La tragèdia de la nostra història es fa palesa quan els somnis eròtics dels sinistres vuitanta es poden complir a l'empara d'una legalitat barata i emprenedora. Gràcies al PP amb l'aplaudiment entusiasta d'altres grups, com per exemple, CiU, les classes altes i no tan altes podran gaudir de pornominyones o, si és el cas, pollamajordoms i, a més, amb descomptes generosos a la Seguretat Social.

Així ho apunta una discreta mesura fiscal pensada per a les famílies nombroses de l'Opus i que, de retruc, pot beneficiar les ments retorçades de l'obrerisme incipient. Obrerisme, mot preciós que feia massa anys que dormia el son dels justos. Sí, gràcies al PP tenir minyona serà més barat. I a la vista de l'esperit de la reforma laboral, interpreto que la intenció de fons seria obrir el mercat de les famílies menestrals al món sòrdid i curiós de tenir una pornominyona low-cost traient la pols de casa. Aquest serà un dels pocs beneficis que els miserables de solemnitat podrem obtenir de la barbaritat mental que han batejat com a reforma laboral.

Una reforma ideològica que rebla sobre la sortida del mercat del treball i no de l'entrada. Una reforma pensada per a sectors que les noves dinàmiques del mercat han assassinat amb preavís. És una reforma que intenta salvar engranatges del sistema econòmic inútils, rupestres, destructius i poc eficients. Més enllà de les consideracions ètiques la reforma és un bunyol normatiu que no respon a res més que una ideologia determinada. De fet, del tot legítima perquè han arrasat en totes les eleccions.

La reforma ni ens acosta a Europa ni modernitza un mercat de treball cada cop més sofisticat. En tot cas, ens acosta al Japó i no perquè la reforma ens esperoni a la creació d'indústries o cuiners de sushi, sinó perquè els obrers catalans tornarem a tenir el cul com la bandera del Japó. Gràcies al PP i a la complicitat de tots plegats, en aquest país serà fàcil triar: o porno-minyones o abanderats del Japó i, a sobre, espoliats.