Les negociacions complexes acostumen a tenir quatre capes. Una d'epidèrmica, marcada per les declaracions del dia a dia i el relat que els partits volen fixar de cara a l'opinió pública. Una de més profunda, en què els equips s'encarreguen de perfilar els acords prèviament signats, amb protagonisme per a dirigents de primera fila encarregats de desbrossar els últims serrells. Una mica més a baix s'hi desenvolupen les negociacions de debò, discretes, amb equips tècnics i papers que s'intercanvien sota el radar. I, encara de manera més indetectable, hi ha una sèrie de converses, sovint prosaiques, on prosperen intercanvis que acostumen a tenir forma de nomenaments.
En aquest últim aspecte, la novetat passa pel consell d'administració d'Aena, on s'hi incorporaràRamon Tremosa. Eurodiputat durant una dècada, conseller d'Empresa i Coneixement en l'últim tram de la presidència de Quim Torra, diputat al Parlament i regidor a l'Ajuntament de Barcelona després de ser reclutat per Xavier Trias, l'economista formarà ara part de la cúpula d'una companyia a la qual ha criticat amb vehemència en els últims anys. El fitxatge arriba en un moment en què s'està debatent l'ampliació de l'aeroport del Prat, una carpeta en la qual Junts -el partit de Tremosa- i el PSC sempre hi han convergit. El president Salvador Illa -mai se n'ha amagat- n'és un dels partidaris.
Tremosa podrà dir-hi la seva des de la presència a Aena, l'última de les institucions en què Junts hi ha posat un peu de manera discreta. Des del desembre de l'any passat, Miquel Calçada forma part del consell d'administració de RTVE. Una de les decisions que ha adoptat -d'acord amb el partit de Carles Puigdemont- la corporació estatal de ràdio i televisió és que La2 es reforci a Catalunya emeti íntegrament en català. L'encarregada de fer l'anunci va ser Míriam Nogueras, portaveu de Junts a Madrid. Calçada, que en el seu dia va optar a la direcció de Catalunya Ràdio, va ser candidat al Senat per Convergència l'any 2016. A RTVE també hi ha un conseller proposat per ERC, el també periodista Sergi Sol.
Un altre dels noms que forma part d'una institució estatal rellevant a proposta de la formació de Puigdemont és Pere Soler, conseller des de fa unes setmanes de la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC). Soler va ser director general dels Mossos d'Esquadra durant la tardor del referèndum i va ser jutjat per un delicte de rebel·lió a l'Audiència Nacional al costat del major Josep Lluís Trapero. Tots els acusats van ser absolts. Després d'un temps sense protagonisme, a principis de febrer va prometre el càrrec com a conseller d'un dels organismes que tindran sobre la taula una carpeta clau: l'opa hostil que ha posat en marxa el BBVA per quedar-se el Banc Sabadell.
Aquesta voluntat de posar un peu en organismes estatals contrasta amb el que va passar quan s'estava renovant el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), quan no es van plantejar noms propers a Junts i ERC. Sí que es va obrir, en algun moment, una escletxa per al PSC que finalment va ser descartada per raons de paritat. En dècades anteriors, Convergència havia estat capaç de situar personalitats afins dins del CGPJ, i també s'havia gaudit de certa quota dins del Banc d'Espanya a més de RTVE. En aquesta legislatura, això sí, hi ha nomenaments -Tremosa, Calçada, Sol i Soler- que tenen un component sobiranista i fruit de la influència que tenen els dos partits en la majoria de Pedro Sánchez. Al Banc Espanya ERC va promoure fa uns mesos com a conseller a Jordi Pons.
I és precisament Sánchez qui ha volgut tenir un gest cap a Junts amb la proposta de situar Elena Massot com a consellera independent d'Enagás, on el govern espanyol hi té un 5% a través de la SEPI. Massot, que és vicepresidenta de l'Associació de Promotors de Catalunya i havia estat presidenta de FemCat, és un nom vinculat amb l'antiga Convergència i s'integrarà en una companyia de la qual ja en formen part José Montilla, expresident de la Generalitat, i José Blanco, exministre socialista de Foment. Si en totes les negociacions complexes hi ha quatre capes, Junts també està jugant les cartes en la més profunda. Potser perquè és la manera de posar un peu al Madrid del poder.