Per què es reforça però no es blinda la llei d'amnistia?

Més reforçada en alguns punts febles, però no blindada del tot. En les darreres setmanes, les converses per millorar la llei d'amnistia s'han centrat, sobretot, en dos elements: com protegir les causes amb acusacions de terrorisme -Tsunami Democràtic, que afecta Carles Puigdemont i Marta Rovira, i els CDR de l'operació Judes- i com fer que la llei tingui efectes encara que els jutges la deixin en suspens. Després de negociacions fins a última hora, ERC, Junts i el PSOE han arribat a un punt d'entesa per incloure canvis en el "terrorisme" i els efectes de la proposició de llei, que ja ha rebut l'aval de la comissió de Justícia i que la setmana que ve es votarà al ple del Congrés. L'amnistia hauria d'entrar en vigor de cara a la primavera, i serà a aleshores quan haurà de passar el test d'estrès dels tribunals.

En l'àmbit del terrorisme, ERC i Junts volien que el delicte entrés dins de l'amnistia i el PSOE, que en quedés fora. El punt de consens suposa canvis en el redactat. D'una banda, cau el requisit de la sentència ferma -fins ara, el terrorisme sense veredicte definitiu podia entrar a la llei-, perquè posava en risc la constitucionalitat del text. De l'altra, s'estableix que quedarà fora de l'amnistia el terrorisme "sempre que, de manera evident i amb intenció directa, hagi causat violacions greus de drets humans, en particular, les previstes en els articles 2 i 3 del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, i en el dret internacional humanitari". Això són actuacions terroristes que hagin tingut, perquè així ho pretenien, resultat de mort, tortura o tracte degradant.

Els negociadors esperen que, així, tant la causa dels CDR com la de Tsunami pugui entrar a la llei, malgrat que aquesta darrera el jutge Manuel García Castellón intenta vincular-hi un mort. Els moviments de l'instructor, criticats pel mateix govern espanyol, ha fet més urgent retocar el punt del terrorisme. Fonts implicades en les converses ja alertaven al novembre, just després que es fes pública la proposició de llei, del marge que deixava el redactat per terrorisme i dels riscos que implicava el criteri de la sentència ferma. A la pràctica, això creava una diferència interna dins de la llei que hauria pogut ser impugnada al Tribunal Constitucional. Amb els nous criteris que permeten incloure el terrorisme, algunes fonts asseguren que el marge dels jutges hi continua sent, però més limitat.

 

Garantir l'efecte si la llei se suspèn

Jutges rellevants com Pablo Llarena -que instrueix la causa de l'1-O- o García Castellón -que investiga Tsunami Democràtic- han manifestat dubtes sobre l'amnistia. Tot fa pensar -així ho donen per fet diverses fonts jurídiques consultades- que un cop la llei entri en vigor els jutges buscaran les eines per deixar-ne fora alguns procediments o bé retardar-ne l'aplicació a través de qüestions d'inconstitucionalitat o preguntes prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Aquest moviment fa que la causa en qüestió quedi suspensa mentre es resolen els dubtes i, per tant, la llei d'amnistia no es pot aplicar. Els negociadors han intentat, ja en el text inicial i reforçar-ho ara via esmenes, que la norma tingui efectes de manera ràpida un cop entri en vigor.

El redactat acordat entre ERC, Junts i el PSOE diu que el tribunal encarregat de les causes afectades per l'amnistia "acordarà l'immediat alçament de qualsevol mesura cautelar" que s'hagi adoptat. També les deixarà sense efecte les ordres de cerca i captura, d'ingrés a presó, així com les ordres nacionals, europees i internacionals de detenció de les persones a les quals es pugui aplicar l'amnistia. La suspensió del procediment "per qualsevol causa no impedirà l'alçament de mesures cautelars adoptades abans de l'entrada en vigor de la llei i que impliquin la privació de l'exercici de drets fonamentals i llibertats públiques". Aquest punt és especialment rellevant per a Puigdemont i Rovira, i en cas que hi hagués persones en presó provisional, escenari que algunes defensen no gosen descartar.
 

No es pot blindar al 100%

Les esmenes pactades permeten reforçar la llei en punts on els jutges podien trobar escletxes per fer-la embarrancar, però difícilment serviran per blindar un text que irrita bona part de la judicatura. En tota la tramitació, els negociadors han hagut de mantenir un triple equilibri complex: aconseguir que l'amnistia beneficiï el màxim de gent possible, deixant el mínim marge de maniobra als jutges, però sense vulnerar el principi de separació de poders ni posar en risc la constitucionalitat del text. "Si ens passem, pot caure tota la llei", apuntava fa uns dies una font coneixedora de les converses. Per definició, els legisladors fan les lleis, però són els jutges els que les interpreten i les fan complir. Saltar-se aquest principi pot donar arguments als detractors de l'amnistia per impugnar-la. Perquè sigui viable, els jutges sempre tindran més o menys marge de maniobra.

Tant Junts com ERC reconeixen que les esmenes pactades permeten "millorar" la llei, però no blindar-la al 100%. Ho ha dit de manera clara la portaveu dels republicans a la comissió de Justícia, Pilar Vallugera. "No podem dir que cap llei d'amnistia garantirà al 100% que el poder judicial i altres poders espanyols no la torpedini, perquè ho estem veient cada dia i a cada moment", ha admès en la seva intervenció. El portaveu de Junts, Josep Maria Cervera, ha insistit que la llei encara es pot millorar més. "Les esmenes pactades permeten que la llei s'acosti més al text que voldríem", ha afirmat. Davant els intents dels jutges d'esquivar-la, el diputat ha dit que cal reforçar més la norma, però ha recordat, també, que ni el Congrés pot estar sotmès al Poder Judicial, ni tampoc al revés.

Precisament, en el sentit de marcar distància amb l'actuació dels tribunals, fonts socialistes remarquen que els canvis aprovats aquest dimarts van encaminats a "reforçar la funció jurisdiccional" dels jutges a l'hora d'aplicar els efectes de la llei d'amnistia, especialment pel que fa a l'aixecament de les mesures cautelars. L'amnistia queda reforçada, però els jutges continuaran tenint l'última paraula.