08
de desembre
de
2023, 15:08
Actualitzat:
11
de desembre,
10:27h
Amb lallei d'acompanyament aprovada pel consell tècnic, pas previ a arribar a les mans del consell executiu, els pressupostos de la Generalitat per al 2024 s'acosten a les hores decisives. Estaran marcades per una paradoxa que sobrevola l'inici de la legislatura espanyola i el tram final del mandat de Pere Aragonès com a president: mentre a Madrid l'independentisme té tots els números per anar fent costat a Pedro Sánchez —incert com és el calendari d'aplicació de l'amnistia—, al Parlament tant ERC com Junts continuen exhibint discrepàncies. Unes discrepàncies que tenen tots els números de reproduir-se amb els comptes catalans a l'estil del que va passar amb la negociació d'enguany, que va acabar amb el PSC i els comuns com a socis del Govern només uns mesos després que Junts decidís abandonar-lo.
De fet, diverses fonts governamentals consultades al llarg de les últimes setmanes donen per fet que al Parlament s'hi replicarà la fórmula del 2023 -és a dir, comptes aprovats amb els socialistes i amb En Comú Podem-, mentre que al Congrés sí Junts farà costat als comptes del govern espanyol. Hi ha hagut contactes entre l'executiu i el grup parlamentari que comanda Albert Batet, però la primera reunió oficial no serà fins a la setmana entrant. En la negociació pels comptes del 2023, el partit va demanar rebaixar l'IRPF i que hi hagués menys impost de successions. La fractura generada per la sortida de l'executiu i la divergència estratègica sobre què fer a Madrid van acabar d'impedir qualsevol entesa en clau independentista.
La gestió del resultat del 23-J, però, ha fet que aquesta divergència, a la pràctica, hagi desaparegut. ERC i Junts van fer costat a la investidura de Sánchez, però sense coordinar-se. Fins al punt que hi ha tres taules de diàleg, una xifra que el president del govern voldria reduir a una per guanyar en operativitat. Les dues formacions independentistes, però, disposaran de mediadors internacionals diferenciats, i competiran per veure qui treu més rèdits de parlar amb el PSOE. De fet, a Junts, després de pactar el nom de Francisco Galindo com a mediador, treien pit d'estar fent complir fil per randa l'acord d'investidura amb els socialistes.
Per a ERC, el moment de protagonisme arribarà quan Sánchez es desplaci fins al Palau de la Generalitat per reunir-se amb Aragonès. Tots dos, de fet, quan van parlar per telèfon en plena Castanyada per desbloquejar la investidura, ja van abordar els pressupostos catalans i els estatals. Van arribar a un principi de compromís mutu per aprovar-los. D'aquí que el PSC, per exemple, no estigui reclamant mesures noves per negociar els del 2024, sinó complir amb allò que es va estipular en els del 2023. L'execució del tram del Quart Cinturó que passa per Sabadell, Terrassa i Castellar del Vallès és una de les carpetes calentes, perquè al Ministeri de Transports hi ha dubtes jurídics sobre si la Generalitat ha de poder fer les obres.
Pel que fa a Junts, el compromís de garantir l'estabilitat a Sánchez —i, per tant, d'aprovar-li els pressupostos— està vinculat als avenços en la resolució del conflicte. I, en clau pressupostària, hi ha un element que és bàsic: en l'àmbit ideològic, el partit fundat per Carles Puigdemont està fent pinya amb el PNB per contrarestar el pes que tenen altres socis del PSOE com són ERC, Bildu i el BNG. La primera votació en què tothom s'haurà de mullar serà la del decret òmnibus amb mesures econòmiques i socials que prepara el nou Consell de Ministres, que Sánchez també haurà de negociar de manera separada amb Podem, ara ja fora de la disciplina de Sumar i que voldrà collar-lo per l'esquerra.
El més probable és que tant Aragonès com el líder del PSOE tinguin pressupostos, de manera que això els aplanarà els respectius mandats. En el cas del president de la Generalitat, tenir els seus tercers comptes li permetria assegurar l'esgotament de la legislatura i no convocar eleccions fins al febrer del 2025, que és quan toquen. En un context preelectoral a Catalunya, a Junts tampoc li convé salvar Aragonès, i no li va malament del tot que es continuï retratant al costat dels socialistes i dels comuns en l'auguri d'un nou tripartit a la Generalitat. En el cas de Sánchez, li permetria tenir oxigen en ple tràmit de l'amnistia i marginar el PP al costat de Vox. I tot gràcies a una paradoxa que uneix l'independentisme a Madrid i que el continua separant a Catalunya.
De fet, diverses fonts governamentals consultades al llarg de les últimes setmanes donen per fet que al Parlament s'hi replicarà la fórmula del 2023 -és a dir, comptes aprovats amb els socialistes i amb En Comú Podem-, mentre que al Congrés sí Junts farà costat als comptes del govern espanyol. Hi ha hagut contactes entre l'executiu i el grup parlamentari que comanda Albert Batet, però la primera reunió oficial no serà fins a la setmana entrant. En la negociació pels comptes del 2023, el partit va demanar rebaixar l'IRPF i que hi hagués menys impost de successions. La fractura generada per la sortida de l'executiu i la divergència estratègica sobre què fer a Madrid van acabar d'impedir qualsevol entesa en clau independentista.
La gestió del resultat del 23-J, però, ha fet que aquesta divergència, a la pràctica, hagi desaparegut. ERC i Junts van fer costat a la investidura de Sánchez, però sense coordinar-se. Fins al punt que hi ha tres taules de diàleg, una xifra que el president del govern voldria reduir a una per guanyar en operativitat. Les dues formacions independentistes, però, disposaran de mediadors internacionals diferenciats, i competiran per veure qui treu més rèdits de parlar amb el PSOE. De fet, a Junts, després de pactar el nom de Francisco Galindo com a mediador, treien pit d'estar fent complir fil per randa l'acord d'investidura amb els socialistes.
Per a ERC, el moment de protagonisme arribarà quan Sánchez es desplaci fins al Palau de la Generalitat per reunir-se amb Aragonès. Tots dos, de fet, quan van parlar per telèfon en plena Castanyada per desbloquejar la investidura, ja van abordar els pressupostos catalans i els estatals. Van arribar a un principi de compromís mutu per aprovar-los. D'aquí que el PSC, per exemple, no estigui reclamant mesures noves per negociar els del 2024, sinó complir amb allò que es va estipular en els del 2023. L'execució del tram del Quart Cinturó que passa per Sabadell, Terrassa i Castellar del Vallès és una de les carpetes calentes, perquè al Ministeri de Transports hi ha dubtes jurídics sobre si la Generalitat ha de poder fer les obres.
Pedro Sánchez i Pere Aragonès es reuniran el 21 de desembre a Barcelona. Foto: Europa Press
Pel que fa a Junts, el compromís de garantir l'estabilitat a Sánchez —i, per tant, d'aprovar-li els pressupostos— està vinculat als avenços en la resolució del conflicte. I, en clau pressupostària, hi ha un element que és bàsic: en l'àmbit ideològic, el partit fundat per Carles Puigdemont està fent pinya amb el PNB per contrarestar el pes que tenen altres socis del PSOE com són ERC, Bildu i el BNG. La primera votació en què tothom s'haurà de mullar serà la del decret òmnibus amb mesures econòmiques i socials que prepara el nou Consell de Ministres, que Sánchez també haurà de negociar de manera separada amb Podem, ara ja fora de la disciplina de Sumar i que voldrà collar-lo per l'esquerra.
El més probable és que tant Aragonès com el líder del PSOE tinguin pressupostos, de manera que això els aplanarà els respectius mandats. En el cas del president de la Generalitat, tenir els seus tercers comptes li permetria assegurar l'esgotament de la legislatura i no convocar eleccions fins al febrer del 2025, que és quan toquen. En un context preelectoral a Catalunya, a Junts tampoc li convé salvar Aragonès, i no li va malament del tot que es continuï retratant al costat dels socialistes i dels comuns en l'auguri d'un nou tripartit a la Generalitat. En el cas de Sánchez, li permetria tenir oxigen en ple tràmit de l'amnistia i marginar el PP al costat de Vox. I tot gràcies a una paradoxa que uneix l'independentisme a Madrid i que el continua separant a Catalunya.