30
d'abril
de
2022, 20:30
Actualitzat:
02
de maig,
12:40h
Un dels primers missatges que va traslladar Pere Aragonès al seu equip després de l'esclat del Catalangate va ser aquest: "Això ho canvia tot". El president de la Generalitat no només havia rebut amb enuig la confirmació que havia estat espiat a través de l'eina Pegasus, sinó que aquesta vigilància telemàtica s'hagués dut a terme de manera continuada en almenys una seixantena de dirigents independentistes. "Des del primer minut, té clar que s'han de demanar explicacions", asseguren fonts de Palau consultades per NacióDigital. El president, a banda de la qüestió política, també se sent molest per la invasió de la privacitat: aquests dies repeteix que no té "res a amagar", però també fa constar que al mòbil hi té una aplicació que connecta amb una càmera des de la qual pot vigilar si la seva filla dorm correctament a l'habitació.
L'esclat del cas d'espionatge massiu ha situat Aragonès en la principal cruïlla de la seva presidència quan és a punt de complir-se el primer aniversari de l'aterratge a Palau. Ha hagut de gestionar diverses crisis -dues onades massives de la pandèmia, la guerra a Ucraïna, les tensions permanents amb Junts i la desunió de l'independentisme a nivell estratègic-, però cap ha tingut el ressò internacional d'aquesta. El Catalangate ha impactat de ple en el rumb que ERC -i molt especialment Aragonès- ha defensat des del 2018, basat en un gir pragmàtic en relació al procés i l'entesa amb el govern del PSOE com a via per resoldre el conflicte polític a través del diàleg i la negociació, perquè ha suposat constatar que els aliats a Madrid els han espiat. "Si no hi ha explicacions, això no té cap mena de sentit", constaten fonts de Presidència.
Des de la publicació al setmanari TheNew Yorker de l'espionatge massiu, el president de la Generalitat i Pedro Sánchez només han intercanviat missatges. No hi ha hagut cap trucada. Aragonès ha anat rebent amb malestar cada escalada més del conflicte, primer per la inacció del president del govern espanyol -les explicacions facilitades en l'intercanvi de missatges no passen de "llocs comuns", sostenen a Palau- i després per les paraules de Margarita Robles, ministra de Defensa. Al president li va molestar especialment que Robles insinués que l'independentisme hauria de "callar" si en algun moment es fessin públiques determinades revelacions, i encara més que justifiqués l'espionatge davant del Congrés dels Diputats. L'equip d'Aragonès, que en aquell moment estava afrontant la sessió de control al Parlament, el va informar de les paraules de la ministra, i només rebre-les va apostar per demanar-ne la dimissió.
Era la primera vegada que el president verbalitzava un missatge com aquell. Fins aleshores, s'havia mostrat prudent sobre la petició de responsabilitats personals concretes, fins i tot quan se li havia preguntat si secundava la petició de dimissió de Sánchez efectuada per la presidenta del Parlament, Laura Borràs. Veient que no hi ha explicacions convincents per part del govern espanyol, ràpidament planteja que sigui el líder del PSOE qui li traslladi què està passant. "L'interlocutor de Pere Aragonès és Pedro Sánchez, no cap ministre", insisteixen a Palau. Félix Bolaños, mà dreta de Sánchez, sí que es va desplaçar a Barcelona per reunir-se amb la consellera Laura Vilagrà, però les explicacions i mesures no la van convèncer. Tampoc a Aragonès.
En aquest escenari, una de les decisions que va adoptar el president va ser minimitzar el contacte institucional entre executius -mesura que Junts ha brandat en privat com una proposta seva- i situar al congelador la taula de diàleg. La mesa de negociació està aturada des del 15 de setembre, data de la segona i última reunió des que es va posar en marxa el febrer del 2020, per bé que en les últimes setmanes -així ho va avançar NacióDigital- s'estava treballant un pacte per protegir el català davant les invectives judicials. Pot ser la reactivació de la taula una mesura efectiva per restablir les confiances? "No es pot barrejar una cosa amb l'altra", ressalten a Palau, on indiquen que l'espionatge s'ha de dirimir en una comissió d'investigació -on els membres del govern espanyol no podrien mentir- i que la resolució del conflicte ha de ser la protagonista única de la mesa de negociació, on Junts no hi és.
L'episodi ha deixat ferides al Congrés, on ERC fins ara havia estat -amb l'excepció de la reforma laboral- al costat del PSOE en totes les votacions rellevants, començant pels dos pressupostos aprovatsque permetran a Sánchez arribar al final de la legislatura sense haver-ne de validar uns de nous. Aragonès va posicionar-se a favor, en les reunions de coordinació dels republicans celebrades a meitat de setmana, de tombar el decret de mesures per mitigar les conseqüències de la guerra a Ucraïna. És reconduïble, la situació? "Ho hauran de demostrar ells", remarquen a Palau. Des de Junts insisteixen, segons fonts de la direcció, que han "forçat" ERC a posicions més dures amb el PSOE, visió que no es comparteix a Presidència, on s'insisteix que des del "primer minut" s'ha apostat per demanar explicacions a tots els responsables.
El decret sobre la guerra va rebre l'aval del Congrés gràcies als vots de Bildu, amb qui els republicans gaudeixen d'un nivell alt de col·laboració, superior sovint a l'exhibit amb els socis de Govern a Madrid. "Si la legislatura peta, és per culpa del PSOE, no per culpa d'ERC", resumeixen des de l'entorn del president. Al llarg dels últims dies, Aragonès també ha compartit espais de debat amb Marta Rovira, secretària general dels republicans, i també amb el president del partit, Oriol Junqueras. Amb aquest últim, per exemple, va coincidir en l'estrena a Lleida de la pel·lícula Alcarràs, i van estar parlant apartats durant una estona. En la roda de premsa immediatament posterior a l'esclat del cas, celebrada a Brussel·les, el líder republicà va defensar la "bandera" del diàleg.
En aquell acte a la capital europea es va evidenciar la manca de sintonia -també política- entre Junqueras i Carles Puigdemont. "No parlen. Cap dels dos aixeca el telèfon", sosté un dirigent que els coneix als dos. Aragonès sí que ha estat en contacte amb Puigdemont des que va desencadenar-se el Catalangate, i també ha mantingut converses amb els altres expresidents espiats, Quim Torra i Artur Mas. La prestació d'ajuda als servidors públics afectats també ha estat una consigna prioritària. Ha tingut interès en fortificar la coordinació entre els socis de Govern -que no sempre funciona, precisament, com un rellotge- per pactar els missatges. En aquestes reunions ha interlocutat directament amb Jordi Puigneró, vicepresident de la Generalitat, i també amb Jordi Sànchez, secretari general de Junts. Els equips de comunicació han celebrat reunions específiques per coordinar els impactes davant dels mitjans.
El Catalangate ha servit per unir, almenys durant un temps, l'independentisme. "El president ha posat molta energia en coordinar tot el moviment", assenyalen a Palau, on destaquen que un dels pitjors missatges per a Aragonès és que se li ha tocat la "llibertat política" amb l'espionatge del mòbil. Una circumstància que ha situat la seva presidència en una cruïlla, perquè ha trastocat la relació cordial travada amb Sánchez -tots dos van segellar l'acord que va permetre investir el líder del PSOE a canvi de la taula de diàleg després de setmanes de contactes entre els equips a finals del 2019- i condiciona la principal aposta de resolució del conflicte, aquesta mesa de negociació. El cas d'espionatge ho ha canviat tot a Palau i, mentre no hi hagi més explicacions de la Moncloa -i Robles no desaparegui d'escena-, la normalització trigarà en arribar. Sobretot si es compleix amb el compromís de "no cedir" verbalitzat per Aragonès.
L'esclat del cas d'espionatge massiu ha situat Aragonès en la principal cruïlla de la seva presidència quan és a punt de complir-se el primer aniversari de l'aterratge a Palau. Ha hagut de gestionar diverses crisis -dues onades massives de la pandèmia, la guerra a Ucraïna, les tensions permanents amb Junts i la desunió de l'independentisme a nivell estratègic-, però cap ha tingut el ressò internacional d'aquesta. El Catalangate ha impactat de ple en el rumb que ERC -i molt especialment Aragonès- ha defensat des del 2018, basat en un gir pragmàtic en relació al procés i l'entesa amb el govern del PSOE com a via per resoldre el conflicte polític a través del diàleg i la negociació, perquè ha suposat constatar que els aliats a Madrid els han espiat. "Si no hi ha explicacions, això no té cap mena de sentit", constaten fonts de Presidència.
Des de la publicació al setmanari TheNew Yorker de l'espionatge massiu, el president de la Generalitat i Pedro Sánchez només han intercanviat missatges. No hi ha hagut cap trucada. Aragonès ha anat rebent amb malestar cada escalada més del conflicte, primer per la inacció del president del govern espanyol -les explicacions facilitades en l'intercanvi de missatges no passen de "llocs comuns", sostenen a Palau- i després per les paraules de Margarita Robles, ministra de Defensa. Al president li va molestar especialment que Robles insinués que l'independentisme hauria de "callar" si en algun moment es fessin públiques determinades revelacions, i encara més que justifiqués l'espionatge davant del Congrés dels Diputats. L'equip d'Aragonès, que en aquell moment estava afrontant la sessió de control al Parlament, el va informar de les paraules de la ministra, i només rebre-les va apostar per demanar-ne la dimissió.
Era la primera vegada que el president verbalitzava un missatge com aquell. Fins aleshores, s'havia mostrat prudent sobre la petició de responsabilitats personals concretes, fins i tot quan se li havia preguntat si secundava la petició de dimissió de Sánchez efectuada per la presidenta del Parlament, Laura Borràs. Veient que no hi ha explicacions convincents per part del govern espanyol, ràpidament planteja que sigui el líder del PSOE qui li traslladi què està passant. "L'interlocutor de Pere Aragonès és Pedro Sánchez, no cap ministre", insisteixen a Palau. Félix Bolaños, mà dreta de Sánchez, sí que es va desplaçar a Barcelona per reunir-se amb la consellera Laura Vilagrà, però les explicacions i mesures no la van convèncer. Tampoc a Aragonès.
En aquest escenari, una de les decisions que va adoptar el president va ser minimitzar el contacte institucional entre executius -mesura que Junts ha brandat en privat com una proposta seva- i situar al congelador la taula de diàleg. La mesa de negociació està aturada des del 15 de setembre, data de la segona i última reunió des que es va posar en marxa el febrer del 2020, per bé que en les últimes setmanes -així ho va avançar NacióDigital- s'estava treballant un pacte per protegir el català davant les invectives judicials. Pot ser la reactivació de la taula una mesura efectiva per restablir les confiances? "No es pot barrejar una cosa amb l'altra", ressalten a Palau, on indiquen que l'espionatge s'ha de dirimir en una comissió d'investigació -on els membres del govern espanyol no podrien mentir- i que la resolució del conflicte ha de ser la protagonista única de la mesa de negociació, on Junts no hi és.
L'episodi ha deixat ferides al Congrés, on ERC fins ara havia estat -amb l'excepció de la reforma laboral- al costat del PSOE en totes les votacions rellevants, començant pels dos pressupostos aprovatsque permetran a Sánchez arribar al final de la legislatura sense haver-ne de validar uns de nous. Aragonès va posicionar-se a favor, en les reunions de coordinació dels republicans celebrades a meitat de setmana, de tombar el decret de mesures per mitigar les conseqüències de la guerra a Ucraïna. És reconduïble, la situació? "Ho hauran de demostrar ells", remarquen a Palau. Des de Junts insisteixen, segons fonts de la direcció, que han "forçat" ERC a posicions més dures amb el PSOE, visió que no es comparteix a Presidència, on s'insisteix que des del "primer minut" s'ha apostat per demanar explicacions a tots els responsables.
El decret sobre la guerra va rebre l'aval del Congrés gràcies als vots de Bildu, amb qui els republicans gaudeixen d'un nivell alt de col·laboració, superior sovint a l'exhibit amb els socis de Govern a Madrid. "Si la legislatura peta, és per culpa del PSOE, no per culpa d'ERC", resumeixen des de l'entorn del president. Al llarg dels últims dies, Aragonès també ha compartit espais de debat amb Marta Rovira, secretària general dels republicans, i també amb el president del partit, Oriol Junqueras. Amb aquest últim, per exemple, va coincidir en l'estrena a Lleida de la pel·lícula Alcarràs, i van estar parlant apartats durant una estona. En la roda de premsa immediatament posterior a l'esclat del cas, celebrada a Brussel·les, el líder republicà va defensar la "bandera" del diàleg.
En aquell acte a la capital europea es va evidenciar la manca de sintonia -també política- entre Junqueras i Carles Puigdemont. "No parlen. Cap dels dos aixeca el telèfon", sosté un dirigent que els coneix als dos. Aragonès sí que ha estat en contacte amb Puigdemont des que va desencadenar-se el Catalangate, i també ha mantingut converses amb els altres expresidents espiats, Quim Torra i Artur Mas. La prestació d'ajuda als servidors públics afectats també ha estat una consigna prioritària. Ha tingut interès en fortificar la coordinació entre els socis de Govern -que no sempre funciona, precisament, com un rellotge- per pactar els missatges. En aquestes reunions ha interlocutat directament amb Jordi Puigneró, vicepresident de la Generalitat, i també amb Jordi Sànchez, secretari general de Junts. Els equips de comunicació han celebrat reunions específiques per coordinar els impactes davant dels mitjans.
El Catalangate ha servit per unir, almenys durant un temps, l'independentisme. "El president ha posat molta energia en coordinar tot el moviment", assenyalen a Palau, on destaquen que un dels pitjors missatges per a Aragonès és que se li ha tocat la "llibertat política" amb l'espionatge del mòbil. Una circumstància que ha situat la seva presidència en una cruïlla, perquè ha trastocat la relació cordial travada amb Sánchez -tots dos van segellar l'acord que va permetre investir el líder del PSOE a canvi de la taula de diàleg després de setmanes de contactes entre els equips a finals del 2019- i condiciona la principal aposta de resolució del conflicte, aquesta mesa de negociació. El cas d'espionatge ho ha canviat tot a Palau i, mentre no hi hagi més explicacions de la Moncloa -i Robles no desaparegui d'escena-, la normalització trigarà en arribar. Sobretot si es compleix amb el compromís de "no cedir" verbalitzat per Aragonès.