30
de gener
de
2024, 11:10
Actualitzat:
15:11h
L'amnistia arriba aquest dimarts al Congrés i el més calent és a l'aigüera. Els moviments de les últimes setmanes dels jutges per aconseguir treure causes rellevants de l'abast de la llei inquieta l'independentisme, que manté diverses esmenes vives per mirar de reforçar més un text que ja va ser modificat en comissió la setmana passada. El ple comença a les tres de la tarda i les converses entre els grups estaran obertes fins a l'últim minut, però el marge de maniobra és escàs. L'objectiu, especialment per part de Junts, és intentar aconseguir la llei quedi més lligada i sense escletxes que puguin aprofitar uns jutges obertament contraris a aquesta norma. Fins que comenci el ple, no es pot descartar cap escenari. La d'aquest dimarts serà una altra jornada d'infart al Congrés.
Hi ha poques possibilitats de canvis de fons, però els precedents conviden a la incertesa. En les darreres hores, els diversos entorns de Junts han alertat de les mancances de l'actual redactat. Poques hores abans que comenci el ple, Junts, que ha reunit aquest matí l'executiva, es decanta pe votar en contra de la llei si el PSOE -i la resta de partits de la investidura- no accepten les seves esmenes. Si els juntaires emeten un no, la llei no tirarà endavant i tornarà a la comissió de Justícia, que tindrà un mes per fer un nou dictamen i elevar-lo un altre cop al ple, segons diu el reglament del Congrés. Políticament, suposaria una fractura important a la majoria que va permetre a Pedro Sánchez revalidar la Moncloa fa tot just uns mesos, i que es fonamenta sobre aquesta llei. Els tempos d'aplicació de la llei també s'allargarien.
"Sempre hem defensat que l'amnistia ha d'incloure tothom i que l'aplicació ha de ser immediata", remarquen fonts de la formació de Carles Puigdemont, que considera que la proposta d'amnistia que se sotmetrà a votació "no garanteix aquests dos objectius" en la mesura que els estamenst judicials protagonitzen una "deriva" per "boicotejar" la norma i deixar-ne fora "molt independentistes. "Encara s'està negociant i negociarem fins al darrer minut per introduir-hi canvis. Si no s'accepten, Junts no podrà votar a favor de la llei", remarca el partit.
Ara com ara, el PSOE ha dit que no hi votarà a favor, però el PSC no és tan taxatiu i diu que hi haurà converses fins a l'últim minut. En l'actual moment de la tramitació ja no es poden fer transaccions i el PSOE hauria de votar les esmenes íntegres. Això suposaria una cessió important en unes negociacions en què s'ha mesurat molt què es pacta en quins termes es plasma a la llei. L'equilibri és complex, perquè la llei d'amnistia ha de tenir el suport de tots els partits de la investidura (des de Junts fins al PSOE), afectar el màxim nombre de causes vinculades al procés, reduir al màxim el marge d'interpretació d'uns jutges contraris a la norma i alhora no trepitjar línies vermelles que en posin en entredit l'encaix constitucional.
ERC i Junts tenen encara diverses esmenes vives per votar-les al ple. Els independentistes n'han pactat una que elimina el delicte de terrorisme del capítol de les exclusions i que esvairia alguns dubtes que hi ha ara com ara sobre què pot passar amb les causes de Tsunami i els CDR. La setmana passada, en comissió, ERC, Junts i el PSOE van acordar reforçar aquest punt de la llei, introduint elements com la voluntat "clara i manifesta" de cometre una actuació delictiva que vulnerés drets humans recollits en el Conveni Europeu de Drets Humans. El jutge de Tsunami, Manuel García Castellón, ja ha començat a adaptar-se al nou redactat, i ja avisa que els organitzadors de les protestes contra la sentència del procés podrien tenir "voluntat homicida" i haver vulnerat drets humans.
Junts també ha pactat una sèrie d'esmenes amb el PNB, que miren de garantir l'aplicació ràpida de la llei i protegir els casos de lawfare, pensant en aquelles persones que van donar suport a dirigents independentistes. És rellevant també que, a banda d'incloure els delictes de terrorisme a l'amnistia, les esmenes de Junts i PNB eliminen de les exclusions de la norma els delictes "contra la pau o la independència de l'Estat". Això no es pot deslligar de causes com la que fa referència a la controvertida trama russa del procés, reactivada aquest mateix dilluns pel jutge, i que apunta a connexions de l'entorn de Puigdemont amb persones properes al Kremlin per donar suport a la independència i desestabilitzar Espanya i Europa.
Tant el jutge de Tsunami com el de Volhov s'han donat sis mesos més per continuar investigant i adaptant, quan convingui els fets a les exclusions previstes de la llei. Fins i tot el govern espanyol ha insinuat que García Castellón actua amb motivacions polítiques. El dia que la comissió de Justícia va aprovar el dictamen que es votarà al ple, tant ERC com Junts van reservar-se la possibilitat d'intentar més retocs fins a última hora. Aquests canvis, limitats, no poden xocar contra el principi de separació de poders, que diu que el Congrés fa les lleis, però són els jutges els qui les interpreten i apliquen. Retorçar massa la llei per limitar la capacitat de maniobra els jutges també té riscos.
Hi ha poques possibilitats de canvis de fons, però els precedents conviden a la incertesa. En les darreres hores, els diversos entorns de Junts han alertat de les mancances de l'actual redactat. Poques hores abans que comenci el ple, Junts, que ha reunit aquest matí l'executiva, es decanta pe votar en contra de la llei si el PSOE -i la resta de partits de la investidura- no accepten les seves esmenes. Si els juntaires emeten un no, la llei no tirarà endavant i tornarà a la comissió de Justícia, que tindrà un mes per fer un nou dictamen i elevar-lo un altre cop al ple, segons diu el reglament del Congrés. Políticament, suposaria una fractura important a la majoria que va permetre a Pedro Sánchez revalidar la Moncloa fa tot just uns mesos, i que es fonamenta sobre aquesta llei. Els tempos d'aplicació de la llei també s'allargarien.
"Sempre hem defensat que l'amnistia ha d'incloure tothom i que l'aplicació ha de ser immediata", remarquen fonts de la formació de Carles Puigdemont, que considera que la proposta d'amnistia que se sotmetrà a votació "no garanteix aquests dos objectius" en la mesura que els estamenst judicials protagonitzen una "deriva" per "boicotejar" la norma i deixar-ne fora "molt independentistes. "Encara s'està negociant i negociarem fins al darrer minut per introduir-hi canvis. Si no s'accepten, Junts no podrà votar a favor de la llei", remarca el partit.
Ara com ara, el PSOE ha dit que no hi votarà a favor, però el PSC no és tan taxatiu i diu que hi haurà converses fins a l'últim minut. En l'actual moment de la tramitació ja no es poden fer transaccions i el PSOE hauria de votar les esmenes íntegres. Això suposaria una cessió important en unes negociacions en què s'ha mesurat molt què es pacta en quins termes es plasma a la llei. L'equilibri és complex, perquè la llei d'amnistia ha de tenir el suport de tots els partits de la investidura (des de Junts fins al PSOE), afectar el màxim nombre de causes vinculades al procés, reduir al màxim el marge d'interpretació d'uns jutges contraris a la norma i alhora no trepitjar línies vermelles que en posin en entredit l'encaix constitucional.
ERC i Junts tenen encara diverses esmenes vives per votar-les al ple. Els independentistes n'han pactat una que elimina el delicte de terrorisme del capítol de les exclusions i que esvairia alguns dubtes que hi ha ara com ara sobre què pot passar amb les causes de Tsunami i els CDR. La setmana passada, en comissió, ERC, Junts i el PSOE van acordar reforçar aquest punt de la llei, introduint elements com la voluntat "clara i manifesta" de cometre una actuació delictiva que vulnerés drets humans recollits en el Conveni Europeu de Drets Humans. El jutge de Tsunami, Manuel García Castellón, ja ha començat a adaptar-se al nou redactat, i ja avisa que els organitzadors de les protestes contra la sentència del procés podrien tenir "voluntat homicida" i haver vulnerat drets humans.
Junts també ha pactat una sèrie d'esmenes amb el PNB, que miren de garantir l'aplicació ràpida de la llei i protegir els casos de lawfare, pensant en aquelles persones que van donar suport a dirigents independentistes. És rellevant també que, a banda d'incloure els delictes de terrorisme a l'amnistia, les esmenes de Junts i PNB eliminen de les exclusions de la norma els delictes "contra la pau o la independència de l'Estat". Això no es pot deslligar de causes com la que fa referència a la controvertida trama russa del procés, reactivada aquest mateix dilluns pel jutge, i que apunta a connexions de l'entorn de Puigdemont amb persones properes al Kremlin per donar suport a la independència i desestabilitzar Espanya i Europa.
Els jutges troben les escletxes
En les darreres setmanes, des que es va començar a debatre la llei d'amnistia i es va presentar la proposició de llei, els jutges han començat a maniobrar per aconseguir que no es pugui aplicar tal com volen els negociadors. Això vol dir deixar-ne fora algunes causes rellevants, com la de Tsunami (que afecta Carles Puigdemont i Marta Rovira) o el cas Volhov (que esquitxa, per ara, l'entorn del president a l'exili). Per fer-ho, els jutges han retorçat els fets per mirar de fer-los encaixar en els delictes de terrorisme o traïció, actuacions que queden fora de l'actual llei d'amnistia. En el tràmit d'esmenes, es va mirar de posar un pedaç per reforçar el text, però les escletxes hi continuen sent i l'amenaça que la llei no tingui els efectes desitjats, també.Tant el jutge de Tsunami com el de Volhov s'han donat sis mesos més per continuar investigant i adaptant, quan convingui els fets a les exclusions previstes de la llei. Fins i tot el govern espanyol ha insinuat que García Castellón actua amb motivacions polítiques. El dia que la comissió de Justícia va aprovar el dictamen que es votarà al ple, tant ERC com Junts van reservar-se la possibilitat d'intentar més retocs fins a última hora. Aquests canvis, limitats, no poden xocar contra el principi de separació de poders, que diu que el Congrés fa les lleis, però són els jutges els qui les interpreten i apliquen. Retorçar massa la llei per limitar la capacitat de maniobra els jutges també té riscos.