Joan Carretero en un moment de l'entrevista, a Puigcerdà. Foto: Oriol Clavera

- Vol dir que vostè i el senyor Laporta no estan cansant el públic amb aquesta cançó de l'estiu?

-"Nosaltres en el seu dia vam intentar fer una cançó de primavera. Li vam oferir ser cap de llista a les eleccions al Parlament. A partir d'aquí ell ha decidit fer un nou partit polític, amb nous socis. I, per part nostra, queda poca cançó".

- Vostè deu tenir alguna idea del perquè...

-"Tinc 54 anys i a la vida sé que de vegades a algú pot agradar-li molt una noia, i festejar-la molt, però que, al final, se'n vagi amb un altre. Res de nou".

- Encara hi ha possibilitats d'un acord? Ho dic perquè hi ha gent amb la qual vostè va entrar en conflcite a Reagrupament i ara col·laboren amb Joan Laporta. Això és un impediment? És excloent?

-"En aquest món hi ha coses que dificulten les relacions. És evident que això no facilita l'acord, però jo penso que el que menys facilita l'acord és que hi ha unes persones que han començat un projecte de nou i que, fins ara, els trofejos que exhibeixen més és que hi ha un altre moviment -que ja hi era- i que té baixes. Això em recorda quan a ERC deien, cada dos per tres, que havíem desaparegut".

- Vostès, a finals de gener, van tenir una crisi interna. Alguns dels que la van protagonitzar l'acusen ara d'autoritari. Vist amb perspectiva quina autocrítica en pot fer, de tot aquell conflicte?

-"Nosaltres havíem creat un moviment nou i hi havia gent que pretenia fer una rèplica, un clon d'ERC. D'altres pensavem que això no era bo. Jo entenc que era millor per al país començar una cosa nova sense lluites territorials ni de grup".

- Ho pregunto perquè en aquell moment va semblar que el conflicte era pel sistema de confecció de llistes. I ara, justament, aquest sembla, també, el problema essencial entre Rcat i SC.

-"Aviam. En tres setmanes no es fan unes primàries ni aquí ni a la Lluna. Nosaltres no tenim cap problema amb SC perquè ni tan sols hi hem parlat mai. Tot això de les primàries és un invent que ells van repetint contínuament, però és un conflcite fals. I després hi ha una altra cosa que potser que algú s'ho faci mirar en aquest país. Dos o tres senyors no poden dir un bon dia que s'han inventat una coalició. Jo mai havia vist, en la política mundial, tres persones que diguin que han fet una coalició. És que, una coalició amb qui? Doncs ja veurem... No podem viure de ficcions, i el que em sap greu és que hi ha gent que hi juga i això no porta enlloc. Aquí, de coalició només n'hi ha una, que existeix des de fa molts anys i que es diu Convergència i Unió".

- En el supòsit que, al final, vagin ambdues llistes a les eleccions, com creu que els electors en podran distingir l'una de l'altra?

-"Hi ha una gran diferència. Nosaltres fa quatre anys que tenim un full de ruta que passa per fer una majoria política que proclami la independència de Catalunya. Fins ara no ho deia ningú més. Però és que, a més, hem de canviar la Llei Electoral, que hem de fer molt més pròxima als electors; hi ha d'haver incompatibilitats molt més dures per als representants institucionals; una llei de transparència que obligui els polítics a fer públics tots els seus ingressos; els beneficis de les empreses que treballen per les administracions s'han de conèixer; s'han de limitar els mandats... Tota una sèrie de propostes per engegar una dinàmica que tregui aquest país del pou econòmic i polític on es troba".

- Es veurà amb Laporta aquesta setmana?

-"En principi, jo no. El dia i hora que em proposen sóc a la consulta".

- Hi anirà algú altre, doncs.

-"Si els sembla bé, sí. I si no, haurem de canviar el dia".

- El senyor Puigcercós li ha contestat la carta?

-"De moment, no. Però estic convençut que, encara que sigui per cortesia, la contestarà".

- Vostè va ser conseller del primer tripartit. Què tenia el primer tripartit que no té el segon que s'enfonsa a les enquestes?

-"Una condició fonamental, que és la higiene democràtica del país. Calia airejar l'administració. Després, tenia programa nacional: l'Estatut, la Llei Electoral, l'organització territorial... Va acabar com va acabar, però tenia tot això. Què li passa al segon tripartit? Doncs que pretenen acabar amb el més important de la política catalana que és l'eix nacional. Els líders del segon tripartit van dir que farien un govern de gestió i això fa riure: Què voldria dir un govern que no fes ni gestió? Han pagat molt car fer veure que l'eix nacional no existeix".

- Aquesta campanya electoral no serà tranquil·la. Josep Huguet, antic company seu al Govern, l'acusa a vostè, entre d'altres, de restar a l'independentisme.

-"El senyor Huguet només s'escolta ell mateix".

- Si la suma d'ERC més les altres propostes independentistes es queda per sota dels 21 diputats actuals d'ERC, acceptaria que vostès hauran restat?

-"Les coses són més fàcils. Si ERC hagués fet les coses bé ja no hi hauria ningú que fes una altra proposta. Han passat anys d'hegemonia d'ERC en l'independentisme, si ara surten d'altres candidatures són ells els que han de reflexionar".

- En cas que es presentin dues llistes que tinguin per bandera la proclamació de la independència per majoria al Parlament, el vot, necessàriament, s'haurà de repartir. Poden quedar-se fora? Aquests dies molta gent recorda el cas de Nacionalistes d'Esquerra i el BEAN de Xirinachs el 1980.

-"No m'ho plantejo així. Nosaltres tenim un full de ruta des de fa temps, les coses són com són. Els catalans hem d'assumir la realitat, no el que ens agradaria. Si al final hi ha dues, tres o quatre candidatures caldrà triar. I possiblement la unitat la faran els votants tot liquidant algunes opcions".