Indult polític ahir a Brussel·les a l'expresident Carles Puigdemont que, com d'altres dirigents de Junts i d'ERC, espera també el judicial quan acabi el boicot de l'alta magistratura espanyola. Les converses privades dels darrers anys amb els líders socialistes ara ja són públiques i Salvador Illa va trencar el gel. És una bona notícia tal com vaig escriure ahir. Segons els postconvergents ho feia per encàrrec de la Moncloa, però si, com diuen per devaluar el líder del PSC, fos així no hauria estat coherent que Puigdemont acceptés la reunió amb un emissari de Pedro Sánchez. El president a l'exili fa un pas més en la normalitat malgrat destacar, com pertoca, que aquesta no és plena. I no ho serà fins que s'acabin l'exili i la repressió i també fins que tots els projectes polítics siguin realitzables.
[Si vols rebre al correu El Despertador o un altre butlletí de Nació clica aquí]
El PSC ha abanderat en els darrers anys el relat de la "normalitat" en l'intent, amb no poc ajut, de "desescalar" un context en el qual no se sentia còmode, que el va trencar i que el va arraconar. El fracàs del procés independentista els ha ajudat, òbviament. Els pactes amb ERC pels vots que necessitava Sánchez van obrir comportes, els gestos de la Moncloa amb els indults o les reformes del codi penal van aprofundir-hi, i la pèrdua del poder institucional del sobiranisme, paral·lela a l'aterratge de Junts als acords amb el PSOE, ha fet la resta. Per més que es mantingui viva la retòrica.
Però tot això, és clar, ha de tenir algun resultat apreciable i demana una mica de política. No n'hi ha prou amb fotos i amb buscar acords en temes com l'aeroport, els impostos o l'habitatge per la pressió de les patronals o en comprometre's amb la normalització del català. De fet, això darrer caldria que tant el PSC com qualsevol govern espanyol ho fessin per iniciativa pròpia; no només quan necessiten vots independentistes al Congrés o al Parlament.
La plena normalització no és una foto o l'alternança al Govern. És debatre de forma oberta, democràtica i sense límits el futur del país. Resoldre el conflicte que els socialistes han reconegut quan els han calgut vots independentistes sense el temor d'una de les parts a perdre el patrimoni o a acabar a l'exili o a la presó ha de ser el punt d'arribada.
Avui no et perdis
- «No vivim en situació de normalitat»: què ha de passar després de la reunió Puigdemont-Illa?; per Oriol March i Bernat Surroca.
- Pressupostos, trens i llengua: totes les carpetes que marcaran el nou curs polític al Parlament; per Sara Escalera.
- TV3 no retransmetrà aquest any la manifestació de la Diada; per Neus Climent.
- De la «conquesta» al referèndum per continuar al Regne Unit: el fil roig entre Catalunya i Gibraltar; per Pep Martí.
- La Fiscalia demana la compareixença davant del jutge de Santi Laiglesia pel cas d'Helena Jubany.
El passadís
Les relacions de Montserrat amb els sectors més compromesos del nacionalisme no passen un moment precisament dolç. Les declaracions de l'abat Gasch afirmant que l'Abadia ja no havia de tenir el rol sociopolític i de compromís amb el país que va tenir anys enrere i la visita (amb la corresponent catifa vermella) de Felip VI aquest estiu han creat malestar dins i fora. A la Universitat Catalana d'Estiu de Prada, on rebia un premi pel Mil·lenari, l'abat ho va constatar: protestes d'una part del públic i una educada estirada d'orelles del president del Parlament, Josep Rull, i de l'arquebisbe Planellas de Tarragona. Ahir Gasch va intentar donar-hi la volta i va tenir una trobada pública a Waterloo amb Carles Puigdemont. Entre els col·laboradors de Gasch hi ha diverses persones properes a Junts, però pel que sembla no el van advertir de l'efecte que podrien tenir les seves paraules i gestos en els entorns independentistes.
Vist i llegit
Què fan els diputats al Congrés? Quin valor i recorregut tenen les seves iniciatives en els temes socials més rellevants? Qué hacen los diputados és un projecte de vigilància parlamentària que analitza i ofereix dades sobre el que fan cada dia al Congrés des d'un punt de vista de desenvolupament sostenible, justícia social i qualitat democràtica. Podeu remenar aquí el portal i veure, per exemple, quina feina fan els diputats catalans en aquests àmbits i com es valora. El seu índex parlamentari us ajudarà a posar-hi context.
La perla del DOGC
El Diari Oficial de la Generalitat en portava ahir una de grossa, el nomenament de Francesc Sutrias, dirigent d'ERC, com a assessor de la consellera Sílvia Paneque. Però també hi havia una cascada de nomenaments i moviments de personal a l'Agència Tributària de Catalunya, que tot i que ha demanat temps ja es prepara per recaptar tots els impostos que paguem els catalans i que ara recapta, de forma molt majoritària, l'agència espanyola. Es van resoldre els nomenaments de diversos gestors tributaris i gestors i responsables de recaptació i tresoreria així com responsables del suport administratiu.
[Si t'ha interessat El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí]
