La CUP exigeix el cessament "immediat" del conseller d'Interior, Miquel Buch, i dels alts càrrecs del cos dels Mossos d'Esquadra, pels fets i les càrregues policials que es van viure aquest dijous a Girona i Terrassa. En aquest últim punt, la diputada cupaire Maria Sirvent va acabar ferida a la mà per un impacte de projectil de foam, mentre estava ajudant una menor ferida a terra.

Per això, el diputat Carles Riera, que ha comparegut aquest divendres al Parlament en roda de premsa, ha considerat "imprescindible i inajornable" que el Govern de Quim Torra se'n faci "corresponsable", així com els partits que hi donen suport, i que es practiqui un "canvi de model" policial. "És un model que prioritza sempre els suposats drets dels feixistes i castiga de forma selectiva els que defensen l'antifeixisme", ha denunciat. 

Aquests fets, ha remarcat Riera, són "especialment greus" i, per tant, ha dit, "no és legítim mirar cap a una altra banda". Per això, assegura que la CUP ja no fa una sol·licitud de dimissió, com ja havien fet altres vegades, sinó que practica una "exigència" de cessament perquè "aquest model policial i el seu comandament per part dels Mossos d'Esquadra és insostenible per la democràcia". Riera també ha avisat que Sirvent -així com la resta de persones ferides- iniciaran processos legals i judicials al respecte.

Manca de control efectiu

Segons ha recordat, la CUP "fa mesos que diu que no hi ha un control efectiu per part del Govern als Mossos", i ha advertit que, en aquest marc, "es vulneren constantment els propis protocols d'actuació" fixats pel Departament d'Interior. 

En aquest punt, el diputat ha remarcat que "cal modificar la legalitat" i "desobeir aquells marcs legals que es consideren antidemocràtics". Riera també ha insistit que, quan la CUP afirma que hi ha un "problema de model", no només fan referència a les "càrregues desproporcionades o a determinats agents que actuen amb excés de zel", sinó que és una qüestió crònica de "cultura policial i de cultura de seguretat" sobre la qual el Govern no fa res per canviar. 

Riera també ha fet referència a les declaracions de Torra, que es reunirà aquest diumenge amb Buch per instar i proposar modificacions al cos, en el cas dels agents que no van seguir el protocol. "Això no va d'ultimàtums, no va de millorar la coordinació, sinó de prendre decisions per protegir la ciutadania", ha denunciat. En la mateixa línia, s'ha dirigit al president del Govern per recordar que "no és un problema de fets aïllats o de comportaments inadequats, puntuals o excepcionals d'alguns membres de la Brimo", sinó policial. Per la seva part, Buch ha assegurat que no li "tremolarà el pols" per fer fora els agents de la brigada que van incomplir els protocols.

"Criminalitzar" les manifestacions antifeixistes

El diputat cupaire assegura que el problema de seguretat a Catalunya és de fons. "El Govern ha criminalitzat les manifestacions antifeixistes titllant-les de violentes, però en cap moment ha fet autocrítica i ha revisat els protocols d'actuació", ha recordat. Riera ha precisat que, quan Sirvent va resultar ferida, era a terra ajudant a una menor que ja havia rebut l'impacte d'un projectil. 

El dispar, ha dit, va impactar contra la mà de la diputada, però "aquests projectils no reboten" i, per tant, ha assegurat, l'impacte no va poder ser "a l'atzar", sinó amb voluntat precisa de disparar contra ella o bé contra la menor que hi havia a terra. Arran d'aquests fets hi ha una cinquantena de persones ferides, una d'elles a l'hospital i en estat crític, ha advertit.

"Nosaltres reivindiquem i exigim el dret de l'antifeixisme a fer fora el feixisme del territori, i és una cosa que hauria de comptar amb un gran suport social", ha declarat Riera, que ha insistit en la necessitat de no vincular "l'autodefensa" amb la violència: "Ja n'hi ha prou de considerar violenta a la dissidència d'aquest país". A més, ha denunciat que es vulguin "posar al mateix sac" els comportaments dels grups antifeixistes i "la violència dels grups feixistes o nazis". 

Per això, ha demanat al Govern que deixi de "protegir manifestacions feixistes" emparant-se en el dret a la llibertat d'expressió, i que comenci a fer camí en un "model de seguretat democràtic" que "no ha de permetre l'actuació pública del feixisme o del nazisme".