El govern espanyol acaba de recuperar l'ús del català a Europa com a "afer prioritari". En una carta del ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, a Roberta Metsola, presidenta del Parlament Europeu, el cap de la diplomàcia espanyola ha reclamat que el català, el gallec i el basc puguin ser utilitzats a l'Eurocambra. És el tercer cop que el ministre escriu a la presidència parlamentària amb aquesta petició, que se suma a la lluita per l'oficialitat del català a la UE, també encallada a Brussel·les. L'ofensiva d'Albares coincideix amb les creixents dificultats del govern de coalició per sumar suports dels aliats de la investidura al Congrés, fet que ha obligat, per exemple, a ajornar la votació del sostre de dèficit davant la negativa de Junts a validar-la.
El ministre va fer valer en la seva carta a Metsola que les tres llengües cooficials tenen "característiques úniques", entre les quals citava el reconeixement a la Constitució espanyola o el fet que són llengües habituals de treball al Congrés i el Senat. I li va reclamar a la presidenta "abordar personalment" la possibilitat de sotmetre a la mesa del Parlament Europeu la decisió per concloure un acord administratiu que faciliti l'ús del català, el basc i el gallec a l'Eurocambra.
La missiva es produeix en paral·lel a la petició elevada a la Unió Europea per l'executiu espanyol perquè les tres llengües siguin reconegudes com a oficials de la UE. Un objectiu que ha de passar pel Consell Europeu, que reuneix els caps d'estat i de govern, i que de moment resta bandejada. L'oficialitat del català requereix la unanimitat dels estats europeus. De moment, el tema resta apartat. Ara caldrà veure com conclou aquest intent perquè el català entri a l'Eurocambra. El combat per la normalització de la llengua a Europa continua sent una batalla pendent.
Els primers avenços, amb Rodríguez Zapatero
Jordi Xuclà, president del Consell Català del Moviment Europeu, organització històrica de l'europeisme català, coneix bé la reivindicació. L'any 2005, amb el govern de José Luis Rodríguez Zapatero i un executiu tripartit a Catalunya, ell era portaveu de CiU a la comissió d'Exteriors al Congrés i va formar part de la negociació amb el govern espanyol per assolir les primeres victòries del català a Brussel·les.
Xuclà ha explicat a Nació que va ser aleshores, el juny del 2005, quan el Consell de Ministres d'Assumptes Generals i Afers Exteriors va aprovar que els ciutadans podien adreçar-se a les institucions europees en català i rebre resposta en la mateixa llengua, així com poder parlar en català en les sessions dels consell de ministres en què consellers de governs autònoms acompanyessin el ministre. "Això va fer que la consellera de Benestar Social, Carme Capdevila, d'ERC, fos la primera a emprar el català en una sessió oficial de la UE", recorda Xuclà. "Després -explica-, les forces independentistes han renunciat a anar a les reunions dels consells de ministres precisament per no anar-hi de la mà d'un ministre".
Aquesta setmana, el català ha tornat a Brussel·les de la mà del ministre d'Indústria i Turisme, Jordi Hereu, que el va emprar per primera vegada des de fa 19 anys, després que ho fes el 2005 qui era ministre de la mateixa àrea, José Montilla. Hereu va intervenir en el transcurs de la reunió del Consell de la Competència i va fer constar que el català era la seva llengua materna.
Un curiós debat intern a CDC
Xuclà rememora les negociacions amb l'aleshores ministre d'Exteriors, Miguel Ángel Moratinos, que van ser fluides. I també recorda el debat intern produït poc abans a CDC, quan la dificultat per reconèixer el català a Europa va alimentar la posició d'un sector convergent contrari a la Constitució europea en el referèndum celebrat el 2005: "Jordi Puigneró va abanderar el no enfront un Ignasi Guardans que va defensar el sí d'una manera molt bel·ligerant, que va aconseguir el triomf momentani del no. Finalment, la direcció va assolir un sí de la militància a condició d'un compromís de l'executiu espanyol en favor de la llengua a la UE".
Xuclà creu que ara pot ser un bon moment: "El govern espanyol es juga els pressupostos i crec que per ell és millor guanyar temps en el tema del finançament i apostar pel català". Bon coneixedor dels passadissos comunitaris, apunta al canvi produït en la mesa de l'Eurocambra: "Cal recordar quan per un vot no es va aconseguir la normalització de la llengua al Parlament. Va ser el vot d'Aleix Vidal-Quadras, aleshores vicepresident. Però la composició actual pot ajudar".
La mesa està formada per la presidenta, Roberta Metsola, i 14 vicepresidents. Cal el suport de set vicepresdients, el que es podria aconseguir sumant els 5 socialistes, un dels Verds i un del grup de l'Esquerra. A més, sense la presència de Ciutadans, el grup liberal pot ser ara menys hostil a la iniciativa.
Plataforma per la Llengua: "No té efecte sobre el domini lingüístic"
Des de Brussel·les, Marga Payola, coordinadora d'internacional de la Plataforma per la Llengua, posa aigua al vi a la carta d'Albares: "El que compta és la plena oficialitat del català a la Unió. Una oficialitat que permetria directament expressar-s'hi a l'Eurocambra. Però permetre el seu ús a la cambra no tindria cap efecte en el domini lingüístic, com sí que el tindria l'oficialitat". L'oficialitat es plasmaria en molts aspectes, des de l'etiquetatge de productes de consum o sanitaris a l'àmbit laboral, ja que el coneixement de la llengua seria mèrit per buscar feina a l'administració pública europea.
Payola es pregunta què implica el que demana el ministre Albares: "Encara no ho sabem. Es refereix tan sols a parlar al ple o vol dir que es pot treballar plenament en català a la cambra i les comissions?". Sobre la plena oficialitat, Payola assenyala que "depèn completament del govern espanyol".