Carles Puigdemont tornarà per a la investidura o forçarà el reglament per afrontar-la a distància? Aquest dimarts no ha acabat de desfullar la margarida i ha afermat el dubte que manté tot el Parlament pendent. Des de Dinamarca, el president català ha explicat que voldria venir, però tan sols s'ha compromès a treballar per poder-ho fer sense ser arrestat i ha instat l'Estat a permetre-ho per avançar en la "restauració democràtica". I si -com tot apunta- el govern espanyol no atén la demanda? Puigdemont no ha resolt aquesta qüestió, però alimenta les expectatives del retorn amb gestos com la retirada de la petició de delegació de vot per al ple.

Davant uns interrogants rellevants encara pendents de tancar, l'independentisme s'ha aferrat a l'estratègia d'interpel·lar l'Estat amb ofertes de diàleg condemnades a la negativa de bon principi, però amb l'objectiu d'evidenciar la voluntat de negociar de la part catalana. Ho va intentar el president del Parlament, Roger Torrent, que just després d'anunciar que Puigdemont seria el candidat a la investidura va demanar per escrit una reunió amb Mariano Rajoy per tractar la situació dels diputats presos i electes, però la Moncloa va rebutjar-ho fins i tot abans de rebre la carta. L'endemà del 21-D, de fet, Puigdemont també va demanar sense èxit una reunió amb el president espanyol.

Sigui com sigui, el president català vol vèncer en aquest camp de joc exterior, destacant la manca de voluntat de diàleg del govern espanyol, mentre manté la incògnita sobre els seus plans. Els darrers dies, però, ha optat per alimentar la tesi que podria optar per mirar d'assistir al ple. I l'executiu central ja ha avisat que està preparat per qualsevol situació i fins i tot per vigilar que Puigdemont no entri al país "ni en el maleter d'un cotxe".
 
Aquest viratge en el discurs del president català -que inicialment havia demanat delegar el seu vot- respon a dues qüestions, una d'estratègica i una de més pràctica. Així, per una banda, fonts properes a Puigdemont apunten que realment s'estaria plantejant assistir a la investidura, malgrat el risc evident de detenció, per "posar l'Estat contra les cordes". La decisió no estaria presa, però vol deixar la incertesa oberta fins al darrer moment.

Riscos d'impugnació

Malgrat tot, el líder de JxCat també vol evitar posar-ho fàcil a l'unionisme per impugnar el seu nomenament com a candidat a la investidura. Així, el PSC ja va amenaçar amb portar l'elecció al Tribunal Constitucional, ja que, al seu entendre, equivalia a avalar la investidura a distància, atès que el candidat havia sol·licitat la delegació del vot, evidenciant així la seva intenció de no assistir al ple. Fins i tot el govern espanyol va ser més prudent, ja que va optar per esperar a alguna vulneració més flagrant, com l'acceptació de la delegació de vot per als exiliats.

Sigui com sigui, Puigdemont vol evitar donar arguments per a eventuals anul·lacions del ple -almenys a priori-. El gest de retirar la sol·licitud de la delegació, de fet, no tanca la porta a tornar-la a fer en el darrer moment, si opta per no tornar, però fins llavors persevera en aquest terreny de les incerteses que dificulten les estratègies de boicot per part de les forces unionistes.