Espanya i Polònia acorden fer "un pas més" en l'oficialitat del català en la pròxima presidència del Consell de la Unió Europea (UE), que a partir de l'1 de gener de 2025 ostentarà Varsòvia. Fonts oficials d'Exteriors han assenyalat que el ministre espanyol, José Manuel Albares, ha tractat la qüestió aquest dilluns amb el seu homòleg polonès, Radoslaw Sikorski, i han acordat reunir els seus respectius secretaris d'estat de la Unió Europea en una trobada que se celebrarà "pròximament". Per altra banda, Albares confia que l'informe sobre costos que està elaborant la Comissió Europea -i que de forma preliminar va xifrar en 132 milions d'euros l'oficialitat del català, el basc i el gallec- arribi "al més aviat possible".
L’executiu espanyol recorda que està disposat a assumir els costos de l’oficialitat i insisteix en la singularitat de la petició de l’Estat. Dijous, el govern de Polònia va afirmar que l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la UE es tornarà a tractar al Consell de la Unió Europea “si hi ha voluntat” entre els estats membres. Així ho va afirmar l’ambaixadora de Varsòvia a la UE, Agnieszka Bartol, que en aquell moment va dir que el govern espanyol encara no havia sol·licitat abordar la qüestió properament. El moviment arribava després que Junts hagi reclamat al govern espanyol que acceleri el compliment dels compromisos i que Carles Puigdemont exigís una qüestió de confiança a Pedro Sánchez.
L'oficialitat de les tres llengües cooficials s'ha de decidir al Consell de la UE, on cal la unanimitat dels 27. Allà, la qüestió no s'ha tornat a abordar des de la primavera passada, quan l'aleshores presidència belga ho va plantejar per últim cop en un Consell d'Afers Generals (CAG). L'oficialitat del català, el basc i el gallec a la UE va elevar-se per primer cop a nivell ministerial en el marc de la presidència espanyola del Consell de la UE, durant la segona meitat del 2023. Després de diverses reunions infructuoses, la qüestió no ha tornat a la taula dels 27 des de principis de 2024, quan la presidència belga –a instàncies de l'Estat- va plantejar-ho per última vegada en un Consell d'Afers Generals.