Carles Puigdemont mesura les compareixences públiques. Sap el valor que té ocupar espais mediàtics, i tendeix a no desaprofitar-los. El mateix val pels tuits que escriu: durant la tardor del 2023, la plana major del PSOE vivia pendent de què publicava a la xarxa social X el líder a l'exili. Un any després, Puigdemont -que torna a liderar Junts- està descontent amb el grau de compliment de l'anomenat Acord de Brussel·les, que ell mateix defensava com una via per no fer "business as usual" en el marc de la política espanyola. La qüestió de confiança que li ha exigit a Pedro Sánchez ha durat uns minuts, tants com els que ha trigat la Moncloa a descartar-la oficialment. No hi ha "intenció"; tampoc "necessitat".
Són les paraules que han fet servir fonts governamentals per tancar la porta a un mecanisme, la qüestió de confiança, que està exclusivament en mans de Sánchez. En tot cas, Puigdemont aspira a què el Congrés es posicioni sobre la proposició que ja ha registrat Junts. Ho hauran de fer no només els partits que formen part de la majoria de la investidura -el PNB, Bildu i ERC són els més destacats-, sinó també el bloc contrari a Sánchez, integrat fonamentalment pel PP i per Vox, a l'alça després del triomf de Donald Trump i de la catàstrofe al País Valencià. Amb més de mitja legislatura per recórrer, Puigdemont intenta treure el nas sense trencar definitivament els llaços amb Sánchez.
Porta tancada, reunió pendent
Puigdemont coneix bé el mecanisme de la qüestió de confiança. El va activar el juny del 2016, quan la CUP va tombar-li els pressupostos, i se'n va sortir amb el punt d'inflexió que va suposar el "referèndum o referèndum", i el va posar sobre la taula la tardor del 2022 per condicionar la presidència de Pere Aragonès. No va anar bé: Aragonès va continuar com a president, i Junts va decidir sortir de l'executiu. Sánchez té altres plans, que passen per completar l'agenda legislativa i, sobretot, tenir comptes per a l'any vinent. El líder a l'exili i el president del govern espanyol tenen pendent una reunió -s'havia arribat a fixar data, però va decaure- que s'hauria de celebrar forçosament fora del territori espanyol, perquè Puigdemont encara no pot tornar a l'Estat sense arriscar-se a ser detingut. L'amnistia, puntal de l'Acord de Brussel·les, continua ser aplicar-se als principals dirigents del procés.
Suïssa no és Madrid
La mesa de negociació entre el PSOE i Junts s'ha reunit cada mes amb l'excepció de l'octubre, quan la dana al País Valencià va alterar el calendari polític. Puigdemont es queixa que hi ha qüestions en les quals estan plenament d'acord -el català a Europa, per exemple- que no avancen perquè Sánchez no fa prou, o perquè s'encalla el mecanisme que va de Suïssa als ministeris. "Estem negociant amb incomplidors", ha remarcat el president de Junts. La desconfiança hi és, amb la diferència que ara qualsevol compromís incomplert queda registrat davant dels mediadors. Puigdemont, en el fons, aspira a dues coses: a justificar un trencament -encara llunyà- i també un pacte complex d'explicar.
Els pressupostos, en plena negociació
Abans de la campanya de les catalanes del maig, el líder a l'exili ja va traslladar al PSOE que no validarien els pressupostos per al 2024, que Sánchez ni tan sols va presentar. Els motius? Les xifres baixes d'execució i el sobrecompliment de les inversions a Madrid, entre d'altres qüestions. Malgrat les escenificacions i el registre de la proposta perquè el Congrés voti si Sánchez s'ha de sotmetre a una qüestió de confiança, la negociació pels comptes del 2025 continua en marxa. Primer per desbrossar el sostre de dèficit, i després pels comptes sencers. Amb el pacte sobre immigració madur -tot i els matisos de Jordi Turull-, aspectes com la condonació del FLA poden amorosir el camí en els dies vinents.
Malestar pel finançament (i pel conflicte)
Un dels aspectes destacats de l'Acord de Brussel·les és que es negociaria un nou finançament, que segons Junts havia de regir-se al marge del règim comú. El cert, però, és que el PSC -visiblement molest amb Puigdemont després de la compareixença- va acordar un model singular amb ERC per portar Salvador Illa a la Moncloa. "Cafè per a tothom", s'ha queixat el líder a l'exili. Tampoc està satisfet amb com s'està abordant la resolució del conflicte polític, perquè els socialistes insisteixen que la situació està normalitzada. Si això és així, per què es continua negociant a Suïssa? És una pregunta que ha verbalitzat Puigdemont i que, de moment, no té resposta. Aquest desembre hi ha d'haver més reunions.
La competència amb ERC
"L'a canvi de res ha anat a la paperera de la història", va indicar Puigdemont després de tancar l'acord amb el PSOE. Va ser la manera que va trobar per diferenciar l'entesa amb els socialistes de la manera com ERC s'havia relacionat amb Sánchez. Un any després, el líder a l'exili ha tastat incompliments vinculats a l'amnistia i el català a Europa, i dilacions com la immigració. Amb la qüestió de confiança, Puigdemont aspira a aparèixer com un soci més exigent que ERC, immersa en una pugna pel lideratge que tindrà impacte a l'Estat. Una dada: el 40% dels votants de Junts prefereix, segons l'últim baròmetre del CEO, que Sánchez sigui a la Moncloa. Només un 2% aposta per l'alternativa: Alberto Núñez Feijóo.