15
d'agost
del
2021
Quan va aterrar al Vaticà, a mitjan dels anys vuitanta, Vicenç Lozano (Vic, 1956) va penetrar en un món inhòspit per a la transparència. Però el veterà periodista -jubilat de TV3 a finals del 2019- s'hi va capbussar i després d'anys d'informar sobre el que passava a la Santa Seu, ara ha publicat Intrigues i poderal Vaticà (Pòrtic), on mostra l'habilitat de l'informador i els coneixements d'historiador.
De la mort de Joan Pau I a la desaparició de la nena Emanuele Orlandi, dels embolics de la banca vaticana a lligams amb la màfia o els escàndols que van enterbolir els pontificats de Joan Pau II i Benet XVI, fins a la voluntat reformista del papa Francesc, Lozano passa revista a tots els dossiers, i sorprèn el lector amb dades i afirmacions corprenedores.
- Per un periodista, venir de la ciutat dels sants ha de facilitar les coses a la ciutat dels Papes.
- Com dic al llibre, ser de Vic no m'ha suposat cap aval. Vic és coneguda com la ciutat dels sants, però això no és un element que ajudi a entrar al Vaticà. Quan hi arribo, em trobo amb les mateixes barreres amb què topa qualsevol periodista. Estava acostumat a fer cultura i política, i havia estat cobrint les tres guerres dels Balcans. Però no m'havia trobat mai amb el mur infranquejable amb què em vaig trobar al Vaticà. La manca de transparència que ha tingut sempre és preocupant, malgrat que fa vuit anys, amb l'arribada del papa Francesc, les coses han millorat. Però lluny de la transparència exigida. L'últim exemple ha estat amb l'ingrés del Papa al Policlínic Gemelli i la intervenció que li han fet. L'hermetisme ha estat absurd i només ha generat rumors.
- Venint de les guerres balcàniques, va trobar més difícil informar sobre el Vaticà?
- Sí, era molt més difícil que ser a una guerra. I encara més per televisió. Com pots il·lustrar sobre la pederàstia sense imatges? Jo vaig aconseguir molts confidents, des de jardiners a guàrdies suïssos i membres de la cúria. Però em vaig trobar amb un mur absolut.
- Quan va arribar a Roma?
- A mitjan del 1984, ja en ple pontificat de Joan Pau II. I vaig voler indagar en què havia passat amb el seu antecessor.
- Aquest tema el rosegava.
- Sí, s'havia escrit molt sobre el tema.
- Explica coses sorprenents sobre aquest esdeveniment. Va conèixer un metge que coneixia el cas.
- Sí, vaig conèixer el metge que va veure primer el cadàver del Papa. Era un home que no volia parlar, que estava sota secret de confessió i era reticent a qualsevol gravació. Hi vaig parlar durant la llarga malaltia de Joan Pau II. Ell exercia al Gemelli.
- Què li va explicar?
- Va explicar que va captar que Joan Pau I tenia la boca i els llavis morats, senyal inequívoc que havia estat enverinat. És el primer cop que apareix un testimoni d'aquest tipus en un llibre sobre la mort de Joan Pau I. Però no tinc cap document per corroborar això. Quan aquest home em va fer aquesta confessió, va arrancar a plorar, va dir que no en volia tornar a parlar, que se sentia defraudat amb ell mateix per haver-m'ho dit, però que duia un pes sobre ell des de feia anys i se'l volia treure de sobre.
- I vostè n'està convençut?
- Jo el que crec és que és un testimoni de primera mà. No tenia perquè mentir-me. En el llibre hi ha poques vegades en què faci afirmacions. L'he plantejat com un viatge en què el lector m'acompanya per les diverses trames i intrigues de la Santa Seu.
- La mort de Joan Pau I estaria lligada, segons aquesta hipòtesi, a la banca vaticana?
- Sembla que estaria vinculada a la presència de l'arquebisbe nord-americà Paul Marcinkus, un home amb vinculacions claríssimes amb la màfia italiana i als escàndols sexuals que s'havien produït al Vaticà i a la desaparició d'una nena, Emanuela Orlandi. Qui tenia més interès en la desaparició de Joan Pau I, que volia reformar la banca vaticana, era precisament el president de l'IOR, la banca vaticana, que era Paul Marcinkus.
- La desaparició de la nena Emanuele Orlandi continua sent un dels misteris irresolts d'aquells anys?
- És un els temes irresolts. Encara fa uns mesos va tornar a aparèixer el tema. S'han exhumat moltes tombes per trobar-la. Hi ha un testimoni que assegura que aquesta noia, probablement, va ser esclava sexual en el prostíbul que hi havia dins del Vaticà.
- Un prostíbul...
- Sí. Això sobta molt però forma part dels tres pilars de l'escàndol de Vatileaks 1, que no és altra cosa que el descobriment d'una lluita de poder dins del Vaticà, l'existència d'un escàndol econòmic quan es descobreix que 3.000 comptes de la banca vaticana estan vinculats a la màfia i al crim organitzat, i l'existència d'un prostíbul dins del Vaticà que, quan el descobreix Benet XVI, el fa tancar. Aquests escàndols provoquen un fet històric, que és que per primer cop en l'etapa contemporània, un Papa renuncia. Aquesta renúncia obre una petita escletxa perquè entri una mica d'aire fresc al Vaticà.
- Creu que va existir el prostíbul?
- Hi ha diversos testimonis que ho ratifiquen. El mateix informe que va fer fer Benet XVI a un grup de cardenals sobre els escàndols Vatileaks i qui n'eren els responsables -cosa que encara no hem aconseguit saber mai- ratifiquen la seva existència.
- Recordo d'una visita a Roma que les tombes dels papes més visitades eren les de Joan XXIII i Joan Pau II, dos pontífexs molt diferents. Creu que Francesc deixarà la mateixa petjada?
- S'ha comparat Francesc amb Joan XXIII, el responsable de la gran reforma del Concili Vaticà II, que el seu successor, Pau VI, va intentar consolidar, però que en bona part ha estat truncada. Joan XXIII va generar una gran esperança, però del Concili n'ha quedat ben poc, tret que la missa es diu en llengua vernacle. De la idea d'una Església menys piramidal, més col·legiada, amb més pes per les comunitats de base, no en queda pràcticament res. Francesc intenta retornar a l'esperit d'aquell Concili.
- Pensa que Francesc deixarà un fort llegat?
- Si més no, ha deixat les llavors perquè hi hagi reformes a l'Església i es torni als principis de l'Evangeli que s'han oblidat. Crec que marca una època important. En una època difícil, que no lliga molt amb el que pregona Francesc, que és un món on els immigrants són acollits, on no es construeixen murs i els conflictes s'han de resoldre per la via del diàleg.
- Un tema que genera especulacions periòdiques és el dels papables. No sabem quan serà el proper conclave, però vostè apunta alguns noms de futur. Com el cardenal filipí Luis Antonio Tagle.
- Això sempre és delicat i, normalment, sempre ens equivoquem. Quan no ens vam equivocar va ser en l'elecció del cardenal Ratzinger. De cara al proper conclave, crec que el Papa treballa perquè els cardenals del proper conclave assegurin que aquesta llavor que ell planta pugui germinar.
- Explica una trobada fortuïta del papa Francesc a la residència Santa Marta, on, després de presentar-se, ell li va dir: "Català? Ui, no em parli del procés. Parli'm de Messi".
- És una anècdota. En el llibre explico com l'1-O va marcar les pressions polítiques sobre el Vaticà.
- Com s'ha viscut el procés a Roma?
- El Vaticà ha fet el mateix que ha fet la resta de les diplomàcies internacionals. Ha rebut unes pressions enormes perquè es defensés la unitat d'Espanya. I també ha rebut pressions de la Generalitat i de l'independentisme. Crec que al Vaticà s'ha observat el procés de manera freda, tret del dia 1 d'octubre, quan les imatges de violència policial van sorprendre. Si un dia es fes un referèndum acordat, el Vaticà, com la resta de països, atendria els seus resultats. Però cal tenir en compte que Catalunya té en aquests moments la presència més minsa al Vaticà de tota la història de l'Església.
- La Generalitat dona prou rellevància a una política diplomàtica envers la Santa Seu?
- Hi ha un delegat del Govern a Itàlia, que treballa en temes econòmics i comercials. No hi ha un delegat expressament dedicat al Vaticà. Seria important que hi hagués un delegat de la Generalitat al Vaticà. La influència geopolítica del Vaticà és evident, com hem pogut comprovar en la Cimera del Clima de París, en la represa de relacions entre els EUA i Cuba, quan va exercir de mediador, o en les converses de pau a Colòmbia. Fa un paper de mediador en el conflicte de l'Orient Mitjà i ara veiem que hi ha un apropament a la Xina.
- De tots els personatges que ha conegut al cor del poder vaticà, quin l'ha fascinat més?
- Un personatge que m'ha fascinat, encara que no pertanyia pròpiament al Vaticà, però hi estava molt vinculat, ha estat Giulio Andreotti. Al llibre mostro una entrevista que li vaig fer a Palerm la vigília del judici que el va condemnar per associació mafiosa. No va passar ni un dia a la presó. Un personatge intrigant, inquietant, amb un llenguatge cardenalici, que va tenir relació estreta amb figures de la màfia i de la cúria, a més de molts cardenals i papes. Un altre personatge va ser Marcinkus.
- Com era Paul Marcinkus?
- Molt afable de tracte en principi, però de mirada freda. No em va concedir cap entrevista, simplement vam tenir una breu conversa i que es va endur a la tomba molts secrets.
- Coneix a fons TV3, on va entrar a treballar el 1983. Com n'ha viscut l'evolució?
- Crec que TV3, en el curs de la seva història, no obstant els errors que pot haver comès, ha seguit una trajectòria molt coherent amb el seu procés fundacional. Segueix la línia de servei al poble de Catalunya per la qual va ser fundada.
- Són injustes les crítiques que se li han fet?
- Hi ha molta radicalització en tots els sentits. Per a un sector de l'independentisme, no és prou independentista; per a un sector de l'unionisme, igual. Però jo crec que la línia general ha estat de coherència.
- En alguns moments, s'ha criticat que la informació internacional estava decantada, que era molt anti-Trump o crítica amb Israel.
- Jo crec que la informació ha de ser objectiva però no neutra. Hi ha unes línies vermelles en els codis ètics informatius. Quan hi ha dirigents mundials que fan apartheid o construeixen murs per separar la gent, els periodistes han de ser objectius i, alhora, clars. I posar veu a la gent que no té veu.
De la mort de Joan Pau I a la desaparició de la nena Emanuele Orlandi, dels embolics de la banca vaticana a lligams amb la màfia o els escàndols que van enterbolir els pontificats de Joan Pau II i Benet XVI, fins a la voluntat reformista del papa Francesc, Lozano passa revista a tots els dossiers, i sorprèn el lector amb dades i afirmacions corprenedores.
- Per un periodista, venir de la ciutat dels sants ha de facilitar les coses a la ciutat dels Papes.
- Com dic al llibre, ser de Vic no m'ha suposat cap aval. Vic és coneguda com la ciutat dels sants, però això no és un element que ajudi a entrar al Vaticà. Quan hi arribo, em trobo amb les mateixes barreres amb què topa qualsevol periodista. Estava acostumat a fer cultura i política, i havia estat cobrint les tres guerres dels Balcans. Però no m'havia trobat mai amb el mur infranquejable amb què em vaig trobar al Vaticà. La manca de transparència que ha tingut sempre és preocupant, malgrat que fa vuit anys, amb l'arribada del papa Francesc, les coses han millorat. Però lluny de la transparència exigida. L'últim exemple ha estat amb l'ingrés del Papa al Policlínic Gemelli i la intervenció que li han fet. L'hermetisme ha estat absurd i només ha generat rumors.
- Venint de les guerres balcàniques, va trobar més difícil informar sobre el Vaticà?
- Sí, era molt més difícil que ser a una guerra. I encara més per televisió. Com pots il·lustrar sobre la pederàstia sense imatges? Jo vaig aconseguir molts confidents, des de jardiners a guàrdies suïssos i membres de la cúria. Però em vaig trobar amb un mur absolut.
- Quan va arribar a Roma?
- A mitjan del 1984, ja en ple pontificat de Joan Pau II. I vaig voler indagar en què havia passat amb el seu antecessor.
- Aquest tema el rosegava.
- Sí, s'havia escrit molt sobre el tema.
Vicenç Lozano. Foto: Adrià Costa
- Explica coses sorprenents sobre aquest esdeveniment. Va conèixer un metge que coneixia el cas.
- Sí, vaig conèixer el metge que va veure primer el cadàver del Papa. Era un home que no volia parlar, que estava sota secret de confessió i era reticent a qualsevol gravació. Hi vaig parlar durant la llarga malaltia de Joan Pau II. Ell exercia al Gemelli.
- Què li va explicar?
- Va explicar que va captar que Joan Pau I tenia la boca i els llavis morats, senyal inequívoc que havia estat enverinat. És el primer cop que apareix un testimoni d'aquest tipus en un llibre sobre la mort de Joan Pau I. Però no tinc cap document per corroborar això. Quan aquest home em va fer aquesta confessió, va arrancar a plorar, va dir que no en volia tornar a parlar, que se sentia defraudat amb ell mateix per haver-m'ho dit, però que duia un pes sobre ell des de feia anys i se'l volia treure de sobre.
- I vostè n'està convençut?
- Jo el que crec és que és un testimoni de primera mà. No tenia perquè mentir-me. En el llibre hi ha poques vegades en què faci afirmacions. L'he plantejat com un viatge en què el lector m'acompanya per les diverses trames i intrigues de la Santa Seu.
- La mort de Joan Pau I estaria lligada, segons aquesta hipòtesi, a la banca vaticana?
- Sembla que estaria vinculada a la presència de l'arquebisbe nord-americà Paul Marcinkus, un home amb vinculacions claríssimes amb la màfia italiana i als escàndols sexuals que s'havien produït al Vaticà i a la desaparició d'una nena, Emanuela Orlandi. Qui tenia més interès en la desaparició de Joan Pau I, que volia reformar la banca vaticana, era precisament el president de l'IOR, la banca vaticana, que era Paul Marcinkus.
- La desaparició de la nena Emanuele Orlandi continua sent un dels misteris irresolts d'aquells anys?
- És un els temes irresolts. Encara fa uns mesos va tornar a aparèixer el tema. S'han exhumat moltes tombes per trobar-la. Hi ha un testimoni que assegura que aquesta noia, probablement, va ser esclava sexual en el prostíbul que hi havia dins del Vaticà.
Vicenç Lozano: "La desaparició d'Emanuele Orlandi és un dels misteris irresolts". Foto: Adrià Costa
- Un prostíbul...
- Sí. Això sobta molt però forma part dels tres pilars de l'escàndol de Vatileaks 1, que no és altra cosa que el descobriment d'una lluita de poder dins del Vaticà, l'existència d'un escàndol econòmic quan es descobreix que 3.000 comptes de la banca vaticana estan vinculats a la màfia i al crim organitzat, i l'existència d'un prostíbul dins del Vaticà que, quan el descobreix Benet XVI, el fa tancar. Aquests escàndols provoquen un fet històric, que és que per primer cop en l'etapa contemporània, un Papa renuncia. Aquesta renúncia obre una petita escletxa perquè entri una mica d'aire fresc al Vaticà.
"Diversos testimonis i el mateix informe que va encarregar Benet XVI ratifiquen l'existència d'un prostíbul al Vaticà"
- Creu que va existir el prostíbul?
- Hi ha diversos testimonis que ho ratifiquen. El mateix informe que va fer fer Benet XVI a un grup de cardenals sobre els escàndols Vatileaks i qui n'eren els responsables -cosa que encara no hem aconseguit saber mai- ratifiquen la seva existència.
- Recordo d'una visita a Roma que les tombes dels papes més visitades eren les de Joan XXIII i Joan Pau II, dos pontífexs molt diferents. Creu que Francesc deixarà la mateixa petjada?
- S'ha comparat Francesc amb Joan XXIII, el responsable de la gran reforma del Concili Vaticà II, que el seu successor, Pau VI, va intentar consolidar, però que en bona part ha estat truncada. Joan XXIII va generar una gran esperança, però del Concili n'ha quedat ben poc, tret que la missa es diu en llengua vernacle. De la idea d'una Església menys piramidal, més col·legiada, amb més pes per les comunitats de base, no en queda pràcticament res. Francesc intenta retornar a l'esperit d'aquell Concili.
- Pensa que Francesc deixarà un fort llegat?
- Si més no, ha deixat les llavors perquè hi hagi reformes a l'Església i es torni als principis de l'Evangeli que s'han oblidat. Crec que marca una època important. En una època difícil, que no lliga molt amb el que pregona Francesc, que és un món on els immigrants són acollits, on no es construeixen murs i els conflictes s'han de resoldre per la via del diàleg.
Vicenç Lozano signant el seu llibre durant l'entrevista. Foto: Adrià Costa
- Un tema que genera especulacions periòdiques és el dels papables. No sabem quan serà el proper conclave, però vostè apunta alguns noms de futur. Com el cardenal filipí Luis Antonio Tagle.
- Això sempre és delicat i, normalment, sempre ens equivoquem. Quan no ens vam equivocar va ser en l'elecció del cardenal Ratzinger. De cara al proper conclave, crec que el Papa treballa perquè els cardenals del proper conclave assegurin que aquesta llavor que ell planta pugui germinar.
- Explica una trobada fortuïta del papa Francesc a la residència Santa Marta, on, després de presentar-se, ell li va dir: "Català? Ui, no em parli del procés. Parli'm de Messi".
- És una anècdota. En el llibre explico com l'1-O va marcar les pressions polítiques sobre el Vaticà.
"Catalunya té en aquests moments la presència més minsa al Vaticà de tota la història"
- Com s'ha viscut el procés a Roma?
- El Vaticà ha fet el mateix que ha fet la resta de les diplomàcies internacionals. Ha rebut unes pressions enormes perquè es defensés la unitat d'Espanya. I també ha rebut pressions de la Generalitat i de l'independentisme. Crec que al Vaticà s'ha observat el procés de manera freda, tret del dia 1 d'octubre, quan les imatges de violència policial van sorprendre. Si un dia es fes un referèndum acordat, el Vaticà, com la resta de països, atendria els seus resultats. Però cal tenir en compte que Catalunya té en aquests moments la presència més minsa al Vaticà de tota la història de l'Església.
- La Generalitat dona prou rellevància a una política diplomàtica envers la Santa Seu?
- Hi ha un delegat del Govern a Itàlia, que treballa en temes econòmics i comercials. No hi ha un delegat expressament dedicat al Vaticà. Seria important que hi hagués un delegat de la Generalitat al Vaticà. La influència geopolítica del Vaticà és evident, com hem pogut comprovar en la Cimera del Clima de París, en la represa de relacions entre els EUA i Cuba, quan va exercir de mediador, o en les converses de pau a Colòmbia. Fa un paper de mediador en el conflicte de l'Orient Mitjà i ara veiem que hi ha un apropament a la Xina.
Vicenç Lozano: "Un personatge que m'ha fascinat és Andreotti". Foto: Adrià Costa
- De tots els personatges que ha conegut al cor del poder vaticà, quin l'ha fascinat més?
- Un personatge que m'ha fascinat, encara que no pertanyia pròpiament al Vaticà, però hi estava molt vinculat, ha estat Giulio Andreotti. Al llibre mostro una entrevista que li vaig fer a Palerm la vigília del judici que el va condemnar per associació mafiosa. No va passar ni un dia a la presó. Un personatge intrigant, inquietant, amb un llenguatge cardenalici, que va tenir relació estreta amb figures de la màfia i de la cúria, a més de molts cardenals i papes. Un altre personatge va ser Marcinkus.
"Marcinkus era afable de tracte, però de mirada freda, i no volia entrevistes"
- Com era Paul Marcinkus?
- Molt afable de tracte en principi, però de mirada freda. No em va concedir cap entrevista, simplement vam tenir una breu conversa i que es va endur a la tomba molts secrets.
- Coneix a fons TV3, on va entrar a treballar el 1983. Com n'ha viscut l'evolució?
- Crec que TV3, en el curs de la seva història, no obstant els errors que pot haver comès, ha seguit una trajectòria molt coherent amb el seu procés fundacional. Segueix la línia de servei al poble de Catalunya per la qual va ser fundada.
- Són injustes les crítiques que se li han fet?
- Hi ha molta radicalització en tots els sentits. Per a un sector de l'independentisme, no és prou independentista; per a un sector de l'unionisme, igual. Però jo crec que la línia general ha estat de coherència.
- En alguns moments, s'ha criticat que la informació internacional estava decantada, que era molt anti-Trump o crítica amb Israel.
- Jo crec que la informació ha de ser objectiva però no neutra. Hi ha unes línies vermelles en els codis ètics informatius. Quan hi ha dirigents mundials que fan apartheid o construeixen murs per separar la gent, els periodistes han de ser objectius i, alhora, clars. I posar veu a la gent que no té veu.