Tot el que volies saber d'Anna Grau i ningú t'havia explicat

La periodista i candidata de Ciutadans ha passat d'escriure un llibre per encàrrec sobre Xavier Trias a competir amb ell per l'alcaldia de Barcelona

Anna Grau, en una manifestació de Societat Civil contra els indults
Anna Grau, en una manifestació de Societat Civil contra els indults | Yvelisse Teixeira
09 d'abril de 2023, 16:26
Actualitzat: 13 d'abril, 14:28h

La periodista Anna Grau (Girona, 1967) serà finalment qui abanderi la causa de Ciutadans a les municipals de Barcelona. Enrere queda una legislatura especialment complexa, que per al partit taronja ja va començar amb un sotrac. Manuel Valls, l'alcaldable amb qui va concórrer el partit en coalició el 2019, es va despenjar en el primer ple facilitant l'elecció d'Ada Colau i fracturant un grup de sis regidors. Després vindrien les trifulgues internes a la formació, la crisi dins del grup, la renúncia de la que havia de ser la nova candidata, Mari Luz Guilarte i l'expulsió de Paco Sierra, enfrontat a la direcció. 

Amb aquest bagatge, Anna Grau no ho tindrà fàcil per assolir el que sembla un objectiu costerut per als seus: mantenir Ciutadans al consistori barceloní, és a dir, sumar un 5% dels vots el proper 28-M. La candidata no s'aplana a les males perspectives i es disposa a la batalla sense complexos. És una figura mediàtica, però de la qual se'n desconeixen moltes coses. Aquí en teniu deu que potser no sabíeu.   


1. Ioga a casa i poc temps lliure 

La candidata confessa als seus propers que ja no se'n recorda del seu temps lliure. Ser alcaldable a Barcelona li deu haver tret el poc que li quedava. Però, quan pot, busca refugi personal i el troba fent ioga tota sola a casa, amb vídeos de Youtube. Llegir, escriure, cuinar, anar al cinema o al teatre són aficions que l'omplen. Llocs d'estiueig? Ha tingut poc temps per fer-ho. Va ser autònoma 10 anys i no s'ho podia permetre. L'ultima vegada que va agafar un estiu va ser l’any 2016, en un poblet de la província de Sòria. 


2. El dia que va resar en castellà

Grau ha explicat en un article el xoc que va suposar que els seus pares l'escoltessin parlant en castellà als quatre anys. Va ser a Granada, on la família s'havia traslladat un temps per motius de feina. Després d'escoltar habitualment el castellà, una nit, la nena va començar a resar en castellà. Un fet que va sacsejar els pares d'una manera que va contribuir a avançar el retorn a Catalunya. "Que la nena no se'ns casi amb un andalús!", van dir.   


3. El moment més difícil 

Grau va viure fa un any el que considera el pitjor moment de la seva vida. El 17 de març de 2022 moria el seu pare. La candidata ha explicat en alguna ocasió que aquell dia van morir per ella moltes coses i que encara no se n'ha refet. "La veritat és que tampoc no ho intento. No me'n vull refer, d'això", ha dit. Altra cosa eren les idees polítiques. Sembla que aquí tots dos discrepaven. De fet, uns mesos després, Grau va publicar el llibre Carta a mi padre independentista, una crítica al procés alhora que un homenatge al seu progenitor.


4. Quan era catalanista

Grau va solidificar la seva carrera periodística al diari Avui, on va ser una destacada professional, amb una capacitat innegable per bastir bones fonts. Aleshores era considerada una periodista de l'entorn pujolista. Va ser aquí on va fet el salt a Madrid com a delegada del diari. La direcció del rotatiu estava en mans en aquell moment de Vicent Sanchis. Amb els anys, experimentaria una evolució que la duria de l'Avui a l'ABC, diari pel qual seria corresponsal a Nova York. 


5. Amistats perilloses molt a prop d'Ayuso

A Madrid aniria experimentant un gir gradual en el pla ideològic. Allí construiria, com havia fet a Barcelona, una bona agenda de contactes en el món polític. Eren els anys del primer govern del PP, després de les eleccions del 1996. Una de les seves amistats en el Madrid aznarià va ser Miguel Ángel Rodríguez, portaveu de l'executiu i actualment el principal estratega d'Isabel Díaz Ayuso. Alguns veterans encara recorden una escena del juliol del 1998 a la Moncloa, quan Rodríguez va haver de cessar en el càrrec. El seu estil altiu havia acabat amb la paciència d'una CiU que mantenia Aznar al poder en la primera legislatura. Després de la roda de premsa de comiat, Rodríguez va ser consolat per alguns dels presents. Un d'ells era Anna Grau, amb qui es va abraçar. La imatge va immortalitzar el canvi de rasant efectuat per la periodista. 


6. Autora d'un llibre sobre Trias

Un fet sorprenent de la candidata de Ciutadans a Barcelona és que fa 20 anys va ser l'autora -per encàrrec- d'un llibre-entrevista a un dels candidats als quals ara s'enfrontarà. El llibre es titulava Què pensa Xavier Trias i es va publicar en vigílies del primer salt de Trias a la política municipal. L'avui cap de cartell de Junts acumulava ja una llarga experiència després de formar part de diversos governs de Jordi Pujol i d'exercir com a portaveu de CiU al Congrés. En aquell moment, la periodista encara se situava en l'entorn convergent, però ja faltava menys perquè donés el salt cap a posicions espanyolistes. Vint anys després -com l'obra clàssica de Dumas-, moltes coses han canviat. Avui, Trias és independentista i Grau una portaveu de l'unionisme de combat.  


7. De la plaça del Pi al Dry Martini

Hi ha molts racons i locals que formen la Barcelona personal d'Anna Grau, allí on l'alcaldable s'hi troba més bé. Hi predominen clarament llocs, places i locals de la Barcelona vella. Entre els seus espais preferits a la ciutat hi ha la plaça del Pi, el bar Pastís, el nou Mercat de Sant Antoni, el clàssic Dry Martini del carrer d'Aribau, l'Espai Quera: Llibres i platillos, la Granja Pallaresa del carrer de Petritxol i algunes esglésies emblemàtiques, com les de Santa Anna i Santa Maria del Mar. 


8. Una parella iconoclasta

Si l'evolució de Grau ha estat curiosa, molt més ho ha estat la de qui durant un breu període de temps va ser la seva parella, l'escriptor Fernando Sánchez Dragó, mort aquest dilluns als 86 anys. Antic activista antifranquista i militant del PCE, Sánchez Dragó va anar evolucionant cap a posicions cada cop més dretanes fins a mostrar-se com un tertulià habitual dels cenacles i espais mediàtics de la dreta més tronada i un admirador de José Antonio Primo de Rivera. Un procés molt similar al del seu amic Ramón Tamames, a qui va animar per encapçalar la recent moció de censura de Vox. 


9. Un sacerdot que l'ha influït

Quan se li pregunta a l'alcaldable per quines persones l'han influït en la seva vida, cita algunes figures del periodisme i la creació literària, com l'escriptor Baltasar Porcel, la periodista Oriana Fallaci i el director teatral Joan Ollé. A banda del seu ex, Fernando Sánchez Dragó, que també ha estat una inspiració. Però hi ha un altre nom entre els seus referents: Pablo d'Ors. Escriptor i sacerdot, és el net d'Eugeni d'Ors i s'ha donat a conèixer com un teòric d'un cristianisme contemplatiu. Entre els seus llibres hi ha Biografia del silenci. Tot i que en aquest darrer element, el silenci, Anna Grau, tertuliana i polemista, potser hi ha rebut una influència discreta.


10. Sobre quin magnicidi polític ha escrit?

Entre els llibres escrits per Grau hi ha De cómo la CIA eliminó a Carrero Blanco y nos metió en Irak, en què es fa ressò -rebutjant-les- de les hipòtesis que l'agència d'espionatge nord-americana va ser al darrere, a través dels membres d'ETA que van perpetrar l'atemptat, de l'assassinat del número dos del règim de Franco, l'almirall Luis Carrero Blanco. Aquesta tesi de la pista nord-americana en el magnicidi és fortament qüestionada, però ha estat defensada a partir d'informes diplomàtics de Washington crítics amb la figura de Carrero. El que sí que es pot assegurar és que amb aquell assassinat, el 20 de desembre del 1973, va començar realment la Transició.