«Reconeixement nacional» i més competències: claus del pacte PNB-PSOE

Els nacionalistes bascos tornen a esprémer al màxim les concessions de l'Estat i defensen "avenços importants" en l'autogovern

Sánchez i Ortuzar signant l'acord entre PSOE i PNB per a la investidura
Sánchez i Ortuzar signant l'acord entre PSOE i PNB per a la investidura | Europa Press
10 de novembre del 2023
Actualitzat el 07 de març del 2024 a la 13:06h

El PNB ha esperat a última hora però ha tornat a tancar un pacte amb el PSOEque no trenca l'estil del nacionalisme basc d'esprémer al màxim les concessions de l'Estat. El mateix Pedro Sánchez ha signat aquest divendres -a diferència del que no ha fet presencialment amb Junts i ERC- l'acord amb Andoni Ortuzar, president de l'executiva del partit basc, a Madrid, i que torna a endur-se un grapat de traspassos de competències.

Ortuzar ha celebrat que l'acord per investir Sánchez recull un "avenç important" en el compliment de l'autogovern del País Basc pel fet que els socialistes s'han compromès a negociar el "reconeixement nacional basc". D'aquesta manera, creuen des del PNB, que s'assenten les bases per negociar l'autogovern del futur, en un horitzó que no pot superar els dos anys.

En la cessió de competències, el nacionalisme basc no ha afluixat i ha aconseguit una de les seves reivindicacions històriques: la prevalença dels convenis col·lectius autonòmics. De fet, per aquest desacord amb els socialistes, els bascos van votar en contra de la reformalaboral. Ara, les necessitats de Sánchez fan que torni a canviar d'opinió, d'igual manera que ha fet en les negociacions amb l'independentisme català.

Al document signat, el PNB i el PSOE mantenen que en el futur negociaran el traspàs de la resta de competències pendents segons l'Estatut de Guernica. Entre elles, el govern basc insistirà en el traspàs dels trens de rodalies, en la línia de l'acord d'ERC amb els socialistes i pel qual els sindicats ferroviaris de l'Estat han convocat una vaga de cinc dies.

Els nacionalistes bascos han esperat el "sí" de Carles Puigdemont abans d'actuar, ja que en aquesta negociació han volgut coordinar-se amb Junts. I ho han fet amb fotografies públiques -com la reunió de mitjans de setembre a Waterloo amb Puigdemont, JordiTurull, el mateix Ortuzar i Joseba Aurrekoetxea- i d'altres més privades, com la cita a Brussel·les del 25 d'octubre.

A diferència del 2017, aquesta vegada els nacionalistes bascos no estan fent de mediadors, sinó que estan concertant interessos amb Junts en el marc de dos acords per separat. Llavors, va ser Íñigo Urkullu qui va entomar el rol de la mediació entre Puigdemont i l'Estat, però l'expresident no va acabar satisfet amb el paper del lehendakari. Ara, les confiances s'han reteixit i han servit per gestionar els tempos de la investidura de Sánchez.