El Tribunal Constitucional (TC) comença el curs amb una de les carpetes més rellevants de l'any: els recursos d'empara dels líders de l'1-O pendents de l'amnistia. El ple debatrà dimarts vinent l'aixecament de l'ordre de detenció de Carles Puigdemont que manté activa el jutge Pablo Llarena. Els magistrats hauran de decidir si admeten a tràmit el recurs de Puigdemont contra la decisió del Tribunal Suprem de no aplicar-li l'amnistia, i estudiaran també si cal aixecar cautelarment la mesura que impedeix que pugui tornar a Catalunya sense risc de ser detingut. Si el TC acordés l'aixecament de l'ordre de detenció, Puigdemont podria tornar sense risc de ser detingut, tal com explicava Gonzalo Boye en una entrevista a Nació.

Tal com consta a l'ordre del dia del ple del TC de la setmana que ve, els magistrats analitzaran els recursos interposats per Puigdemont i Toni Comín contra la decisió del Suprem. Argumenten que se'ls han vulnerat tot tipus de drets per no haver-los aplicat l'amnistia, i demanen com a mesura cautelar que es deixi en suspens l'ordre de detenció que continua vigent i que els impedeix tornar en llibertat a Catalunya. La seva defensa, pilotada per Boye, argumenta que mantenir aquesta mesura en vigor agreuja encara més la vulneració de drets, perquè els impedeix la llibertat de moviments i la participació política.

Així, l'escrit fa referència al cas d'Arnaldo Otegi, en què el TC va suspendre la decisió del Suprem de repetir un judici contra ell, amb l'argument precisament que això li podia vulnerar drets mentre no es resolia el recurs d'empara que havia presentat. "En el cas de Puigdemont, l'afectació seria encara més greu, perquè l'execució de l'ordre de detenció comprometria la seva llibertat física i els seus drets polítics sense un judici penal i en un cas relacionat amb la inaplicació de la llei d'amnistia", assenyala el recurs. Oriol Junqueras i els presos condemnats per malversació també van demanar que se'ls suspengués la inhabilitació de manera cautelar, però el TC ho va desestimar. 

Més enllà d'aquesta mesura cautelar, l'argumentari de la defensa gira al voltant de la competència del Tribunal Suprem sobre l'amnistia. En el recurs, de 25 pàgines, Boye sosté que la sala segona no és competent per aplicar l'amnistia, perquè Puigdemont és diputat al Parlament i, per tant, qui és competent és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). A banda, la defensa també considera que es vulnera el dret a la tutela judicial efectiva, el dret a la llibertat personal, a la participació política, el principi de legalitat penal, el dret a la igualtat davant la llei, el principi de seguretat jurídica i de legalitat, així com el d'eficàcia normativa, i també la interpretació conforma als tractats internacionals, el sotmetiment del poder judicial a la Constitució i el principi d'autonomia de les nacionalitats i regions.