Tot i això, el CEO ha incorporat recentment noves preguntes sobre aspectes pràctics d'accés als recursos que són útils per situar la mostra en diferents graus de privació o opulència.
Un de cada quatre catalans, per exemple, declara que no es pot permetre fer ni una sola setmana de vacances a l'any, un grup en què es trobarien els catalans amb menys recursos. I aquests clarament tenen una percepció més negativa del llegat de Pujol. En contraposició, un de cada quatre catalans gaudeix d'una segona residència, ja sigui en propietat o de lloguer. I aquests valoren lleugerament millor l'herència política de l'expresident que els que no en tenen, si bé, en aquest cas, no hi ha una diferència tan clara com en el 25% de catalans que no poden fer vacances respecte la resta.
Com es valora el llegat de Jordi Pujol, en funció de si es pot gaudir d'una setmana de vacances anual i de si es disposa d'una segona residència?