Per què el Govern torna a allunyar l'avançament electoral després del 26-M?

Gabriel Rufián, sempre loquaç, preveia aquest divendres que les properes eleccions catalanes serien al febrer i que Joan Tardà podria convertir-se en el candidat d'ERC. La resposta de la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, només va trigar unes hores a fer-se pública: "Estem compromesos a seguir governant i no hi ha cap data prevista per als comicis". No és la primera vegada que Budó i Elsa Artadi, la seva antecessora en el càrrec, s'han referit a un avançament electoral a Catalunya. El resultat de les eleccions municipals i europees del 26 de maig han servit, segons el discurs públic -i privat- del Govern, per allunyar de nou la data dels comicis anticipats. El pacte a la Generalitat, en aquest sentit, està "avalat" i, l'estabilitat, "garantida".

"Si abans del 26-M es podia donar per fet un avançament, ara no es pot donar per segur. Ni molt menys", ressalten fonts governamentals consultades per NacióDigital. Aquestes són les cinc claus que tornen a postergar l'escenari electoral al Parlament, que tornarà a estar damunt la taula quan arribi la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes encausats. El president de la Generalitat. Quim Torra, ja ha anunciat una ronda de contactes per consensuar la resposta "de país" al Suprem.

1. El resultat municipal i europeu

ERC s'ha imposat a les municipals -com també ho va fer a les espanyoles de l'abril-, però Junts per Catalunya (JxCat), amb Carles Puigdemont com a candidat, ha arrasat a les europees. L'independentisme, en aquest cas, s'ha aproximat més que mai al 50% dels vots, mentre que és hegemònic a la majoria de pobles i ciutats del país. "Però ningú pot acabar de treure pit", manté un alt dirigent sobiranista consultat. Si els republicans s'haguessin imposat a les municipals i a les europees, s'hagués accelerat l'hegemonia que anhela Oriol Junqueras, i de passada haguessin deixat tocat Puigdemont.

Ni ERC ni JxCat es poden sentir vencedors absoluts del 26-M i, per tant, cap dels dos es pot sentir segur d'una victòria a les futures catalanes

Però l'expresident de la Generalitat s'ha tornat a erigir com a líder de l'independentisme a les urnes -sempre que es presenta surt victoriós-, malgrat no haver estat capaç de traslladar a les municipals el milió de vots assolit a l'Eurocambra. Cap dels dos es pot sentir vencedor absolut dels comicis i, per tant, cap dels dos es pot sentir segur d'una victòria incontestable a les futures catalanes. ERC, per exemple, donava per fet que guanyaria el 21-D del 2017, però Puigdemont va acabar remuntant. En tot cas, però, els republicans estan en disposició de governar Barcelona, Tarragona i Lleida, a banda de tres de les quatre diputacions catalanes, fins ara en mans de CiU.

2. Lideratges amb dificultats

La repressió fa que l'independentisme tingui els principals actius a la presó i a l'exili. Això no ha estat impediment perquè Soto del Real i Waterloo hagin nodrit les llistes electorals de l'últim any i mig, però la sentència del Suprem pot tallar aquesta via. Bàsicament perquè la previsió més optimista de les defenses dona per fet que els encausats seran inhabilitats per almenys una dècada, de manera que Junqueras no podria ser candidat d'ERC a les properes eleccions. Roger Torrent, president del Parlament, i el vicepresident Pere Aragonès són els més ben situats per rellevar-lo.

En el cas de JxCat, Puigdemont ha assegurat que no té "cap interès" en ser candidat a la Generalitat perquè es vol centrar en exercir com a eurodiputat. En l'espai postconvergent, la llista de futuribles -al marge de l'expresident- estava liderada per Elsa Artadi, però la número dos a Barcelona insisteix que dedicarà els propers quatre anys a l'Ajuntament. JxCat, espai polític en ple procés de reorganització, aspira a decidir aquest estiu qui pot encapçalar les sigles per no fer tard quan hi hagi urnes.

3. Pactes municipals en marxa

Al llarg d'aquesta setmana, com va avançar dijous NacióDigital, els equips negociadors de JxCat i ERC es van reunir per enfilar un acord que permeti governar junts les quatre diputacions i no prendre's alcaldies a les grans ciutats on hi hagi possibilitat de majories alternatives. En les trobades, segons fonts coneixedores dels contactes, s'ha insistit en la necessitat "d'apuntalar" l'estabilitat del Govern. Una de les dirigents que forma part de la comissió negociadora és Budó, que com a consellera de la Presidència és molt propera a Torra. El president vol que l'independentisme pacti arreu del país.

JxCat i ERC tenen enfilat un pacte per governar les quatre diputacions i no prendre's les alcaldies de ciutats on existeixin majories alternatives

També a Barcelona, on el màxim dirigent de la Generalitat reclama que hi hagi un alcalde -Ernest Maragall, vencedor de les eleccions- partidari de la plena sobirania. De moment, JxCat insisteix a ERC que cal formar un govern independentista a Barcelona -així ho va traslladar Quim Forn a Maragall aquest divendres a Soto del Real-, i es nega a entrar en qualsevol pacte que inclogui Ada Colau. L'alcaldessa en funcions, derrotada per menys de 5.000 vots, desconfia dels republicans i no vol sentir a parlar de JxCat.

4. El diàleg amb l'Estat

Després de la victòria de Pedro Sánchez a les eleccions espanyoles, el Govern va oferir un "diàleg sense condicions" al PSOE per tornar a la situació del febrer, quan tot va embarrancar per la polèmica del relator. L'executiu manté una relació dual amb la Moncloa: mentre Torra ha enviat una carta a Sánchez per exigir l'alliberament dels presos i la fi de la causa contra l'1-O arran del pronunciament de l'ONU, no falten dirigents -és el cas d'Aragonès- que no tanquen la porta a negociar un nou model de finançament si s'aixeca la intervenció financera. En els dos casos, però, l'aposta de fons és la mateixa, i es basa en trobar una "solució política" per a Catalunya.

Aquesta solució, segons defensen tots els actors majoritaris de l'independentisme -només l'ANC és explícita en exposar-ne els dubtes- s'han tornat a instal·lar en el referèndum pactat. Torra, davant del Cercle d'Economia, va demanar als empresaris que s'hi impliquessin des de "primera fila", però sap que Sánchez no s'hi avindrà en el curt termini. I menys saben que no necessita específicament els vots de l'independentisme per sortir escollit al Congrés, on ja s'han suspès els diputats presos. Malgrat les dificultats, això sí, la Generalitat manté que "està asseguda a la taula" de negociació. Des d'Euskadi, Íñigo Urkullu torna a oferir-se per fer de pont, com abans del 27-O.

5. Judici i repressió

D'aquell 27-O va venir la fase més dura de la repressió, marcada per l'ingrés a presó de més de la meitat del Govern i l'exili de la resta. El judici de l'1-O durant la primera quinzena del mes de juny, i s'espera que la sentència arribi a l'octubre. Un cop estigui escrita i sigui pública, Torra encetarà una ronda de contactes amb partits i entitats per consensuar una resposta, que estarà "basada en el dret a l'autodeterminació". En els mítings de campanya, el president ha demanat als alcaldes que estiguessin preparats per anar a Palau, sense fer més concrecions.

El Govern se sent "avalat" a les urnes; quan hi hagi noves eleccions, tot es desenvoluparà sota l'influx de la judicialització de la política

Mentrestant, això sí, l'independentisme haurà de seguir afrontant processos com el de l'Audiència Nacional contra l'anterior cúpula dels Mossos, el del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra la mesa del Parlament -excepte Carme Forcadell, jutjada al Suprem- i el del jutjat d'instrucció número 13 contra una trentena d'alts càrrecs. De moment el Govern se sent "avalat" a les urnes i vol preservar l'estabilitat, però quan hi hagi noves eleccions serà sota l'influx, un cop més, de la judicialització.