Abans de començar, una bona i una mala notícia. La bona? Que ja és divendres. La dolenta? Que tots tenim encara a la retina les imatges de l'atropellament previ a l'Espanyol-Barça, una escena d'aquelles que durant una estona van convertir en legítima la pregunta de si s'hauria d'haver suspès el partit. Però ja se sap que els espectacles esportius, i encara més si hi ha una Lliga en joc, són més aviat inajornables. L'equip blaugrana, fent bons els pronòstics i aprofitant la victòria esclatant contra el Madrid de la setmana passada, va rematar el campionat domèstic, que anirà acompanyat de la Copa del Rei i de la Supercopa d'Espanya a les vitrines del club. Qui ho hauria dit en ple agost?

Ni en els millors somnis de Joan Laporta, ni en les millors previsions de Hansi Flick, ni en les prediccions més esbojarrades del vestidor hi havia un desenllaç tan brillant a la temporada. Hauria pogut ser encara més descomunal amb la final de la Champions -l'Inter de Milà ho va frustrar fa tan sols deu dies-, però tothom sap que els gran equips necessiten nits de decepció per no repetir errors. En el fons, els títols són el de menys, aquesta temporada: els barcelonistes recordaran -recordarem- els últims mesos per la irrupció efervescent de Lamine Yamal, un altre jugador generacional que surt de la Masia, i pel mètode que hi ha posat Flick, gairebé un profeta comparat amb el fallit Xavi.

Es fa difícil no pensar en el binomi Messi-Guardiola de fa dues dècades, i en l'oportunitat que suposa per al club tornar a tenir el millor talent del món amb la samarreta blaugrana. No es tracta que l'entrenador alemany es quedi tota la vida al club -l'experiència indica que prefereix etapes curtes, segurament pel nivell d'exigència-, sinó d'envoltar un escollit com Lamine Yamal del millor entorn possible. La fórmula és tan fàcil que, en el fons, és extraordinàriament difícil: confiar en la Masia, tenir la porteria contrària entre cella i cella, inundar el rival i trobar l'alquímia entre desacomplexament i mètode. Que és exactament el que ha portat aquest equip fins aquí. Que duri!

Ens ha agradat

El Pacte Nacional per la Llengua no és ideal, perquè segurament el millor escenari seria que no en calgués cap per fomentar l'ús del català i, per tant, garantir-ne la supervivència. Però es tracta d'una entesa necessària, encara que no hi hagi tots els actors -ha quedat clar que Carles Puigdemont no té cap ganes de fer-se fotografies amb el PSC ni de regalar-li grans consensos- i que el repte sigui majúscul. Entre la dotació econòmica -255 milions- i l'objectiu de guanyar 600.000 parlants, es tracta d'una palanca raonable per capgirar la situació. Tot i això, la clau va més enllà de partits i institucions: el català se salvarà si tothom qui el parla ho fa -i ho pot fer- en totes les circumstàncies.

No ens ha agradat

La informació avançada per la SER Catalunya sobre el cas de violacions a una nena de 12 anys ha marcat bona part de la setmana mediàtica. Fins al punt que el Govern ha indicat que es personarà en el cas com a acusació particular i ha admès que cal una transformació profunda a la DGAIA, que era l'encarregada de tutelar la menor. Mala peça al teler, perquè aquest organisme, integrat a la conselleria de Drets Socials, ja estava en el punt de mira per presumptes irregularitats. El Parlament investigarà els fets -s'han posat d'acord el PSC, ERC i els Comuns després que Junts impulsés una comissió específica-, però el mal ja està fet. I hi ha reparacions que són pràcticament impossibles.

Què fem aquest cap de setmana

Si esteu contents per la Lliga del Barça, aquest divendres podeu acostar-vos a la rua que arrenca a les sis de la tarda al Camp Nou. L'equip de xarxes del diari hi serà per anar-vos-ho explicant en directe. Mentrestant, a la redacció continuarem preparant els temes de cap de setmana: hi trobareu un reportatge sobre la situació dels assentaments a Catalunya -David Cobo porta dies treballant-hi-, i unes quantes entrevistes. Dues d'elles amb accent polític: Francesc-Xavier Vila, conseller de Política Lingüística, i José Montilla, expresident de la Generalitat. Aquesta última, amb un títol rellevant fruit de les preguntes i repreguntes de Bernat Surroca i Ferran Casas. Bon cap de setmana!