Set mesos després a Ferraz han canviat el "con Rivera no" pel "con Iglesias sí. Un Pedro Sánchez un tant nerviós ha sortit al balcó de la seu dels socialistes a Madrid per celebrar una segona victòria que no ha acabat de ser. El miratge dels 150 escons que auguraven algunes enquestes al juliol s'ha acabat desdibuixant en 120 diputats, tres menys que el passat 28 d'abril. 

"Vam guanyar el 28 d'abril, ho vam fer el 26 de maig i ho hem tornat a fer aquest 10 novembre", ha celebrat Sánchez entre crits de "president" i aplaudiments. Però tot i l'intent per repetir la fotografia de fa set mesos, s'ha notat que aquesta victòria ha deixat un regust amarg als socialistes. L'aposta per tornar a eleccions no ha acabat de donar el resultat desitjat: el PSOE s'ha tornat a alçar a les urnes com el vencedor, sí, però no ha aconseguit la força suficient per governar en solitari.

"Con Iglesias sí"

A la primavera socialista del passat abril li ha arribat el seu hivern. Les urnes han penalitzat l'excés de confiança dels socialistes creient que unes segones eleccions els entregarien la clau de governabilitat amb uns millors resultats. I la militància, després de les negociacions fallides amb la formació morada, ha estat clara: "con Iglesias sí" i "con Casado no" ha ressonat entre les parets del feu socialista.

Qui no ha sigut tan clar ha estat el dirigent del PSOE, que tot i expressar la seva voluntat de formar un "govern estable" no ha especificat si ho farà de la mà de les dretes, amb l'abstenció del PP o bé amb el recolzament d'Unides Podem i les formacions independentistes. L'únic que ha deixat clar és que no hi haurà lloc per l'extrema dreta. "Fem una crida als partits polítics a excepció d'aquells que exclouen la convivència i sembren el discurs de l'odi i l'anti-democràcia", ha anunciat Sánchez. 

El PSOE ha tornat a tirar els daus i li han sortit les mateixes xifres. L'aritmètica que es dibuixa al Congrés torna a ser igual - o més-  d'enrevessada i diabòlica que a les passades eleccions. Per una banda l'opció de l'abstenció del PP quedaria com a la més viable si no fos per la crescuda de Vox, que posa contra les cordes als populars a l'hora d'apropar-se als socialistes.  L'altra seria tornar intentar a sumar amb Unides Podem, que ha resistit amb 35 escons , i aproximar-se a PNB, ERC i Bildu. Encara que amb l'enduriment del discurs contra l'independentisme aquesta campanya, ho deixa encara més cru als catalans a l'hora de justificar el seu suport. 

 
[eleccionsesp10N2019]ES[/eleccionsesp10N2019]