L'ajut català al lloguer de l'habitatge habitual s'ampliarà fins als 500 euros

El Govern ho inclou als pressupostos del 2024 i les rendes per accedir-hi passen dels 20.000 euros als 30.000; també s'hi inclouen iniciatives favorables a les víctimes de violència masclista

Pis de lloguer a Barcelona
Pis de lloguer a Barcelona | Hugo Fernández
07 de desembre del 2023
Actualitzat a les 14:28h
Més deducció per lloguer de l'habitatge habitual. Aquesta és una de les mesures que el Govern ha inclòs en la llei d'acompanyament dels pressupostos per al 2024, segons ha pogut saber Nació. Segons el projecte, que ja ha passat el sedàs del consell tècnic de la Generalitat -pas previ a la seva aprovació al consell executiu en un màxim de tres setmanes- i està en mans del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), s'eixampla el nombre de beneficiaris que tenen dret a deduir-se el lloguer per habitatge habitual segons el límit de renda: actualment el topall és de 20.000 euros, i passarà a ser de 30.000 euros. El salari mitjà a Catalunya és de 27.400 euros a l'any, segons les dades del 2023.

La iniciativa inclosa en la llei d'acompanyament també incrementa l'import màxim de la deducció, que passa de 300 a 500 euros anuals. El Govern destaca, en aquest sentit, que la mesura serà especialment aplicable a col·lectius vulnerables com ara joves, discapacitats, famílies monoparentals, famílies nombroses, persones amb discapacitats i vídues. La norma que acompanya els pressupostos és la que s'encarrega de fixar les novetats fiscals, i enguany n'hi ha una que sobresurt per sobre de la resta: hi haurà una rebaixa de l'IRPF que beneficiarà 2,6 milions de catalans. El primer tram de tributació passarà del 10,5% al 9,5%.

Quines mesures més estan incloses dins la norma? Es redueix, per exemple, la càrrega fiscal sobre fets imposables derivats de situacions de violència masclista en l'àmbit de la parella, com ara canviar de domicili o bé rebre una herència. A banda, es posarà en marxa una deducció en l'IRPF per lloguer de l'habitatge habitual per al mateix col·lectiu. El percentatge de la deducció serà del 20% de la quota fins a un màxim de 1.000 euros anuals; el percentatge i l'import s'eleven al 25% i 1.200 euros si la contribuent té una discapacitat igual o superior al 65%.

Al llarg del projecte també hi ha més iniciatives vinculades a víctimes de violències masclistes en el marc de la parella. En la línia de fer costat des del punt de vista de la fiscalitat social a aquest grup, es posa en marxa una reducció del 95% per la donació a descendents -amb un màxim de 100.000 euros o bé de 200.000 euros en situació de discapacitat igual o superior al 65%- que tinguin la condició de víctimes de violències masclistes a l'hora d'assumir un habitatge que hagi de ser l'habitual. Això també s'aplicarà a la donació de diners destinats a adquirir-lo. També es bonificarà el 99% de la quota tributària per a descendents i ascendents consanguinis en les adquisicions per causa de mort del patrimoni d'un causant víctima de violència masclista.
 

Aragonès, Natàlia Mas i Laura Vilagrà, abans d'una reunió del Govern. Foto: Govern


L'última mesura vinculada a persones que hagin patit violència masclista es basa en què s'aprova un tipus de gravamen del 5% per l'adquisició de l'habitatge habitual. Per accedir-hi, això sí, la suma de les bases imposables general i de l'estalvi -menys el mínim personal i familiar- en l'última declaració de l'IRPF no excedeixi els 36.000 euros. Si no hi ha contratemps, aquest mes de desembre els pressupostos i la llei d'acompanyament seran aprovats al Govern, que espera presentar-los amb un acord ja rubricat amb els hipotètics socis.

Socis pels pressupostos

L'escenari més probable continua sent que el PSC i els comuns, que ja van aprovar els comptes del 2023, també facin costat als pressupostos. Més que en noves peticions, els socialistes insisteixen en concretar la posada en marxa del Hard Rock, en "modernitzar" l'aeroport del Prat i en executar la B-40. Aquesta carpeta és sensible, perquè el Ministeri de Transports té dubtes jurídics sobre si la Generalitat -com apareix en l'acord Govern-PSC- ha de fer les obres. En tot cas, el president Pere Aragonès i Pedro Sánchez van aplanar el camí dels pressupostos -tant a l'Estat com a Catalunya- en el marc de l'acord d'investidura signat fa un mes.