El ministre d'Indústria i Turisme del govern espanyol, Jordi Hereu, ha intervingut en català en el Consell de la Unió Europea, en el marc del consell de competitivitat que se celebra aquest dijous a Brussel·les. És la primera vegada en 19 anys que un ministre espanyol utilitza el català en una reunió ministerial comunitària.
El primer a fer-ho va ser l'any 2005 el llavors també ministre d'Indústria, José Montilla, quan va parlar en català precisament en un altre consell de competitivitat. L'ús de l'idioma és vàlid arran dels acords que permetien l'ús de llengües cooficials a les institucions europees. En l'inici de la seva intervenció, Hereu ha avisat a la resta de ministres que el català és la seva llengua materna i que la utilitzaria en la trobada.
Set setmanes d'antelació per poder parlar català
Per poder fer ús de les llengües cooficials en una reunió al Consell, cal que la representació espanyola, just en l'inici d'un nou semestre polític, enviï a la secretaria general de la institució una llista indicativa de les trobades en què té intenció d'emprar una llengua diferent del castellà.
Per concretar la petició, la mateixa representació espanyola ha de notificar a la secretaria general del Consell amb almenys set setmanes d'antelació que l'Estat té intenció d'utilitzar una llengua cooficial -en aquest cas el català- en una intervenció ministerial concreta. L'objectiu darrere aquests terminis és, essencialment, garantir la interpretació.
Un cop emesa la sol·licitud, el Consell ha de confirmar amb almenys 14 dies de marge l'acceptació de la petició. En aquest sentit, les normes de les institucions estipulen que els costos derivats d'aquesta petició van a càrrec de l'estat membre que ho sol·licita, en aquest cas Espanya.
El precedent de Montilla
La primera i última vegada que el català ha estat present al Consell de la Unió Europea va ser el novembre de 2005, quan el llavors ministre d'Indústria, José Montilla, va emprar-lo per defensar el castellà. En el marc d'un altre consell de competitivitat, Montilla va qualificar "d'injustícia històrica" i "d'error" els plans que aquells anys tenia la Comissió Europea de reduir l'ús del castellà en les institucions comunitàries.
Durant la seva intervenció en català, Montilla va defensar una Europa "reforçada des del reconeixement de la seva pluralitat i diversitat lingüística", mentre que en la seva part en castellà va puntar que "el castellà és la llengua de tots". "A Espanya, a banda del castellà també hi ha altres llengües, però tots els que utilitzen aquestes llengües parlen castellà", va reivindicar.
Gestos de la Moncloa cap al català
La intervenció d'Hereu es produeix just la mateixa setmana en què ha transcendit que el govern espanyol ha tornat a enviar una carta a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, perquè permeti l'ús del català, el basc i el gallec a la cambra. El ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, assenyalava que es tractava d'un afer "prioritari" pel país i confiava que l'inici de la nova legislatura europea "constitueix una ocasió privilegiada per donar un nou impuls" a tancar l'acord.
L'ús del català a l'Eurocambra és un procés paral·lel a l'oficialitat del català a la Unió Europea, un afer que en aquest cas s'ha de decidir en el marc del Consell Europeu, on cal la unanimitat dels 27 estats membres. Allà, la qüestió està encallada des de la primavera passada, quan la presidència belga -a instàncies de l'Estat- ho va plantejar per últim cop en un Consell d’Afers Generals. Precisament aquest dimarts se'n va celebrar un a Brussel·les, però com passa des que la presidència rotatòria és en mans d’Hongria, la qüestió del català no és sobre la taula.