Aquest divendres, el Festival de Cinema de Sant Sebastià ha projectat el polèmic documental que inclou una profunda entrevista del periodista Jordi Évole a l'exdirigent d'ETA, José Antonio Urrutikoetxea (conegut com Josu Ternera). En la projecció, Ternera explica diferents moments de la història de l'organització basca armada, entre ells l'atemptat de l'Hipercor de Barcelona del 1987 on van morir 21 persones i hi va haver 45 ferits.

Ternera lamenta "les víctimes indiscriminades" dels atemptats d'ETA, però també assenyala l'Estat per la suposada falta de diligència per evitar els crims. En el cas de l'Hipercor, l'exdirigent en culpa directament l'estat espanyol: "ETA li va fer confiança al govern espanyol, el qual té una funció que és protegir els seus ciutadans i donant dos avisos perquè es desallotgés, no el van desallotjar fins a tal punt que l'Estat va ser condemnat subsidiàriament per això, perquè la seva funció és la de protegir la societat".

Sobre l'atemptat de l'Hipercor, Ternera també diu que el propòsit d'ETA "no era fer terrorisme", lamentant les víctimes de "classes populars" i "infants". Parla d'"error de càlcul" o d'"apreciació" pel fet d'entrar "a la trampa del govern".

Durant el documental, l'exdirigent repassa diferents atemptats i moments de la història d'ETA, entre els quals també hi ha el de Saragossa contra la Guàrdia Civil, el de l'alcalde de Galdákano o el de Carrero Blanco. Ternera resumeix els seus cinquanta anys de trajectòria valorant "molts encerts i errors" i assegura que es veu com un militant en "la lluita del poble basc" que mai va exercir com a "número u" de la banda. "Per mi i per ETA, la violència armada mai ha estat un objectiu en si, mai. El que ETA pretenia era portar el govern espanyol a asseure's en una taula de diàleg per resoldre el problema", afirma.

El documental "No me llame Ternera" s'ha estrenat en exclusiva aquest divendres a Sant Sebastià, però a partir del pròxim 15 de desembre es podrà veure a Netflix.