La unitat granítica del Tribunal Constitucional (TC) en les sentències sobre Catalunya ha saltat pels aires. Aquesta setmana, amb el codi civil català i el recurs d'empara d'Oriol Junqueras contra la presó preventiva, l'alt tribunal ha fet públiques les seves discrepàncies amb vots particulars contra la decisió majoritària del ple. Malgrat que els les veus discordants no tenen conseqüències jurídiques, és a dir, no creen jurisprudència, els experts consultats per NacióDigital coincideixen en què tenen un "valor polític" que les defenses poden aprofitar de cara a futurs recursos al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH). 

Mercè Barceló i Xavier Arbós, catedràtics de Dret Constitucional, recorden que els vots particulars al ple del TC són "simbòlics", en termes jurídics. "Tenen la importància que els vulgui donar qui els rep, però jurídicament no tenen conseqüències", ressalta Barceló. Altra cosa és en la vessant política: en cas de previsibles impugnacions al Tribunal d'Estrasburg, els arguments que han fet servir els magistrats discrepants del TC es poden utilitzar per "reforçar" els arguments de les defenses. "No tenen pes jurídic, però els advocats poden enfortir els seus arguments ressaltant què diu la minoria del TC", apunta Arbós.

La sentència sobre el recurs de Junqueras no serà l'última amb vots discrepants, al contrari: aquesta setmana es podria haver trencat el tabú del TC en relació a les qüestions relacionades amb el procés. "El trencament de la unanimitat pot marcar una tendència i que el tribunal es torni a fracturar de cara als recursos d'empara dels presos per la sentència", considera Barceló. I si en l'empara hi ha hagut tres vots discrepants, "el dia de demà n'hi pot haver més o vots d'altres magistrats", diu Arbós, que ressalta que en la sentència que avala el codi civil català hi ha quatre vots particulars, algun d'ells amb clares "al·lusions polítiques". 

[noticia]191757[/noticia]
Els vots discrepants al TC, doncs, podrien haver tornat després d'anys d'estricta unanimitat pel que fa al cas català. Per què ara? Arbós apunta que el Constitucional "no vol, no pot o no creu necessari" mantenir ara la unanimitat. "Potser considera que aquestes qüestions ja no formen part del nucli dur del procés, com ho eren per exemple les lleis del sis i set de setembre, o simplement és que ja no volen mantenir-la", argumenta el jurista.

Sigui com sigui, la fractura evidenciada aquesta setmana trenca amb una unanimitat històrica ideada amb la sentència del 9-N per l'expresident del TC Francisco Pérez de los Cobos -germà del tinent-coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos- i mantinguda amb diligència durant l'etapa més intensa del procés sobiranista.