El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha comparegut durant pràcticament set hores per informar sobre l’apagada general del passat 28 d’abril. Però no ha aportat cap novetat, tret d’algun detall tècnic. Sánchez ha anat al Congrés per reconèixer que, onze dies més tard, el seu govern no sap què va causar l’incident que va apagar, de cop i durant hores, tota la península Ibèrica. Ho reconeixen sense embuts els seus col·laboradors més estrets, conscients que la crítica al govern espanyol és previsible davant la manca de respostes. “Què voleu que fem? Què ens inventem una causa per evitar un mal titular?”, es preguntava al pati del Congrés un membre del seu equip. El president s’ha limitat a demanar temps per deixar treballar els tècnics i no precipitar-se en les conclusions.
A falta d’explicacions, Sánchez -bregat en moltes crisis-, ha optat per desviar el focus. Era conscient que no aportava ni una sola explicació nova i s’ha centrat en el debat polític dels darrers dies: renovables versus nuclears. Tot i no tenir informació concloent, el president nega que un excés de renovables sigui la causa. “Vincular l’apagada a les renovables és una manipulació gegantina”, ha insistit. Però no ha esmentat quines són la resta d’hipòtesis que tenen sobre la taula.
Per contra, Sánchez ha pronunciat un discurs amb forta càrrega ideològica per defensar el model d’energia verda i atacar la dreta per defensar els interessos de les nuclears. Una energia que, a ulls del president, no és vital per a Espanya. “Cap estudi seriós diu que les nuclears siguin imprescindibles”, ha sentenciat. I, per això, lliga el futur climàtic i econòmic de l’Estat a l’energia verda. “El futur de l’energia a Espanya serà verd o no serà”, ha arribat a dir, mentre acusava PP i VOX (sense citar-los) de “lobbistes amateurs” per fer de portaveus dels “ultrarics” propietaris de les nuclears. I ha estat clar sobre quin és el seu plantejament sobre l’energia nuclear: si les nuclears volen allargar la vida de les centrals, primer ho han de demanar i pagar-ho de la seva butxaca. Uns arguments que el líder d’ERC, Gabriel Rufian, li ha comprat, afegint també a Junts entre els partits que defensen els interessos de les nuclears.
Cos a cos amb Feijoo
El PP havia escalfat les hores prèvies a la compareixença de Pedro Sánchez. La màquina d’inventar frases suposadament enginyoses contra el govern espanyol treballa sense descans al quarter general del carrer Gènova. Amb resultats, de vegades, qüestionables. “Començo felicitant-lo. Enhorabona per l’apagada. Escoltant-lo estaran encantats els espanyols que torni a passar. Quina vergonya”, ha arrencat Feijóo, lamentant la falta d’autocrítica del president i la lloança que ha fet del civisme ciutadà. Un argument -el de la poca crítica- que també li ha retret Míriam Nogueras, de Junts.
Des del principi, Feijóo ha deixat clar que l’apagada era el conducte que el portava al seu objectiu: el xoc frontal amb Sánchez. “El seu coet va a piles, ha dut la nació al col·lapse generalitzat”, ha assenyalat. I és que el PP ha agafat la coctelera del caos i hi ha barrejat l’apagada, els problemes amb l’AVE Madrid-Sevilla d’aquesta setmana i, fins i tot, els problemes judicials de la família de Pedro Sánchez. “L’únic alleugerit amb l’apagada serà el seu germà”, li ha dit Feijóo (el mateix dia de l’apagada la jutgessa deixava David Sánchez a un pas de judici).
I és que aquesta és la tesi del PP: Espanya no funciona. “Tot el que toquen es deteriora”, ha subratllat Feijoo. I tot és per responsabilitat de Pedro Sánchez, a veure si així sí que fan trontollar el seu govern. A Feijoo li ha faltat culpar Sánchez de les plagues bíbliques, ara que tant es parla de religió i cristianisme amb l’elecció del nou papa. I fins i tot ha fet un pas més: apunta que el govern sap què va passar, però ho oculta per guanyar temps per “fabricar una versió” i evitar pagar una indemnització milionària. “L’apagada moral és estratosfèrica”, ha declarat Feijoo que, per enèsima vegada, ha demanat eleccions just abans que Armengol li tallés els micròfons perquè es passava del temps. I també dimissions: la de la vicepresidenta de Transició Ecològica, Sara Aagesen, i la presidenta de Red Eléctrica, Beatriz Corredor, col·locada a dit pel mateix Sánchez.
I, com era d’esperar, Sánchez ha baixat al fang a les rèpliques. Ha acusat el PP de no tenir ni idea de com funciona el sistema energètic i de copiar de la Xunta de Galícia un pla energètic que van entregar a la Moncloa fa tres anys. “Li han canviat el logo del Xacobeo per un del PP, són una oposició al nivell del Rincón del vago”, li ha etzibat. I ha contraatacat viatjant fins a València per retreure al PP (“el partit del Ventorro”, ha dit) la manca de resposta, sis mesos després, sobre la DANA.
Els riscos d’una crisi diferent
Després de set anys, Sánchez té un màster en crisis. “En els darrers anys això sembla Jumanji”, exemplificava Rufián. El president espanyol se n’ha sortit de la pandèmia, de la gestió del volcà de la Palma o de la crisi inflacionista provocada per la guerra a Ucraïna. Totes elles, però, provocades per elements externs. Aquesta, i fins que no es demostri el contrari, pot tenir com a origen problemes interns. Red Eléctrica és una empresa amb participació estatal (el 20% és de la SEPI) i la xarxa de distribució és una infraestructura crítica, sota la vigilància de l’Estat.
Això, i la manca d’explicacions sobre les causes, alimenten els atacs de l’oposició. I és que costa entendre que, més de 10 dies després, ni els tècnics més experts puguin trobar una explicació -ni que sigui parcial- del que va succeir. I que s’apunti un horitzó de sis mesos per trobar les respostes. O, més encara, que ningú s’atreveixi a garantir amb la boca oberta que no tornarà a passar. Sánchez fins ara ha esquivat totes les crisis però, amb l’apagada, haurà de vigilar que no s’acabi electrocutant.
