El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha aprofitat el seu viatge a Brussel·les per reclamar l'oficialitat del català, encallada des de fa mesos. En una conferència al College of Europe, universitat que nodreix de professionals les institucions europees, el president ha fet una defensa de l'Europa “plural” i ha reivindicat la “diversitat lingüística i cultural” com a “fortalesa”, en un moment en què el projecte europeu està en crisi. Illa, que arrenca aquest dimecres el seu segon viatge a la capital comunitària, s'ha mostrat "esperançat" que l'oficialitat sigui una realitat gràcies a la feina discreta i "rigorosa" del govern espanyol, i que aviat es pugui utilitzar amb normalitat al Parlament Europeu. Aquest seria un primer pas, però encara no implicaria l'oficialitat plena que van acordar Junts i el PSOE.
Illa ha recordat que hi ha uns 20 milions de persones a l'Estat que parlen altres llengües oficials, com el català, el basc o el gallec, i ha defensat la bona coordinació amb el govern espanyol per tal d'aconseguir l'oficialitat. En aquest sentit, ha recordat que les tres llengües es poden utilitzar ja al Congrés. Tot això li va traslladar a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, fa uns mesos, i també serà un dels temes sobre la taula en la reunió que mantindrà demà amb el president del Consell Europeu, António Costa. Aconseguir l'oficialitat, ha afirmat Illa, seria un moviment important de les institucions europees, i permetria "reforçar el sentiment proeuropeu" a Catalunya, el País Basc i Galícia. "No serà fàcil, no es pot resoldre ni en una setmana ni en un mes", ha admès, però ha remarcat la importància d'aquesta qüestió, coincidint amb la publicació de l'Enquesta d'Usos Lingüístics, que apunta que el català només és la llengua habitual d'un terç de les persones que viuen a Catalunya.
La carpeta continua encallada, malgrat els missatges d'Espanya perquè la resta d'estats membres s'hi posin bé. En aquestes qüestions, és clau que no hi hagi vetos, per això la recepta és treballar amb discreció i no portar res a votació al Consell Europeu fins que no hi hagi garanties. No serà senzill, perquè hi ha estats reticents, però el Govern és optimista. Ara com ara, hi ha dues línies d'actuació. D'una banda, l'oficialitat a les institucions europees, que permetria convertir el català en una llengua de primer nivell a Europa. Per això, cal la unanimitat dels 27. L'altra via és l'ús del català al Parlament Europeu i per això cal una majoria a la mesa. El PP, influent a Europa, pressiona per fer descarrilar aquesta qüestió, que és important per al PSOE per tenir bona relació amb Junts.
El viatge d'Illa coincideix amb un context internacional complex. Europa busca el seu lloc davant l'intent dels Estats Units i Rússia d'arraconar-la en les negociacions per segellar una pau a Ucraïna. En la seva intervenció, el president ha disparat contra Donald Trump, ha promès lleialtat al projecte europeu i ha fet una crida als demòcrates per comprometre's amb els valors europeus de pau, llibertat i drets humans. “La nova presidència dels Estats Units està trencant les aliances amb les democràcies europees”, ha advertit Illa. Per això ha demanat un “compromís renovat” d'aquells que defensen la democràcia “en defensa de la raó, la pau i la llibertat”. En aquest sentit, ha garantit que Catalunya i Espanya estaran al costat de les institucions europees i del govern de Kíiv, que també reclama el seu paper en les negociacions per acabar la guerra.
"Catalunya i Europa han de defensar les institucions. La democràcia està amenaçada i el seu declivi a tot el món és evident. Els ciutadans no ho perceben com una garantia de prosperitat i això obre el camí a l'autoritarisme reaccionari per prendre el control dels governs", ha advertit el president. En aquest sentit, ha defensat el poder de la raó per davant de la força, i el poder dels ciutadans davant dels diners. Dos missatges estretament lligats amb les amenaces de Donald Trump des de Washington. "Cal posar les institucions al servei de l'interès general, no al servei d'interessos individuals", ha reblat, i ha destacat que Europa "és més forta que els que l'ataquen".
Més integració europea
Més enllà d'aquests dos missatges, el president ha centrat la conferència -que ha aplegat més d'un centenar de persones de públic, bona part catalans i espanyols, que han rebut Illa amb aplaudiments- en el model econòmic que planteja per a Catalunya, i que coincideix amb les prioritats de la Unió Europea recollides a la Brúixola per a la Competitivitat de la Unió Europea. Mentre l'extrema dreta guanya força al continent i s'emmiralla en les experiències de l'altra banda de l'Atlàntic, Illa ha plantejat un projecte socialdemòcrata, que aposti per la "prosperitat compartida" tant en termes econòmics com socials, i per una transició ecològica justa. I tot plegat, dins de la Unió Europea, amb un horitzó de "federalisme europeu".
I quin rol hi pot jugar Catalunya? Davant del planter del projecte europeu, Illa ha defensat "més Europa" i ha assegurat que Catalunya "vol i pot assumir noves responsabilitats". Illa ha assegurat que Catalunya ha obert "un nou temps", ha repassat les bones dades econòmiques i ha esbossat el pla "Catalunya líder", exposat fa un mes a Barcelona i que preveu 18.500 milions d'euros d'inversió en cinc anys en sectors estratègics com les infraestructures, la modernització de la protecció, innovació, bon govern i igualtat d'oportunitats. Mentre creixen els discursos contra la immigració als diversos països de la UE, Illa també ha dibuixat una Catalunya que "és i vol continuar sent terra d'acollida". "El que vol fer l'odi és deshumanitzar els immigrants i, al seu torn, deshumanitzar-nos", ha reblat. En l'actual context, ha deixat clar que Europa "és més necessària que mai".