El govern espanyol no ha sol·licitat que es tracti l'oficialitat del català al Consell de la Unió Europea

Polònia confirma que no s'ha presentat cap petició per abordar la qüestió en la pròxima presidència rotatòria de l'òrgan

El govern polonès presenta les prioritats per a la presidència del Consell de la UE a partir de l'1de gener de 2025
El govern polonès presenta les prioritats per a la presidència del Consell de la UE a partir de l'1de gener de 2025 | Consell de la UE
Redacció
12 de desembre de 2024, 17:14

El govern de Polònia, l'estat que presidirà el Consell de la Unió Europea a partir de l'1 de gener de 2025, ha afirmat aquest dijous que l'estat espanyol no ha demanat que l’oficialitat del català, el basc i el gallec es tracti durant aquest pròxim mandat. D'aquesta manera, ha explicat que la qüestió es tractarà “si hi ha voluntat” entre els estats membres, però no s'ha posat encara sobre la taula.

Així ho ha afirmat l’ambaixadora de Varsòvia a la UE, Agnieszka Bartol, que ha confirmat que el govern espanyol no ha sol·licitat a l’executiu polonès abordar la qüestió pròximament. L'oficialitat de les tres llengües oficials a l'Estat s'ha de decidir al Consell de la UE, on cal la unanimitat dels 27. Allà, la qüestió no s'ha tornat a tractar des de la primavera del 2024, quan l'aleshores presidència belga ho va plantejar per últim cop en un Consell d'Afers Generals (CAG).

“Entenc que, després de les discussions en la presidència anterior, estem esperant els informes", ha detallat Bartol, que ha afegit que deixaran la porta oberta perquè es faci la proposta. Això, durant la presentació de les prioritats del govern de Varsòvia durant el seu mandat al capdavant del Consell de la UE.

L'oficialitat del català, el basc i el gallec a la UE va elevar-se per primer cop en l'àmbit ministerial en el marc de la presidència espanyola del Consell, durant la segona meitat del 2023. Si bé, després de diverses reunions infructuoses, la qüestió no ha tornat a la taula dels 27 des de principis de 2024. El govern espanyol defensat en reiterades ocasions que tant l'oficialitat del català a la UE com l'ús de la llengua al Parlament Europeu són dos processos prioritaris, però no han transcendit moviments per a l'aprovació en l'àmbit dels estats.