22
de març
de
2017, 17:04
Actualitzat:
17:39h
Poques hores després de donar llum verda als pressupostos, el Parlament ha validat també la llei d'acompanyament d'aquests, amb totes les mesures fiscals i altres reformes legals. Ho ha fet, de nou, amb els vots de Junts pel Sí i dos a favor i vuit abstencions de la CUP, tot i que, en la seva intervenció, el diputat anticapitalista Benet Salellas s'ha mostrat molt crític amb la tramitació de la llei. I és que, si bé "tothom atribueix a la CUP tant l'elaboració dels pressupostos com tot el que passa al Parlament", ha afirmat que s'ha trobat davant una "sacrosanta aliança de forces per mantenir viu el règim", la qual unia Junts pel Sí amb el PSC, el PP o fins i tot Catalunya Sí que es Pot (CSQEP), per tombar les esmenes de la CUP. D'aquestes, de fet, només se n'han aprovat 5 i se n'han transaccionat 15 de les 90 registrades. Les altres 70 han estat rebutjades.
Així, per exemple, ha lamentat que una esmena del PSC i CSQEP hagi tombat una disposició que inicialment contenia la llei -fruit de la negociació inicial entre el Govern i la CUP- i que prohibia el tancament de qualsevol línia pública de P3. Finalment, però, s'hauria habilitat el Govern a fer-ho, si hi ha acord amb la Federació de Municipis de Catalunya o l'Associació Catalana de Municipis. "Ja sabem que estem molt sols en la defensa de l'escola pública sense escola concertada", ha lamentat Salellas, i ha denunciat que "els responsables del departament de l'Economia no s'han mogut cap a l'esquerra i ha tornat a guanyar el 4% més ric" i és que, burxant en el partit d'Oriol Junqueras, "ERC només s'ha desmarcat un cop en una esmena relativa als toros a Torroella de Montgrí". Per això, Salellas s'ha mostrat "gens satisfet" del resultat de la llei, tot i que l'ha votat per "compromís de país pel referèndum, per posar fi al procés i al processisme", marc en el qual ha lamentat el paper del PSC -que ha defensat portar els pressupostos al Tribunal Constitucional-, un partit que "els 70 exigia democràcia" i ara jugarà "al costat de les manilles i les detencions per lluitar contra el referèndum".
C's i PP critiquen els increments d'impostos
Al seu torn, el diputat de C's Antonio Espinosa ha justificat el seu rebuig a la llei perquè, segons assegura, aquesta es resumeix en "més taxes, més impostos i més pressió fiscal". Així, ha criticat una a una totes les mesures tributàries que inclou la norma i, per exemple, ha denunciat, en relació a l'impost a les begudes ensucrades, que "no és raonable gravar només un dels productes que contenen sucre", ja que "allò lògic seria gravar-los tots", fet que ha qualificat de "clar exemple de discriminació amb una finalitat exclusivament confiscatòria".
En una línia similar, el diputat del PP Santi Rodríguez ha acusat el Govern d'"incrementar impostos i sostreure recursos als ciutadans que són els creen riquesa" i, per tant, "si menys possibilitats hi ha de crear riquesa, menys possibilitats hi ha de redistribuir riquesa". En canvi, el popular ha apostat per "la moderació fiscal, just al contrari del que fa aquest Govern" o el que pretén l'oposició d'esquerres, que reclama apujar més els tributs al 4% més ric. "No volem pujar els impostos al 4%, nosaltres el que volem és reduir els impostos al 80%", ha defensat, per establir "uns impostos raonables i no ser els campions d'Espanya", per així "incrementar la renda disponible, el consum intern, la creació de riquesa i la recaptació en els impostos al consum".
PSC i CSQEP lamenten la manca d'una reforma fiscal
Per contra, les formacions d'esquerres han criticat les escasses mesures fiscals de la llei. Així, el diputat del PSC Rafel Bruguera ha criticat la llei pel fet de ser "una veritable llei òmnibus" que modifica "més de 80 lleis que res tenen a veure amb lleis fiscals i financeres" i, en canvi, no inclou "ni una reforma fiscal ni res que se li assembli" i Junts pel Sí no té "cap empatx en sumar el PP per frenar" la reformes fiscal del seu grup. "No sé seran els últims pressupostos autonòmics, però segur que són els últims de Junts pel Sí, pel bé del país", ha conclòs.
Sigui com sigui, Bruguera ha criticat que s'imposi l'impost als vehicles contaminants a través d'una transacció registrada a última hora, igual que ha fet just després Joan Coscubiela. El portaveu de Catalunya Sí que es Pot, a més, ha coincidit també en lamentar que es renunciï a "una reforma fiscal que permeti tenir més recursos per a polítiques socials", fins al punt que ha qualificat els pressupostos com a "tan socials com els presentats per Cristóbal Montoro per al 2016". De fet, ha afirmat que els comptes inclouen "les polítiques fiscals de CDC de tota la vida" i, havent recordat que Junqueras "s'ha definit com a veritable liberal", ha titllat les mesures de la llei com a "polítiques ultraliberals, gens socialdemòcrates". "No sé quin règim volen tombar alguns quan el que fan és apuntalar el règim dels que no pagaran més impostos", ha insistit, i ha conclòs una intervenció dura: "Avui es connecten encara més de l'Espanya dels privilegiats i es desconnecten de la Catalunya dels necessitats".
JxSí no veu una coincidència la sentència contra Homs
Finalment, la diputada de Junts pel Sí Maria Senserrich ha defensat que el seu grup ha buscat el diàleg, consens i l'acord amb tots els grups i, tot i que sobretot ha pactat canvis amb la CUP, ha assenyalat que la segona formació amb qui hi ha hagut més transaccions ha estat CSQEP. Així mateix, ha justificat que la inclusió de l'impost sobre els vehicles contaminants no ha estat una sorpresa, sinó que ja es va anunciar fa setmanes, mentre que s'han emplaçat a negociar altres tributs verds en el marc de la llei contra el canvi climàtic.
Tot i això, ha lamentat que, mentre es votaven els pressupostos, els diputats han rebut una "notícia desagradable, la condemna a Francesc Homs". "No ens agrada", ha assenyalat, i ha apuntat que, per ella, "no és casualitat el que ha passat avui", ja que, mentre Junts pel Sí hauria buscat el consens i hauria parlat amb molts grups per acordar els comptes, "la voluntat d'arribar a acords i de diàleg no és a tot arreu".
Així, per exemple, ha lamentat que una esmena del PSC i CSQEP hagi tombat una disposició que inicialment contenia la llei -fruit de la negociació inicial entre el Govern i la CUP- i que prohibia el tancament de qualsevol línia pública de P3. Finalment, però, s'hauria habilitat el Govern a fer-ho, si hi ha acord amb la Federació de Municipis de Catalunya o l'Associació Catalana de Municipis. "Ja sabem que estem molt sols en la defensa de l'escola pública sense escola concertada", ha lamentat Salellas, i ha denunciat que "els responsables del departament de l'Economia no s'han mogut cap a l'esquerra i ha tornat a guanyar el 4% més ric" i és que, burxant en el partit d'Oriol Junqueras, "ERC només s'ha desmarcat un cop en una esmena relativa als toros a Torroella de Montgrí". Per això, Salellas s'ha mostrat "gens satisfet" del resultat de la llei, tot i que l'ha votat per "compromís de país pel referèndum, per posar fi al procés i al processisme", marc en el qual ha lamentat el paper del PSC -que ha defensat portar els pressupostos al Tribunal Constitucional-, un partit que "els 70 exigia democràcia" i ara jugarà "al costat de les manilles i les detencions per lluitar contra el referèndum".
C's i PP critiquen els increments d'impostos
Al seu torn, el diputat de C's Antonio Espinosa ha justificat el seu rebuig a la llei perquè, segons assegura, aquesta es resumeix en "més taxes, més impostos i més pressió fiscal". Així, ha criticat una a una totes les mesures tributàries que inclou la norma i, per exemple, ha denunciat, en relació a l'impost a les begudes ensucrades, que "no és raonable gravar només un dels productes que contenen sucre", ja que "allò lògic seria gravar-los tots", fet que ha qualificat de "clar exemple de discriminació amb una finalitat exclusivament confiscatòria".
En una línia similar, el diputat del PP Santi Rodríguez ha acusat el Govern d'"incrementar impostos i sostreure recursos als ciutadans que són els creen riquesa" i, per tant, "si menys possibilitats hi ha de crear riquesa, menys possibilitats hi ha de redistribuir riquesa". En canvi, el popular ha apostat per "la moderació fiscal, just al contrari del que fa aquest Govern" o el que pretén l'oposició d'esquerres, que reclama apujar més els tributs al 4% més ric. "No volem pujar els impostos al 4%, nosaltres el que volem és reduir els impostos al 80%", ha defensat, per establir "uns impostos raonables i no ser els campions d'Espanya", per així "incrementar la renda disponible, el consum intern, la creació de riquesa i la recaptació en els impostos al consum".
PSC i CSQEP lamenten la manca d'una reforma fiscal
Per contra, les formacions d'esquerres han criticat les escasses mesures fiscals de la llei. Així, el diputat del PSC Rafel Bruguera ha criticat la llei pel fet de ser "una veritable llei òmnibus" que modifica "més de 80 lleis que res tenen a veure amb lleis fiscals i financeres" i, en canvi, no inclou "ni una reforma fiscal ni res que se li assembli" i Junts pel Sí no té "cap empatx en sumar el PP per frenar" la reformes fiscal del seu grup. "No sé seran els últims pressupostos autonòmics, però segur que són els últims de Junts pel Sí, pel bé del país", ha conclòs.
Sigui com sigui, Bruguera ha criticat que s'imposi l'impost als vehicles contaminants a través d'una transacció registrada a última hora, igual que ha fet just després Joan Coscubiela. El portaveu de Catalunya Sí que es Pot, a més, ha coincidit també en lamentar que es renunciï a "una reforma fiscal que permeti tenir més recursos per a polítiques socials", fins al punt que ha qualificat els pressupostos com a "tan socials com els presentats per Cristóbal Montoro per al 2016". De fet, ha afirmat que els comptes inclouen "les polítiques fiscals de CDC de tota la vida" i, havent recordat que Junqueras "s'ha definit com a veritable liberal", ha titllat les mesures de la llei com a "polítiques ultraliberals, gens socialdemòcrates". "No sé quin règim volen tombar alguns quan el que fan és apuntalar el règim dels que no pagaran més impostos", ha insistit, i ha conclòs una intervenció dura: "Avui es connecten encara més de l'Espanya dels privilegiats i es desconnecten de la Catalunya dels necessitats".
JxSí no veu una coincidència la sentència contra Homs
Finalment, la diputada de Junts pel Sí Maria Senserrich ha defensat que el seu grup ha buscat el diàleg, consens i l'acord amb tots els grups i, tot i que sobretot ha pactat canvis amb la CUP, ha assenyalat que la segona formació amb qui hi ha hagut més transaccions ha estat CSQEP. Així mateix, ha justificat que la inclusió de l'impost sobre els vehicles contaminants no ha estat una sorpresa, sinó que ja es va anunciar fa setmanes, mentre que s'han emplaçat a negociar altres tributs verds en el marc de la llei contra el canvi climàtic.
Tot i això, ha lamentat que, mentre es votaven els pressupostos, els diputats han rebut una "notícia desagradable, la condemna a Francesc Homs". "No ens agrada", ha assenyalat, i ha apuntat que, per ella, "no és casualitat el que ha passat avui", ja que, mentre Junts pel Sí hauria buscat el consens i hauria parlat amb molts grups per acordar els comptes, "la voluntat d'arribar a acords i de diàleg no és a tot arreu".