Junts va cremar les naus en la campanya del 12-M. Amb el quarter general instal·lat a Argelers, el partit es va entregar al lideratge de Carles Puigdemont per guanyar els comicis i propiciar un retorn triomfal a l'empara del resultat de les eleccions i de l'aprovació de la llei d'amnistia. Un any després, la formació independentista és la principal força de l'oposició -va obtenir 35 escons, set menys que el PSC de Salvador Illa-, i Puigdemont continua a Waterloo tot i l'aprovació de la norma, que ja està en mans del Tribunal Constitucional (TC). Quines són les perspectives de Junts? Com combina l'oposició al Parlament amb la influència a Madrid? I com encara les eleccions municipals?

Quan tornarà Puigdemont?

És una pregunta que es repeteix des de fa més set anys, els que fa que Puigdemont resideix a l'exili. L'amnistia havia de ser la plataforma d'aterratge per al retorn, però el Tribunal Suprem ho ha impedit de totes les maneres possibles. La jornada de la investidura d'Illa, el 8 d'agost, es va produir una visita fugaç de l'expresident que va generar desconcert, també a les files de Junts. L'estiu estava assenyalat en vermell per a un retorn definitiu, però ara ja es parla -en privat- de la tardor. Fins i tot en cas que el TC avali l'amnistia, existeixen dubtes sobre les conseqüències per a Puigdemont si creua la frontera. De moment, al seu escó al Parlament hi ha un llaç groc, i no hi ha cap de l'oposició.

Un peu a Madrid

A la cambra catalana, Junts aplica distància amb el PSC, tot i que l'establishment voldria aplicar una sociovergència que, a la pràctica, mai ha governat el país. A Madrid, en canvi, la formació independentista manté una aliança fràgil amb Pedro Sánchez que viu en una pròrroga constant, ara pendent de la reducció de la jornada laboral, objecte d'una esmena a la totalitat. Abans del juliol s'esperen més concrecions sobre l'amnistia i sobre l'oficialitat del català a Europa. A banda, Junts ha intentat posar un peu al Madrid del poder amb presència a la CNMC -polèmica, després de l'aval unànime a l'opa del BBVA contra el Banc Sabadell- Renfe, Aena i el consell d'administració de RTVE.

El repte de les municipals

Els comicis locals del 2027 són cabdals per a Junts. No només perquè aspira a consolidar -i ampliar- el poder municipal, tocat pel fet de no haver pogut governar Barcelona tot i la victòria de Xavier Trias, sinó perquè haurà de competir amb un nou actor: Aliança Catalana. En ciutats de l'interior -Ripoll, Manresa, Manlleu, Vic- l'extrema dreta independentista intentarà fer forat a l'espai tradicional del partit de Puigdemont. La moció de censura fallida a Ripoll va encetar, en aquest sentit, la competència entre Puigdemont i Orriols. Un any després del 12-M, Junts continua mirant cap al passat per projectar un futur que, de moment, té més influència a Madrid que no pas al Parlament.