La trobada entre "el botxí i la víctima", entre Artur Mas i José Manuel Villarejo, ha donat de si. Primer, perquè la conversa emesa per RAC1 entre l'expresident de la Generalitat i l'excomissari de la policia espanyola implicat en l'anomenada Operació Catalunya ha resultat un exercici inèdit, el de contraposar un dels alts dirigents del procés amb un dels caps pensants de la guerra bruta contra l'independentisme. I, en segon terme, perquè ha deixat titulars sucosos. A preguntes de Mas, Villarejo ha afirmat que Mariano Rajoy el va felicitar després de les eleccions del 2012 per la reculada electoral de CiU, en què la formació va perdre 12 diputats.
Aquella campanya electoral, en plena arrencada del procés, havia estat marcada per les informacions falses difoses sobre el president de la Generalitat en aquell moment. "Ben fet", ha dit que li va traslladar Rajoy després de les eleccions, en una conversa telefònica mentre l'excomissari compartia reunió amb l'exministra María Dolores de Cospedal. Dels fets n'eren conscients Félix Sanz Roldán, director del CNI -i, amb el temps, enemic de Villarejo-, i la llavors vicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría, que havia assumit sota el seu paraigua les atribucions dels serveis d'intel·ligència.
Mas és un dels noms propis damnificats per l'Operació Catalunya, que va incloure maniobres de càrrecs policials, amb la connivència del CNI i la cúpula del Ministeri de l'Interior, per atacar dirigents sobiranistes. Mas va haver de combatre falsedats sobre suposats comptes a Suïssa que es van difondre, sense proves fiables, a les pàgines del diari El Mundo. "Es tractava de desgastar o destruir CiU?", ha preguntat Mas a Villarejo. "Sens dubte", ha respost l'excàrrec policial, que ha argumentat que els convergents, ara fa una dècada, tenien el poder polític i també bona sintonia amb el poder econòmic català. "Us volíem destruir perquè éreu enemics de la unitat d'Espanya", ha reblat.
En el relat dels fets, Villarejo sosté que aquelles actuacions al marge de la llei per desprestigiar dirigents sobiranistes comptaven amb l'ajuda de fiscals i jutges per quedar fora de cap investigació judicial. "S'aconseguia un arreglo underground", ha apuntat Villarejo després que Mas li preguntés repetidament si eren conscients que estaven cometent "actes delictius". "Explicat així no es pot donar cap crèdit al sistema judicial espanyol", ha raonat l'expresident de la Generalitat.
Villarejo ha insistit durant la conversa que una intervenció del "calat" de l'Operació Catalunya no es podia fer sense el coneixement del president espanyol del moment. Ha negat ser-ne el "cervell" i ha insinuat que el seu concurs va servir per evitar que es despleguessin tancs a Catalunya en els primers anys del procés, després de la gran manifestació de la Diada del 2012 i un cop Mas va plantejar eleccions anticipades. "Es volien posicionar càrrecs de combat, com a la televisió", ha dit.
En el combat dialèctic, enregistrat dijous passat en un hotel de Barcelona i reproduït sense talls, Villarejo ha exposat que l'actuació de l'Estat es va produir perquè el Govern de la Generalitat "boicotejava" investigacions que afectaven la família Pujol. Mas li ha respost si creia "amb el cor a la mà" que l'executiu català tenia "capacitat" per aturar aquestes investigacions.
Les urnes i la responsabilitat de Zoido
De la conversa entre Mas i Villarejo ja n'havien transcendit alguns detalls, avançats per l'emissora del Grup Godó durant el cap de setmana. L'excomissari, per exemple, situa l'exministre de l'Interior José Ignacio Zoido com el responsable últim d'ordenar les càrregues policials durant el referèndum de l'1 d'octubre. Segons el testimoni de Villarejo, va ser Zoido qui "sens dubte" va transmetre a Florentino Villabona Madera, director adjunt operatiu de la policia espanyola (DAO), l'ordre de carregar contra els votants presents als col·legis.
Durant l'enfrontament dialèctic amb Mas, l'excomissari també s'ha atribuït el fet de saber on eren les urnes que van permetre celebrar la votació, tot i que el CNI, la Guàrdia Civil i la policia espanyola mai les van requisar. Segons el seu relat, la informació que tenia a la seva disposició no va ser utilitzada pels serveis d'intel·ligència espanyola.
En el diàleg amb Jordi Basté, l'excomissari es presenta com un "observador" dels esdeveniments "més importants" dels darrers 40 anys a l'Estat. "Els meus arxius són com l'Atapuerca de la democràcia espanyola", ha afirmat.
Felip Puig, els Pujol i Sandro Rosell
El document difós per RAC1 també ha deixat diverses afirmacions de Villarejo que no eren conegudes. La primera, la confessió per part de l'excomissari que la policia perseguia una suposada filla il·legítima de Mas. "Et buscàvem una filla il·legítima", ha destacat, després d'apuntar que li van encarregar que verifiqués informacions sobre aquesta possibilitat. La segona, que part de les dades que van servir per inculpar Sandro Rosell -un cas que el va portar a passar dos anys a la presó de forma preventiva- van procedir de l'entorn de Joan Laporta. El president del Barça ja ha dit que es querellarà contra l'excàrrec policial per aquestes afirmacions.
La tercera, que la família Pujol va negociar amb la Corona i van oferir draps bruts d’ERC a canvi d’esquivar la justícia. De fet, en l'entrevista hi ha participat amb una intervenció gravada Josep Pujol Ferrusola, un dels fills de l'expresident català. I la quarta, que l'exconseller Felip Puig -un dels homes forts de Convergència- era una de les fonts del CNI per a l'Operació Catalunya. Puig, com Laporta, tampoc ha trigat a respondre, i en una entrevista nocturna al No ho sé de RAC1, ha assegurat que pensar que ell pogués enviar informació al CNI és "surrealista". L'exconseller ha negat haver parlat en algun moment amb Villarejo i ha afirmat que prendrà les accions legals que calguin. I és que les paraules de Villarejo sempre s'han de sotmetre al filtre del dubte.