Espanya ha demanat formalment a Polònia que segueixi impulsant la petició per reformar el règim lingüístic de la Unió Europea (UE) per incorporar el català, el basc i el gallec com a llengües oficials, segons ha avançat La Vanguardia i han confirmat a l’ACN fonts diplomàtiques. El ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, ha escrit una carta al seu homòleg polonès, Radoslaw Sikorski, per recordar que la mesura és una de les prioritats del govern espanyol i que tant el Congrés com el Senat ja permeten l’ús d’aquestes llengües als plens. Polònia ostentarà a partir de l’1 de gener la presidència de torn del Consell de la Unió Europea.
L’executiu espanyol recorda que està disposat a assumir els costos de l’oficialitat i insisteix en la singularitat de la petició de l’Estat. Dijous, el govern de Polònia va afirmar que l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la UE es tornarà a tractar al Consell de la Unió Europea “si hi ha voluntat” entre els estats membres. Així ho va afirmar l’ambaixadora de Varsòvia a la UE, Agnieszka Bartol, que en aquell moment va dir que el govern espanyol encara no havia sol·licitat abordar la qüestió properament. El moviment arriba després que Junts hagi reclamat al govern espanyol que acceleri el compliment dels compromisos i que Carles Puigdemont exigís una qüestió de confiança a Pedro Sánchez.
L'oficialitat de les tres llengües cooficials s'ha de decidir al Consell de la UE, on cal la unanimitat dels 27. Allà, la qüestió no s'ha tornat a abordar des de la primavera passada, quan l'aleshores presidència belga ho va plantejar per últim cop en un Consell d'Afers Generals (CAG). L'oficialitat del català, el basc i el gallec a la UE va elevar-se per primer cop a nivell ministerial en el marc de la presidència espanyola del Consell de la UE, durant la segona meitat del 2023. Després de diverses reunions infructuoses, la qüestió no ha tornat a la taula dels 27 des de principis de 2024, quan la presidència belga –a instàncies de l'Estat- va plantejar-ho per última vegada en un Consell d'Afers Generals.
Si bé des de l'Estat han defensat en reiterades ocasions que tant l'oficialitat del català a la Unió Europea com l'ús de la llengua al Parlament Europeu són dos processos igualment prioritaris, no han transcendit nous moviments per a l'aprovació en l'àmbit dels estats fins ara. Espanya es va comprometre a costejar totes les despeses derivades de l'oficialitat i va presentar un memoràndum per evitar que el cas del català, el basc i el gallec produís un efecte crida en altres, però alguns dels estats membres mantenen els seus dubtes.