Quan es va posar en marxa el Govern liderat per Salvador Illa, una de les novetats va ser la creació -a instàncies d'ERC- d'una conselleria de Política Lingüística que servís per revertir la situació del català. Les dades de l'enquesta d'usos lingüístics corresponent al 2023 presentada aquest dimecres per Francesc Xavier Vila, el titular del departament, indiquen que hi ha feina per fer. Un 32,6% dels enquestats, per exemple, assegura fer servir la llengua del país de manera habitual, una xifra que suposa un retrocés respecte del 36,1% que retratava l'últim estudi. El català, en tot cas, ha guanyat uns 117.000 parlants a causa del creixement demogràfic, bàsics en el substrat de l'enquesta.
L'estudi, que va fer el treball de camp entre el setembre del 2023 i l'abril de l'any passat, determina que la llengua del país ha guanyat 267.600 nous coneixedors de 15 anys o més, una dada que s'explica fonamentalment perquè l'increment de la població ha estat de 398.500 persones en els últims cinc anys. Una de les conseqüències que desgrana l'enquesta és que, malgrat que el nombre de persones que saben català va incrementar-se en termes absoluts, el percentatge de coneixedors de la llengua es va mantenir o va baixar lleugerament. El 93,4% de les persones de més de 15 anys que viuen a Catalunya entén el català, i el 80,1% el saben parlar. El 84,1% el sap llegir, i el 65,6% l'escriu.
Són dades que, una vegada més, estan per sota de les que presenta el castellà: és entès pel 99,6% de la població, el 99,2% el sap parlar, el 97,5% el sap llegir i el 94,5% el sap escriure. Els responsables de la conselleria de Política Lingüística assenyalen que aquesta dfiferència en el coneixement i en les aplicacions en el dia a dia "condicionen" els usos lingüístics quotidians, i que evidencien la "necessitat" de continuar impulsant mesures per fomentar el coneixement i ús del català en tots els àmbits. Un dels elements que més destaca l'informe és que el context és cada vegada més multilingüe, perquè es combina el català amb altres llengües que van més enllà, també, del castellà.
Què passa amb el concepte de llengua inicial? El percentatge de persones que tenen el català com aquesta adscripció ha passat del 31,5% al 29% en els últims cinc anys, una davallada que tampoc ha estat aliena per al castellà, que ha baixat del 52,7% al 49,2%. Una dada que es contraposa amb l'augment dels qui tenen una llengua inicial combinada -català i castellà-, que es dobla en passar del 2,8% al 5,6% registrat en l'enquesta corresponent al 2023. També han crescut les persones amb una llengua inicial que no és ni català ni castellà, que han passat del 10,8% a l'11,7%. La transmissió del català de pares a fills creix un 7%. La fecunditat és cada vegada més baixa.
Una de les dades en les quals el català retroceix més en termes relatius és la que determina com ha passat del 36,3% al 40% com a llengua d'identificació única. És una davallada pràcticament calcada a la que pateix el castellà, que s'ha mogut del 46,6% fins al 40,4% en els últims cinc anys. En canvi, la proporció de persones que s'identifiquen tant amb el català com amb el castellà ha augmentat del 6,9 % del 2018 fins al 14,6 % el 2023. Les persones que s’identifiquen amb altres combinacions lingüístiques han crescut de l’1,5 % al 5,8 %, tendències que apunten al creixement d’identificacions plurilingües. Un 7,9% de persones s’identifiquen únicament amb altres llengües.
El lloc de naixement és una variable fonamental. El català és la llengua inicial, d’identificació i habitual majoritària de la població nascuda a Catalunya: sol o en combinació amb altres llengües, és llengua inicial de més del 56,8 %, és llengua d’identificació del 70,8% i llengua habitual del 64 % fins dins d'aquest grup. En canvi, el castellà és predominant entre les persones nascudes a la resta de l’Estat: és llengua inicial única del 84,5%, llengua d’identificació del 76,2% i llengua habitual del 77%.
Pel que fa als nascuts a l’estranger, es detecten dos grups: d’una banda, els que parlen castellà, i d'una altra, els parlants d'altres idiomes. En llengua inicial, tenen percentatges similars: 47% els que parlen castellà i 44 % els parlants d'altres llengües. En llengua d’identificació i llengua habitual, els primers es mantenen en xifres similars i els segons declaren opcions compartides entre la seva llengua i el castellà. L'anglès ha pujat en el seu ús en els últims cinc anys, mentre que el francès ha retrocedit.
No hi ha un procés de substitució
"Col·lectivament, hem de canviar perspectives. Hem d'ajudar els que en saben, els que en saben menys i els que arriben", ha indicat Vila un cop presentada l'enquesta. Caldria desenvolupar, ha apuntat, una visió més positiva per canviar els hàbits. "Hem de canviar els que tenim més estereotipats. Catalunya és un país més divers, i cada vegada hi ha més parlants que han nascut fora o que tenen els pares de fora i han nascut aquí", ha indicat el conseller de Política Lingüística. Vila ha ressaltat que no hi ha un procés de substitució lingüística, perquè no existeix un "trencament" amb el català que faci que els pares no parlin la llengua del país als seus fills.
El conseller ha posat de manifest que els joves són el col·lectiu en el qual es mesclen més els nouvinguts i les persones que ja vivien al país, i això explica que és un dels àmbits en els quals es parla més el castellà. "Hem d'elevar la xifra de nous parlants", ha assegurat Vila. "Hi ha un procés de creixement amb predisposició a aprendre la llengua. Calen més recursos per a docència i formació, i reforçar l'aprenentatge a l'escola. I cal que la societat civil i les persones tinguin molt present que el principal incentiu és tenir una relació significativa amb algú que parli la llengua", ha assenyalat el conseller, que forma part de l'executiu del PSC com a independent.