La nit anterior havia estat molt dura per als dirigents de CiU. La pèrdua de l’alcaldia de Barcelona havia trasbalsat la coalició. El CENF, és a dir, el comitè executiu nacional de la federació, es reunia el dilluns 25 de maig per analitzar els resultats. L’ambient era trist. A partir d’aquest moment, es desfermarien un seguit d’esdeveniments amb molta rapidesa. Un d’ells, la ruptura de la federació. Però ningú no sabia encara que aquella seria l'última vegada que es reuniria l’executiva de Convergència i Unió. La fi de trenta-sis anys d'història d'una fórmula política.
 
Els principals dirigents de CiU van anar arribant a la seu d’Unió, que és on se celebrava aquell “darrer sopar”. Malgrat la fatal trompada, Xavier Trias, l’alcalde derrotat, sempre digne, era un dels qui amb més serenor afrontava les circumstàncies.
 
Per això va sobtar a quasi tots els presents l’entrada que va fer Lluís Corominas, vicesecretari de Coordinació Institucional de CDC i un dels homes forts del partit, que va oferir un quadre dels resultats d’un optimisme que va xocar la majoria dels presents. Segons ell, els resultats eren una victòria.

Però el fet que CiU mantingués la condició de primera força a nivell nacional no podia amagar el fracàs a Barcelona, la impossibilitat d'impedir el triomf dels socialistes a Tarragona i Lleida, i que al cinturó metropolità els resultats de CiU fossin molt negatius. Sembla que un dels qui va manifestar, en conversa privada, el seu desacord amb l’anàlisi de Corominas va ser Felip Puig.
   
No hi va haver un debat a fons dels resultats ni de com podien afectar les eleccions del 27-S. Pràcticament ningú no va qüestionar l’estratègia seguida pel president de la Generalitat. Però, segons ha pogut saber Nació Digital, es va produir un moment tens quan el diputat Josep Sánchez Llibre va demanar la paraula:
 
"President, crec que per evitar que el 27-S es pugui repetir un escenari com el de les municipals de Barcelona, i que haguem d’afrontar una aliança contra CiU, cal ajornar les eleccions catalanes i fer-les quan toqui”.

La resposta de Mas va ser ben explícita: “No puc fer això. Sóc una persona seriosa i he donat la meva paraula”.
 
L’intercanvi entre el president de la Generalitat i un dels principals dirigents d'UDC va continuar breument. No és exacte el que es va assegurar, en el sentit que en el CENF no es va debatre el 27-S. Fer les eleccions catalanes abans que les espanyoles complicava tots els escenaris possibles i acceleraria la crisi final de CiU, segons pensaven dirigents d’Unió. Però també de Convergència.

Fa tot just dos mesos d’aquesta escena, i ja sembla un passat que s’allunya a tota velocitat.