La recta final del judici de l'1-O ja està en marxa. Les defenses, des de primera hora d'aquest dimarts, s'encarreguen de rebatre els arguments exposats la setmana passada per les acusacions. Entre ells, els que afecten el cos dels Mossos d'Esquadra, presumpte "braç armat" de l'estratègia independentista. Després que hagi exposat les conclusions l'advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu Van den Eynde, ha estat el torn de Xavier Melero, defensor de Joaquim Forn, ha fet un repàs cru dels fets d'octubre del 2017: el Govern va "incomplir sistemàticament" les lleis de desconnexió, no va "efectuar" cap declaració de la independència i va "acatar" l'article 155. Forn, de fet, es va acomiadar de la conselleria abans de la proclamació de la República.

Melero ha assegurat que no només no hi va haver violència ni rebel·lió, sinó que la Generalitat va posar el seu poder "a disposició de l'Estat". La tesi del lletrat de l'exconseller és que la Generalitat "no podia imposar per la força cap marc normatiu", en referència a la tardor del 2017. De fet, Melero ha assegurat que els únics "actes concloents" que van desplegar el Govern i el Parlament són "d'abandonament" de les seves responsabilitats durant la tardor del 2017. La intervenció ha arrencat, per cert, elogiant la tasca "brillant" de les acusacions, especialment de la Fiscalia, de qui ha destacat les intervencions de Javier Zaragoza -el més dur- i Fidel Cadena -més tècnic-.

[judicidirectetve]
"Els casos difícils fan males sentències, però no serà així en aquest cas", ha destacat. I malgrat que aquest ha estat un procediment amb gran complexitat, ha dit, allò que s’ha de desgranar és "l’entitat i l’actitud de la violència". Una violència en la qual, segons la Fiscalia, els Mossos hi van tenir un paper clau. Melero ha carregat contra la funció "dual" atorgada a la policia catalana, ja sigui com a "element de càrrega" o com tot el contrari.

L'advocat de Forn s'ha situat com l'autèntic "defensor" de la tasca de la policia, també de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional espanyola, arran d'un dispositiu "aberrant" organitzat pel Ministeri de l'Interior i també la "ineptitud" dels comandaments. També ha aprofitat per defensar els ciutadans que van acostar-se als col·legis electorals l'1-O del 2017, perquè no estaven comentent cap "acte il·lícit".

"Banalització" de la violència

L'advocat de Forn ha volgut cridar l'atenció a la Fiscalia, que en el seu informe de conclusions va difuminar el concepte de violència per justificar la rebel·lió: "No es pot banalitzar el concepte de violència associat als delictes, ja que és una falta de respecte als morts". Per altra banda, Melero s’ha preguntat si, en el cas que la violència hagués estat vigent, com s’hauria de tractar el fet que dos milions de persones –els que van assistir al 20-S i a l’1-O- van actuar “en situació d’error de prohibició”, és a dir, com a “mers instruments d’un home de darrere que manipulava la seva decisió”. 

[blockquote]L'advocat de Forn recorda que "mai abans s'havia plantejat una rebel·lió sense armes" i s'ha encuriosit sobre aquest nou concepte fixat per la Fiscalia[/blockquote]
Tampoc quadren els barems que s’establirien per justificar una suposada rebel·lió, entesa en el sentit més clàssic, ha considerat Melero. Ni hi va haver plans de contingència, ni es va activar el servei militar espanyol, ni es van reforçar infraestructures crítiques, ni tampoc els Mossos van adquirir armament per tirar endavant el suposat cop d’Estat. L'advocat de Forn ha recordat que "mai abans s'havia plantejat una rebel·lió sense armes" i s'ha encuriosit sobre aquest nou concepte fixat per la Fiscalia, que ha qualificat de "post-modern". 

Cap "concert" entre Govern i Mossos

“No existia el menor concert entre el Govern i els Mossos, més enllà d’allò purament operatiu i de la cortesia administrativa esperable”, ha afirmat. Per això, ha dit, ell mateix va portar testimonis que, curiosament, ha puntualitzat, ara el ministeri públic utilitza com a testimonis contraris als interessos de les defenses, com ara el de major Josep Lluís Trapero o el de Ferran López, que no obstant això, ha remarcat, van acabar constatant "l'absència de concert” entre la policia i l’executiu català. 

Per altra banda, ha argumentat que els Mossos van ser l’únic cos policial que va plantejar un “pla d’actuació amb cara i ulls” per afrontar l’1 d’octubre a la Fiscalia i posteriorment al TSJC. Mentre que la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia van entregar un escrit "de dues o tres pàgines anònimes i sense data”, la policia catalana va entregar un informe on va preveure el número d’efectius, de centres i va precisar la presència d’agents que hi hauria en cada cas.

Melero també s'ha volgut referir als fets del 20 de setembre davant la conselleria d'Economia. "Què hauria d'haver fet la policia? Disparar a matar? Per aconseguir què? Una cosa és la massa, una el tumult, i l'altra la xusma", ha recalcat l'advocat de Forn, que no ha negat "desordres públics" durant la manifestació, que es va allargar durant més de catorze hores al Departament. Ha citat el testimoni del cap de la Brimo, que assegurar que, veient les imatges, va entendre que no hi havia "res a fer".

[blockquote]"Què hauria d'haver fet la policia? Disparar a matar? Per aconseguir què? Una cosa és la massa, una el tumult, i l'altra la xusma", indica Melero sobre la manifestació del 20 de setembre[/blockquote]
Respecte dels fets de l'1-O, Melero ha remarcat la necessitat d'un acarament entre el comandant Pérez de los Cobos i el llavors número 2 dels Mossos, Ferran López, per desgranar qui "mentia" en el seu interrogatori. En qualsevol cas, però, ha defensat que els Mossos van actuar conforme a l'ordre judicial, i fins i tot van modificar l'operatiu, prèviament al referèndum, quan el fiscal general va considerar que el nombre d'agents de la policia catalana era insuficient. Es va passar de més de 5.000 agents previstos, a més de 7.800, ha recordat. Llavors, ha afegit, els Mossos van avisar que anirien als col·legis, advertirien i documentarien el tràmit, i ni Fiscalia ni el coronel Pérez de los Cobos van dir "res, en absolut".

I encara més, ha afegit, ja que el dia 1 d'octubre no hi va haver reunions de coordinació,ri i els agents de la policia nacional i la Guàrdia Civil no tenien constància de cap punt de coordinació amb els Mossos. "El dispositiu de coordinació era un frau", ha declarat, ja que "ningú del Ministeri d'Interior volia coordinar-se amb la policia catalana, sinó que venien a fer una intervenció unilateral". Cap cos, ha dit, va complir les ordres. Ha volgut acabar la intervenció citant la pel·lícula Amanece que no es poco, i ha demanat "reconstruir" una Espanya on només es discuteixi per William Faulkner.

Fets que no són motiu d'enjudiciament

Melero ha argumentat que, en aquest judici, no són motiu d'enjudiciament objectes com el Llibre Blanc de la Transició Nacional, ni el programa de govern de Junts per Sí, "ni se'ls poden considerar actes preparatoris punibles", tal com sosté la Fiscalia. I menys encara el 9 de novembre, ja que tots posen de manifest un "moviment polític sòlidament implantat" que té com a full de ruta un programa polític independentista. 

En qualsevol cas, ha admès, sí que podria ser objecte d’enjudiciament una suposada desobediència. “El senyor Forn va desobeir el TC”, ha assegurat, tot i que ha precisat un fet. Malgrat allò que l’exconseller d’Interior pogués dir en entrevistes i declaracions als mitjans de comunicació, va complir amb la seva obligació i va posar la policia al servei de la Fiscalia i de les institucions judicials. 

“Va fer actes positius d’evitació del referèndum”, ha declarat, en tant que va aprovar els reforços d’hores extres, les variants del quadrant de la policia catalana, el lloguer de nous vehicles, la posada a disposició de cotxes d’altres departaments i, davant dels requeriments judicials, “va tenir un comportament positiu”. “Aquesta trinxera, la de la desobediència, la cedeixo amb gust”. 

Una "causa general", segons Junqueras i Romeva

L'advocat de Junqueras -considerat el "motor" de la rebel·lió per la Fiscalia- i Romeva ha denunciat una "causa general" contra l'independentisme nascuda el 2015 a l'Audiència Nacional, i ha avisat que, davant d'això, la sentència del Tribunal Suprem haurà de ser exemplar perquè crearà precedent en la jurisprudència. "Demano la millor de les sentències", ha clamat Van den Eynde, que ha destacat com els seus patrocinats segueixen "estenent la mà" per trobar una "solució al conflicte", que ha recordat que té base política i no jurídica. 

Sobre els delictes que els imputen, ha carregat contra la Fiscalia per haver "confós" el delicte de desobediència -que es podria "discutir"- amb el de rebel·lió, pel qual es demanen 25 anys de presó a l'exvicepresident del Govern. Aquest delicte, ha dit, no pot existir perquè no hi va haver "ni violència, ni alçament, ni armes", ni tampoc cap reacció del govern espanyol en la línia d'aplicar l'estat de setge, normativament pensat per aturar rebel·lions armades. Així mateix, ha sentenciat que "s'està investigant el moviment independentista", i ha negat que s'hagi produït en cap moment un "alçament violent".