L'esmena pactada és pràcticament la mateixa que ha proposat el PSOE i que ha transcendit aquest matí, i de la qual Podem s'ha desmarcat. ERC, en roda de premsa, ja havia dit que no hi tancava la porta, i s'emplaçava a negociar fins al darrer minut. Fonts dels republicans insisteixen que el nou tipus de malversació no es pot aplicar a l'1-O. De tota manera, admeten que els tribunals poden "retorçar" el dret per interpretar que el referèndum és resultat de destinar diners públics a una finalitat no prevista. Arribat aquest cas, però, les penes es reduirien. Si fins ara estava castigat amb un màxim de 12 anys per al tipus greu -el que va aplicar el Suprem-, ara seria d'un màxim de quatre anys de presó i sis d'inhabilitació.
L'esmena transaccionada fixa que la malversació amb finalitats lucratives -la corrupció política més coneguda, amb enriquiment personal o de tercers- queda castigada com fins ara, amb penes que en el cas més greu pot arribar als 12 anys de presó. S'introdueix un apartat nou, entès com a malversació d'ús, que penalitza destinar recursos públics a usos privats però sense voluntat d'apropiar-se'ls. Això queda castigat amb penes de sis mesos a tres anys de presó. El tercer tipus és el que, segons el PSOE, podria aplicar-se a l'1-O, tot i que ERC ho nega. Estableix que es castigarà amb penes de fins a quatre anys de presó -sense agreujants- el fet de destinar diners públics a finalitats no previstes causant "dany o entorpiment greu" del servei públic. Si això no passa, la pena és només d'un màxim de tres anys d'inhabilitació i multa.
La reforma de la malversació inclou també una definició de què s'entén com a patrimoni públic, que serà "tot el conjunt de béns i drets, de contingut econòmic-patrimonial, pertinents amb les administracions públiques". L'acord també estableix un apartat nou, en què es diu que si el culpable d'aquests fets ha reparat el dany causat o ha col·laborat de manera activa i efectiva a identificar els altres responsables per esclarir els fets, se'ls aplicarà la pena en menor grau. Paral·lelament, PSOE i Podem han pactat un nou delicte que penalitza l'enriquiment il·lícit d'autoritats públiques amb penes de fins a tres anys de presó si no ho poden justificar. Amb tot plegat, el PSOE vol escenificar el seu compromís en la lluita contra la corrupció.
Canvis als desordres i una interpretació acotada
Els republicans també han anunciat canvis -de mínims- en el redactat del delicte de desordres públics: es fixa un nou requisit per al tipus bàsic dels desordres amb relació a la invasió d'instal·lacions, que fa referència "l'alteració greu del funcionament efectiu d'aquests llocs". Alhora, també s'ha acordat una esmena del PSOE i Podem que fixa quin criteri han de seguir els tribunals a l'hora d'interpretar el delicte de desordres públics, per tal que el tipus agreujat es doni només en casos de "situacions excepcionals". ERC aspirava a modificar el delicte reduint les penes mínimes en el tipus agreujats, eliminant el concepte d'"intimidació" i suprimint el tipus atenuat, però el PSOE no ho ha acceptat.Tot això s'ha pactat en la ponència que s'ha fet aquest dilluns al Congrés. Dimarts, el debat es traslladarà a la comissió amb l'objectiu de votar la reforma del codi penal dijous al ple i que entri en vigor -un cop hagi passat pel Senat- abans d'acabar l'any. Més enllà dels canvis en la malversació i els desordres públics, la reforma també inclouria la derogació del delicte de sedició, que va servir per condemnar els dirigents polítics per l'1-O.
