Mentre a Catalunya encara dura la ressaca per l'Enquesta d'Usos Lingüístics de 2023 que va publicar ahir el Govern, el president de la Generalitat, Salvador Illa, s'ha mostrat "optimista dins del realisme" per aconseguir l'oficialitat del català a Europa. Així s'ha expressat després de reunir-se amb António Costas, president del Consell Europeu i una de les principals autoritats comunitàries, amb influència en els primers ministres dels estats membres. En el segon viatge a Brussel·les, el president intenta fer surar la qüestió del català en un moment de turbulències a Europa, que busca la línia a seguir davant l'ofensiva de Donald Trump i Vladímir Putin.
Durant la reunió que han mantingut aquest matí s'ha parlat del context internacional, complex per al projecte europeu, i Illa ha traslladat a Costas la importància que té per a Catalunya que s'atengui la petició d'Espanya de donar estatus oficial al català, l'euskera i el gallec. "És una qüestió de justícia lingüística", ha afirmat. En aquest sentit, li ha lliurat un informe sobre la llengua, i ha explicat que s'ha trobat amb una actitud "receptiva", tot i que "prudent". No és competència del Consell d'Europa decidir sobre la qüestió, però sí que té influència. El president s'ha posat a disposició del líder comunitari per ajudar en aquesta carpeta, que no serà ni ràpid ni fàcil d'aconseguir. Des de la Moncloa tenen interès a mantenir viva aquesta qüestió per no trencar ponts amb Junts.
No és fàcil, però, fer entrar a l'agenda l'oficialitat del català en un moment com l'actual. La presidència de Trump ha impactat amb força sobre el projecte europeu, i ningú esperava ingerències com les viscudes en les eleccions alemanyes. Mentre els Estats Units miren de negociar amb Rússia una pau Ucraïna sense la participació d'Europa ni de Kíiv, les institucions europees intenten trobar el seu lloc per no quedar difuminats en l'actual context global. En aquest viatge, en què Illa ha refermat el compromís de Catalunya amb els valors europeus, el president intenta que la carpeta del català -que per a alguns països pot considerar-se purament interna- no quedi relegada. De moment no hi ha un calendari clar, però la presidència polonesa del Consell de la Unió Europea ho té sobre la taula.
En aquest sentit, el president ha posat un nou argument sobre la taula. Lluny de ser una qüestió nacional o d'aritmètica parlamentària al Congrés, diu Illa, el reconeixement del català -i de l'euskera i del gallec- serviria per "reforçar" el projecte europeu i el sentiment de pertinença a Europa a Catalunya, al País Basc, a Galícia i a Espanya en general. I seria també una manera que el projecte comunitari tingués més en compte la seva diversitat lingüística i cultural, un tret que hauria de servir per enfortir el model d'Europa que s'imagina Illa. Al Comitè de les Regions, aquest dijous, el president torna a intervenir en català.
En plena coordinació amb el govern espanyol, el Govern treballa en dues línies per aconseguir avenços en l'oficialitat del català. La més complexa és aconseguir que el català sigui una llengua de primer nivell a Europa, i per això cal la unanimitat dels 27 socis comunitaris. S'hi està treballant amb discreció i amb la prioritat que no hi hagi cap veto. Ho pilota el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, però també hi està implicat Pedro Sánchez, i hi col·labora el Govern. L'altra via que fa temps que s'explora és la d'aconseguir que es pugui utilitzar el català al Parlament Europeu. Illa ja va traslladar la petició en el primer viatge a Brussel·les davant la presidenta Roberta Metsola. Per això, caldrà una majoria absoluta a la mesa de l'Eurocambra.
Sobre l'Enquesta d'Usos Lingüístics, el president Illa ha assegurat que el Govern està compromès a reforçar totes les polítiques per fomentar l'aprenentatge i l'ús del català, en la línia del pla de xoc anunciat pel conseller Francesc Xavier Vila. "Hi ha partit", ha afirmat el president. L'executiu impulsarà un pla de xoc per promoure el català que consistirà en un increment substancial del nombre de places i cursos al Consorci per a la Normalització Lingüística. En paral·lel, la previsió és que també s'obri una línia perquè els consistoris sense presència al Consorci també optin a suport per oferir formació, amb la voluntat de "reduir la bossa de persones que tenen poc coneixement del català".
Enviat especial a Brussel·les