"Vostè sol, sense consens i amb una evident posició de feblesa, amb només 33 diputats, pot aconseguir bons resultats en les negociacions amb el govern espanyol?", ha preguntat en la sessió de control Albert Batet, president del grup parlamentari de Junts. "Amb una actitud seva més predisposada, segurament. Em sorprèn que avui se n'adoni que podrien contribuir molt més", ha respost Aragonès. Batet li ha retret que les negociacions amb l'Estat no hagin estat "exitoses": el català al Parlament Europeu, el català a Netflix i la "cogestió" dels fons Next Generation. "La realitat és la que és. També ha passat amb la sedició i la malversació", ha apuntat el dirigent de Junts, que ha diagnosticat que es va "enrere". "Ja fa dies l'avisem: sol i dèbil no se'n sortirà. Cal unitat. Les solucions personals i les rebaixes de penes no serveixen per resoldre el conflicte. No vam fer l'1-O per ser perdonats, sinó per ser independents", ha dit Batet.
El president -a qui Junts ha demanat que comparegui per la reforma del codi penal- els ha retret "criticar la negociació des del minut u". "Hem de dir que ens és igual la situació de les persones represaliades? No hi ha solucions individuals o col·lectives. Totes són col·lectives. No fem el joc de dividir entre represaliats de primera i de segona", ha assenyalat Aragonès, que ha apuntat que en una negociació no es pot guanyar "sempre deu a zero". "Estic segur que hi haurà persones represaliades que demanaran la revisió de condemna. I ben fet que fan. Es demostrarà que les negociacions tenen un sentit", ha destacat el dirigent d'ERC, que ha donat per derogada la sedició.
Com queda el nou codi penal?
L'acord subscrit entre ERC i PSOE per la malversació és pràcticament el que havien presentat els socialistes. Els negociadors sostenen que amb el nou redactat, els corruptes no quedaran impunes. Fonts dels republicans insisteixen que el nou tipus de malversació no es pot aplicar a l'1-O. De tota manera, admeten que els tribunals poden "retorçar" el dret per interpretar que el referèndum és resultat de destinar diners públics a una finalitat no prevista. Arribat aquest cas, però, les penes es reduirien. Si fins ara estava castigat amb un màxim de 12 anys per al tipus greu -el que va aplicar el Suprem-, ara seria d'un màxim de quatre anys de presó i sis d'inhabilitació.L'esmena transaccionada fixa que la malversació amb finalitats lucratives -la corrupció política més coneguda, amb enriquiment personal o de tercers- queda castigada com fins ara, amb penes que en el cas més greu pot arribar als 12 anys de presó. S'introdueix un apartat nou, entès com a malversació d'ús, que penalitza destinar recursos públics a usos privats però sense voluntat d'apropiar-se'ls. Això queda castigat amb penes de sis mesos a tres anys de presó. El tercer tipus és el que, segons el PSOE, podria aplicar-se a l'1-O, tot i que ERC ho nega. Estableix que es castigarà amb penes de fins a quatre anys de presó -sense agreujants- el fet de destinar diners públics a finalitats no previstes causant "dany o entorpiment greu" del servei públic. Si això no passa, la pena és només d'un màxim de tres anys d'inhabilitació i multa.
La reforma de la malversació inclou també una definició de què s'entén com a patrimoni públic, que serà "tot el conjunt de béns i drets, de contingut econòmic-patrimonial, pertinents amb les administracions públiques". L'acord també estableix un apartat nou, en què es diu que si el culpable d'aquests fets ha reparat el dany causat o ha col·laborat de manera activa i efectiva a identificar els altres responsables per esclarir els fets, se'ls aplicarà la pena en menor grau. Paral·lelament, PSOE i Podem han pactat un nou delicte que penalitza l'enriquiment il·lícit d'autoritats públiques amb penes de fins a tres anys de presó si no ho poden justificar. Amb tot plegat, el PSOE vol escenificar el seu compromís en la lluita contra la corrupció.
Canvis en els desordres públics
Els republicans també han anunciat canvis en el redactat del delicte de desordres públics: es fixa un nou requisit per al tipus bàsic dels desordres amb relació a la invasió d'instal·lacions, que fa referència "l'alteració greu del funcionament efectiu d'aquests llocs". Alhora, també s'ha acordat una esmena del PSOE i Podem que fixa quin criteri han de seguir els tribunals a l'hora d'interpretar el delicte de desordres públics, per tal que el tipus agreujat es doni només en casos de "situacions excepcionals". ERC aspirava a modificar el delicte reduint les penes mínimes en el tipus agreujats, eliminant el concepte d'"intimidació" i suprimint el tipus atenuat, però el PSOE no ho ha acceptat.Compareixença MHPG reforma Codi Penal by naciodigital on Scribd
