El president de la Generalitat, Quim Torra, ha baixat les escales de Palau a les deu en punt del vespre per trobar-se amb la formació d'honor dels Mossos d'Esquadra, que l'esperaven per transportar la senyera a la plaça Sant Jaume, on ja estava tot disposat per celebrar l'acte institucional de la Diada del 2019. Un acte que ha servit per reivindicar els presos i els exiliats a les portes de la sentència del Tribunal Suprem amb els principals dirigents del país -Torra, Roger Torrent i Ada Colau- a primera fila. Tots els empresonats i residents a l'estranger han pres la paraula, en directe o per veu interposada, per fer públic un compromís: "Tornarem".

Ja amb la senyera al balcó de Palau, hissada pels Mossos, la commemoració de la Diada -dissenyada per l'escenògraf Lluís Danés- ha arrencat amb un record per la vaga de La Canadenca, de la qual es compleixen cent anys. El cor In Crescendo i la Coral Sant Jordi han interpretat un poema de Joan Brossa que té uns versos fàcilment traduïbles al moment actual: "La gent no s'adona del poder que té; amb una vaga general d'una setmana n'hi hauria prou per ensorrar l'economia". Ressonàncies d'una aturada de país com la que avalen diversos actors de l'independentisme -entre els quals Torra- com a resposta al veredicte de Manuel Marchena, a punt de sortir del forn.

[blockquote]"La gent no s'adona del poder que té; amb una vaga general d'una setmana n'hi hauria prou per ensorrar l'economia": el poema musicat de Joan Brossa té ressonàncies d'aturada de país durant l'acte[/blockquote]
Brossa també ha estat protagonista minuts després, quan s'ha recordat el seu exili i el de Teresa Pàmies. Les figures de Conxita Grangé, última supervivent catalana del camp de concentració de Ravensbrück i morta fa tot just dues setmanes, i de Neus Català, que també va viure en primera persona l'horror dels camps nazis, han estat reivindicades amb vídeos projectats just al costat de l'escenari. "Són testimonis i exemples per a nosaltres", pronunciava la veu en off dels actors Sílvia Bel i Lluís Soler.

La maleta dels represaliats

Els presos polítics i els exiliats han agafat el testimoni de Grangé i Català en l'escaleta de l'acte, més breu que en altres edicions. "Quan la llei no està al servei de les persones, un es pot trobar fent la maleta per entrar a la presó", ha llegit Soler, resseguint unes paraules de Jordi Sànchez. "A la maleta només hi posaria la insígnia de consellera", ha relatat Bel posant veu a l'escrit breu de Dolors Bassa. Totes les intervencions dels presos s'han escrit amb un mapping a la façana de Palau.

"Consciència tranquil·la i mirada llarga", ha recomanat Raül Romeva. "A la maleta hi posaria les fotografies dels meus fills", ha indicat Rull. "Hi portem sempre dignitat, orgull i coratge", ha apuntat Oriol Junqueras, el més breu de tots. "Escric el futur amb tinta lila, amb amor i coratge de les persones que estimo i m'estimen", ha aportat Carme Forcadell abans que el públic esclatés en crits de llibertat. Els exiliats, començant per Marta Rovira, secretària general d'ERC, sí que han pogut posar veu als missatges.
 
Lluís Puig, Toni Comín -que ha apel·lat als "sacrificis per als més petits" com a motor per aconseguir la independència i que ha recordat que es va endur les claus de casa-, Meritxell Serret, el raper Valtònyc i Carles Puigdemont li han agafat el relleu. Puigdemont ha apel·lat a la "continuïtat històrica" de la Generalitat davant del "cop d'estat" del 155. L'única resident a l'estranger que no ha participat ha estat Anna Gabriel, de la CUP.

Absències i presències

L'acte s'havia de celebrar ahir dilluns, però la pluja va obligar a ajornar-lo. És el segon any consecutiu que es fa a la plaça Sant Jaume: en l'edició del 2018, els presos i els exiliats també van ser protagonistes. En aquesta ocasió, les actuacions musicals han anat a càrrec de Marina Rossell, la Cambra Terrassa 48, la Coral Sant Jordi, Gemma Humet, el Cor Jove Nacional de Catalunya, la Coral Sant Jordi i Xavi Lloses al piano. Tots ells han anat passant per un escenari en forma de rombe, que tenia dues pantalles de color groc a cada banda amb el lema Tornarem, convertit en la marca d'aquesta Diada.

En el capítol de les absències polítiques, les habituals dels últims anys: PSC, PP i Ciutadans han optat per no ser a la commemoració perquè, segons han assenyalat en els dies previs, no preserva el to institucional pertinent arran de la reivindicació dels presos i els exiliats. En canvi, sí que hi han anat els comuns, que a la tarda no han participat a la manifestació convocada per l'ANC i Òmnium. La concentració ha congregat 600.000 persones, segons la Guàrdia Urbana. La mobilització sobiranista menys nombrosa dels últims vuit anys és, també, l'últim gran acte abans de la sentència.