26
d'abril
del
2022
Actualitzat
a les
19:51h
L’any 2010, el músic lleidatà David Esterri, conegut com Lo Pardal Rocker, va crear una cançó que s’ha convertit en tot un himne lleidatà, Som de l’Oest. La tonada encomanadissa i la definició dels paisatges únics, la defensa de la conservació de les tradicions i la reivindicació del tarannà de la seva gent va aconseguir elevar l’orgull del lleidatà, enterrat durant dècades pels complexos interns i menysteniments forans.
Dotze anys després, aquesta reivindicació ponentina s’ha actualitzat amb una nova creació artística, “Alcarràs”, la pel·lícula de Carla Simón que va guanyar l’Os d’Or al festival de la Berlinale i que aquest dimarts s’ha preestrenat d’una manera espectacular amb photocall, catifa i gran parafarnàlia d’atrezzo i decorats al Teatre de la Llotja de Lleida davant centenars de persones.
Segurament la cinta no aconseguirà entrar a les cases amb la popularitat que ho va fer Esterri amb la seva cançó, però sí ha estat capaç d’assolir una fita de més envergadura: centrar el focus internacional en Ponent i la seva gent, en concret, la que viu i sobreviu al camp. Si “Som de l’Oest” era una reivindicació casolana, dels de Lleida cap als de Barcelona, “Alcarràs” és un cant portes enfora a una manera de treballar i viure que es defensa com un estil de vida arrelat a la terra però que es va perdent. A Ponent hi ha molts exemples, i la seva gent es vol agafar a aquesta història de dues hores per aixecar la seva bandera i dir que existeixen. Ells són “el públic de veritat”, en paraules de Simón, que ha reconegut estar “nerviosa” per l’acollida que pot tenir el seu film, el segon de la seva trajectòria rere les càmeres.
El teatre lleidatà s’ha omplert en el primer passi a la Terra Ferma d’aquest film que ha estat el primer en català que triomfa a Berlín i que es podrà veure en les properes setmanes en nombroses sales de la demarcació, algunes d’elles obertes expressament per a l’ocasió després d’anys tancades. Moltes de les projeccions comptaran amb la presència d’actors, actrius i membres de l’equip tècnic de la pel·lícula, lleidatans, molts d’ells. La gent se sent interpel·lada i vol veure la història de la família Solé i els seus presseguers, que es moriran per culpa d’un negoci que cada cop dona menys rèdits a les petites explotacions familiars. La terra dels arbres servirà per instal·lar plaques solars. Simón retrata la dura realitat “d’un ofici que s’està acabant”, explica a aquest diari Miquel Serra, pagès i exalcalde de la localitat protagonista d’aquest film que ja és de culte abans que s’hagi estrenat.
“Alcarràs” és un drama rural rodat al Baix Segre amb actors i actrius no professionals (tots ells presents aquest dilluns a la projecció) que s’interpreta com la reivindicació de la identitat de la pagesia tradicional i que porta a la reflexió sobre el futur d’aquest món que cada cop necessita ser més auxiliat. “La pagesia de petita extensió tal com es vivia dècades enrere ja només existeix des d’una òptica romàntica, perquè ara no és cap negoci. El que es veu a la pel·lícula és real”, explica a aquest diari Felip Moragues, fill de pagesos d’Aitona. Aquest realisme es pot traduir en xifres: Catalunya té censats actualment un total de 22.836 pagesos, el 55% menys que fa 28 anys, quan n’hi havia 50.938. El futur és fosc per a la pagesia, l’ofici que ara té en la cinta de Simón “un altaveu per reivindicar aquest ofici”, segons opina el lleidatà Manel Masip, que reclama mesures per evitar l’”anorreament total” de la pagesia familiar.
Aquesta petició s’ha fet davant una part de la plana major de la política catalana encapçalada pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, que ha estat acompanyat pels consellers Violant Cervera, Natàlia Garriga i Teresa Jordà, el Ministre de Cultura del govern espanyol, Miquel Iceta, i tots els màxims representants de les institucions lleidatanes que han anat desfilant per la catifa del glamur lleidatà. Des de l’alcalde d’Alcarràs, que ja ha anunciat que li dedicarà un carrer o plaça a Simón, fins al president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn i el Paer en cap de la ciutat, Miquel Pueyo, que ha destacat la importància d’aquest film per la projecció de Lleida arreu i les potencialitats del territori lleidatà com a escenari de projectes culturals, també en l’àmbit audiovisual. A la demarcació, la pel·lícula es podrà veure a Lleida, Balaguer, Tàrrega, Mollerussa, Bellpuig, Agramunt, Tremp i Vielha.
Un piscolabis de productes de proximitat lleidatans, els que surten de les finques com les d’Alcarràs, ha tancat el dia cinematogràfic més important de la història de la demarcació. Entre tractors i palets de fruita.
Dotze anys després, aquesta reivindicació ponentina s’ha actualitzat amb una nova creació artística, “Alcarràs”, la pel·lícula de Carla Simón que va guanyar l’Os d’Or al festival de la Berlinale i que aquest dimarts s’ha preestrenat d’una manera espectacular amb photocall, catifa i gran parafarnàlia d’atrezzo i decorats al Teatre de la Llotja de Lleida davant centenars de persones.
Segurament la cinta no aconseguirà entrar a les cases amb la popularitat que ho va fer Esterri amb la seva cançó, però sí ha estat capaç d’assolir una fita de més envergadura: centrar el focus internacional en Ponent i la seva gent, en concret, la que viu i sobreviu al camp. Si “Som de l’Oest” era una reivindicació casolana, dels de Lleida cap als de Barcelona, “Alcarràs” és un cant portes enfora a una manera de treballar i viure que es defensa com un estil de vida arrelat a la terra però que es va perdent. A Ponent hi ha molts exemples, i la seva gent es vol agafar a aquesta història de dues hores per aixecar la seva bandera i dir que existeixen. Ells són “el públic de veritat”, en paraules de Simón, que ha reconegut estar “nerviosa” per l’acollida que pot tenir el seu film, el segon de la seva trajectòria rere les càmeres.
El teatre lleidatà s’ha omplert en el primer passi a la Terra Ferma d’aquest film que ha estat el primer en català que triomfa a Berlín i que es podrà veure en les properes setmanes en nombroses sales de la demarcació, algunes d’elles obertes expressament per a l’ocasió després d’anys tancades. Moltes de les projeccions comptaran amb la presència d’actors, actrius i membres de l’equip tècnic de la pel·lícula, lleidatans, molts d’ells. La gent se sent interpel·lada i vol veure la història de la família Solé i els seus presseguers, que es moriran per culpa d’un negoci que cada cop dona menys rèdits a les petites explotacions familiars. La terra dels arbres servirà per instal·lar plaques solars. Simón retrata la dura realitat “d’un ofici que s’està acabant”, explica a aquest diari Miquel Serra, pagès i exalcalde de la localitat protagonista d’aquest film que ja és de culte abans que s’hagi estrenat.
Carla Simón, parlant abans de la projecció Foto: Àlvar Llobet
“Alcarràs” és un drama rural rodat al Baix Segre amb actors i actrius no professionals (tots ells presents aquest dilluns a la projecció) que s’interpreta com la reivindicació de la identitat de la pagesia tradicional i que porta a la reflexió sobre el futur d’aquest món que cada cop necessita ser més auxiliat. “La pagesia de petita extensió tal com es vivia dècades enrere ja només existeix des d’una òptica romàntica, perquè ara no és cap negoci. El que es veu a la pel·lícula és real”, explica a aquest diari Felip Moragues, fill de pagesos d’Aitona. Aquest realisme es pot traduir en xifres: Catalunya té censats actualment un total de 22.836 pagesos, el 55% menys que fa 28 anys, quan n’hi havia 50.938. El futur és fosc per a la pagesia, l’ofici que ara té en la cinta de Simón “un altaveu per reivindicar aquest ofici”, segons opina el lleidatà Manel Masip, que reclama mesures per evitar l’”anorreament total” de la pagesia familiar.
Aquesta petició s’ha fet davant una part de la plana major de la política catalana encapçalada pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, que ha estat acompanyat pels consellers Violant Cervera, Natàlia Garriga i Teresa Jordà, el Ministre de Cultura del govern espanyol, Miquel Iceta, i tots els màxims representants de les institucions lleidatanes que han anat desfilant per la catifa del glamur lleidatà. Des de l’alcalde d’Alcarràs, que ja ha anunciat que li dedicarà un carrer o plaça a Simón, fins al president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn i el Paer en cap de la ciutat, Miquel Pueyo, que ha destacat la importància d’aquest film per la projecció de Lleida arreu i les potencialitats del territori lleidatà com a escenari de projectes culturals, també en l’àmbit audiovisual. A la demarcació, la pel·lícula es podrà veure a Lleida, Balaguer, Tàrrega, Mollerussa, Bellpuig, Agramunt, Tremp i Vielha.
Un piscolabis de productes de proximitat lleidatans, els que surten de les finques com les d’Alcarràs, ha tancat el dia cinematogràfic més important de la història de la demarcació. Entre tractors i palets de fruita.