En plena crisi amb els socis de Sumar per l'augment de la despesa militar, amb l'horitzó d'una guerra comercial provocada per Donald Trump i amb els conflictes a Ucraïna i Palestina que continuen deixant víctimes, Pedro Sánchez té un termini a l'horitzó. No és ben bé un nou ultimàtum, però sí l'advertència que el president del govern espanyol viu en una "pròrroga" d'estabilitat que li va donar Junts ara fa dos mesos, seguint la petició del mediador internacional que fiscalitza les converses el PSOE i els independentistes. Si no hi ha avenços en el compliment dels acords abans de l'estiu, el partit de Carles Puigdemont tornarà a l'escenari de la qüestió de confiança i obrirà de nou un front amb el govern espanyol després de setmanes de certa tranquil·litat parlamentària. Per evitar-ho, una de les carpetes en què els juntaires volen avenços és la del català a Europa.
El govern espanyol manté obertes dues línies d'actuació en aquest àmbit: l'ús al Parlament Europeu i l'oficialitat plena a les institucions de la Unió Europea. Totes dues es retroalimenten entre elles. Qui ho lidera és el govern espanyol, sobretot el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, que ho té com a prioritat, però Sánchez "no ha deixat d'intervenir" en un àmbit pactat amb Junts l'agost de 2023, en les negociacions per la mesa del Congrés. També és una qüestió que "ocupa" el president de la Generalitat, Salvador Illa, que "ajuda" en allò que pot. De fet, ha traslladat la importància de l'oficialitat del català en les reunions que ha tingut amb alts representants de la Unió Europea, com el president del Consell Europeu, Antonio Costa, o la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola. Es treballa intensament però amb hermetisme, per evitar que descarrilin les converses, que s'han intensificat des de principis d'any.
Per aconseguir l'oficialitat plena, que situaria el català al nivell que les principals llengües europees, cal alinear els 27 socis comunitaris, una tasca que no és senzilla. La decisió s'ha de prendre al Consell de la Unió Europea, però no es portarà a votació fins que no es tingui la garantia que no hi haurà vetos. Un veto d'algun estat membre seria devastador perquè obligaria a tornar a començar el procediment des del principi. Durant la presidència espanyola ja es va posar sobre la taula -sense votació- i es va constatar que la carpeta no estava prou madura. Després s'ha anat refredant, fins al punt que Hongria la va excloure de l'agenda. Amb Polònia, que ostenta la presidència del Consell fins al juny, s'ha pactat "fer un pas més" en l'oficialitat. Això hauria d'arribar, si arriba, abans de l'estiu. Fonts consultades remarquen la importància de mantenir-se fora del focus per poder treballar amb aquells estats que no veuen clar que el català hagi de ser oficial.
Més senzill sembla, dins de la complexitat evident, aconseguir que es pugui utilitzar el català al Parlament Europeu. En aquest cas, cal aconseguir una majoria a la mesa de l'Eurocambra, formada per 15 membres. Hi ha sis vots a favor garantits: cinc socialistes i un més dels Verds, grup que inclou ERC, però s'ha d'arribar a vuit i minimitzar les maniobres que pugui fer el PP, que té poder a l'Eurocambra. En aquest sentit, els liberals de Renew Europe poden ser decisius, ara que ha desaparegut Ciutadans. La pilota és al grup de treball sobre el multilingüisme a Europa, que ha d'elaborar un informe i traslladar-lo a la mesa. Totes les fonts consultades recepten màxima discreció en una negociació que implica cintura, equilibris i no treballar amb urgències.
En paral·lel, les últimes setmanes s'ha aconseguit que el català es pugui utilitzar en les intervencions al Comitè Econòmic i Social Europeu, amb una proactivitat imprevista per part de qui n'és el president, el socialista Oliver Röpke. També la xarxa d'Escoles Europees impartirà una assignatura de català. Aquests dues "victòries parcials", en paraules del conseller d'Exteriors, Jaume Duch, normalitzen la llengua en àmbits europeus i ajuden a desactivar els recels que hi pugui haver, sigui a l'Eurocambra o al Consell de la UE. De fet, la situació del català és anòmala, perquè es tracta d'una llengua oficial al seu estat i que es parla amb parlament estatal, i, tot i això, no és oficial a Europa ni es pot utilitzar a l'Eurocambra.
Entre l'adversitat i l'oportunitat
Qui pilota les converses és el govern espanyol, però des de la Generalitat també intenten ajudar-hi. Tant Illa com el conseller d'Unió Europea, Jaume Duch, traslladen sempre que poden la necessitat que el català sigui oficial a Europa. Després de la reunió amb Costa, Illa va expressar "optimisme dins del realisme" en aquest àmbit. Duch serà a Brussel·les la setmana vinent i està previst que insisteixi en la importància d'avançar en l'oficialitat. L'argument és la "justícia lingüística", però també hi ha un rerefons d'evitar problemes a Sánchez i facilitar-li l'estabilitat al Congrés. Tot plegat, en un context global advers que des del Govern interpreten com una oportunitat. L'oficialitat del català, argumenten, pot ajudar a reforçar un projecte europeu que Illa vol que tingui més en compte el paper de les regions i la diversitat cultural i lingüística, precisament per acostar Brussel·les a la ciutadania i incrementar el sentiment europeista.
Funcioni o no aquest argument en un moment que Europa pensa a rearmar-se, fer front als aranzels de Trump o mantenir Vladímir Putin a ratlla, Sánchez ha de fer gestos per tenir pacificat l'àmbit domèstic i l'oficialitat del català és rellevant per Junts, que evita parlar de nou ultimàtum al president espanyol, però que sí que adverteix que la pròrroga que va demanar el mediador al febrer no és eterna, i que calen avenços en els acords assolits abans de l'estiu, en un moment que el govern espanyol ja s'encaminarà cap a l'equador de la legislatura.
