Hi va haver una etapa, abans del procés, en què les formacions nacionalistes tenien influència a l'hora de situar figures afins a les principals institucions i organismes reguladors de l'Estat que controlen i acorden el PSOE i el PP. Convergència havia situat vocals al Consell General del Poder Judicial, des de Lluís Pascual Estivll a Ramon Camp passant per Alfons López Tena, per exemple. Fins i tot havien promogut noms al Constitucional, com ara Carles Viver i Pi-Sunyer, que en va arribar a ser vicepresident, o Encarna Roca. Josep Manuel Silva, exdirigent d'Unió, i el cineasta Francesc Bellmunt, promogut per ERC, van ser consellers de RTVE. Els republicans també havien situat, en els anys de Zapatero, Marcel Coderch a la Comissió Nacional de l'Energia i, amb el suport de CiU, havien aconseguit situar Guillem López Casasnovas de conseller al Banc d'Espanya.
Això, però, sembla que no tornarà malgrat que molts d'aquests reguladors, com ara la Comissió Nacional del Mercat de Valors, la Comissió Nacional de Mercats i Competència, la Comissió Nacional de l'Energia, o el Banc d'Espanya, són clau també per a l'economia catalana, a més dels que són de tipus més polític o judicial. I la renovació del CGPJ, així com la sacsejada pendent en aquests altres organismes estatals, als que cal afegir el consell de RTVE, ha servit per constatar que ERC i Junts es miren aquest tipus de procediments des de la barrera. Si no és que revisen les seves prioritats ja han assumit que no tenen marge per incidir-hi malgrat el valor dels seus vots al Congrés.
Fonts republicanes consultades per Nació assumeixen que, si qualsevol renovació de noms passa per un pacte entre el PSOE i el PP (en el cas de RTVE ho exigeix la normativa de nomenaments perquè les majories han de ser reforçades), s'ho miraran des de la distància. En altres casos, com ara la determinant CNMC, el govern central proveeix una part o la totalitat dels membres i el Congrés els valida o tomba després d'avaluar-los.
En qualsevol cas, indiquen que no votaran de manera "acrítica" les propostes que faci el govern espanyol. Per la seva banda, fonts de la direcció de Junts assenyalen que hi va haver debat sobre la qüestió al principi de la negociació de l'amnistia, però fa mesos que no se'n parla en l'àmbit de la cúpula. Per ara, els esforços s'han centrat en la desjudicialització -que ja acumula fruits, com ara l'amnistia a Miquel Buch i al sergent Escolà, prèviament condemnats- a l'espera que s'apliqui de manera efectiva a Carles Puigdemont.
Tot i que algunes veus del partit defensaven influir en nomenaments dels reguladors econòmics i de buscar fins i tot presència al consell de Telefònica -una empresa estratègica amb participació clau de l'Estat després de l'entrada de l'Aràbia Saudita com a accionista-, la direcció de Junts ha optat per centrar-se en altres dues carpetes: el català a Europa i les competències "integrals" en immigració. La primera està encallada -per ara- a les institucions comunitàries, i la segona va quedar frenada pel 12-M. El partit, això sí, té preparada la proposta de llei orgànica per tenir totes les atribucions en immigració.
"Es va quedar que es parlaria més endavant [sobre la presència catalana en òrgans clau], però de moment no s'ha fet", remarquen fonts de la direcció de Junts. Tant el partit de Puigdemont com ERC, ara centrada en la carpeta del finançament singular de cara a la investidura de Salvador Illa, han estat crítics amb el fons i les formes del pacte entre el PSOE i el PP de cara a la renovació del CGPJ, que portava cinc anys amb el mandat caducat. "El nostre objectiu sempre és que aquests organismes siguin els menys conservadors i anticatalans possibles perquè després afecten la vida de la gent", remarquen fonts republicanes en referència a la renovació pendent d'entitats estatals.
En el fons, com destaca un dirigent de Junts, la decisió pendent és si s'opta per "influir en posicions de molt poder". Telefònica, per exemple, té un 20% del negoci espanyol a Catalunya, un percentatge rellevant en una companyia que és estratègica per l'Estat. RTVE té molta incidència en el debat públic i quotes d'audiència gens menyspreables a Catalunya i per la CNMV o la Comissió de la Competència passen assumptes tan rellevants per a l'economia catalana com l'opa del BBVA al Banc de Sabadell.
La renovació de càrrecs, en tot cas, no té un horitzó clar: el PP circumscriu els acords amb el PSOE a parlar del Banc d'Espanya, i el to d'Alberto Núñez Feijóo amb Sánchez en la sessió de control d'aquest dimecres no fa pensar en un ambient propici per a pactes d'estat. Des de la Moncloa, però, assenyalen que els populars són necessaris per a qualsevol pacte que requereixi una majoria reforçada al Congrés dels Diputats.
"S'ha d'assegurar que les institucions funcionin el millor possible, totes. I això també s'aconsegueix renovant els càrrecs quan caduquen els mandats. Continuarem treballant per renovar els organismes [estatals]", remarquen fonts del govern espanyol consultades, que no es pronuncien sobre possibles quotes dels seus socis. De moment, al PSOE li ha funcionat -intervenció de la Comissió Europea inclosa- l'ultimàtum que va verbalitzar Sánchez fa unes setmanes, i que ha servit per accelerar la renovació del CGPJ. De moment, en tot aquest procés, ERC i Junts s'ho miren des de la barrera.