A Miquel Buch (Premià de Mar, 1975) li agrada destinar els diumenges al matí a escoltar la ràdio i a cuinar. Hi va haver una etapa de la seva vida, entre el 2018 i el 2020, que rarament va trobar espais de tranquil·litat. Va ser nomenat conseller d'Interior a proposta de Junts sota la presidència de Quim Torra, amb qui mai va acabar de congeniar. Potser perquè Torra tenia certa al·lèrgia als perfils de partit -Buch va militar a la JNC, a Convergència i al PDECat, del qual quasi va ser secretari d'organització quan es va fundar-, perquè no pensaven el mateix -no només sobre seguretat ciutadana- o simplement perquè entenien la política de manera diferent. Torra, fos pel que fos, el va acabar cessant.
En aquell moment, l'exalcalde de Premià de Mar, que ara ocupa la secretaria general de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) -entitat que va presidir entre el 2011 i el 2017-, ja estava investigat pel cas de l'escorta de Carles Puigdemont. Un cas que el va dur a ser condemnat a quatre anys de presó i que ara l'ha portat a ser el primer amnistiat de tot el reguitzells de dirigents del procés que han demanat acollir-se a la llei. També n'ha sortit beneficiat Lluís Escolà, el mosso d'esquadra que va prestar suport a Puigdemont des que va aterrar a l'exili. A Junts sempre han puntualitzat que qualsevol protecció de l'expresident -legalment no té escorta- s'ha fet de manera desinteressada i en dies lliures.
Es dona la circumstància -així ho lamentava l'entorn de Buch quan es desenvolupava el judici- que els mateixos que li havien demanat ajuda per a Puigdemont són els mateixos que el van "deixar caure" quan Torra el va voler cessar. El cert, en tot cas, és que tant Puigdemont com Artur Mas van intercedir a favor seu quan l'expresident, molest per les imatges de càrregues policials contra els manifestants de la Plaça Urquinaonaque protestaven contra la sentència de l'1-O, va voler prescindir d'ell. També ERC en va defensar la tasca. Torra va acabar transigint però, en el tram final del mandat, quan ja sabia que el Tribunal Suprem confirmaria la condemna pel llaç groc a Palau, el va destituir.
L'expresident va abordar els detalls dels canvis al Govern en una reunió amb Puigdemont a la Catalunya Nord en la qual es va acordar que no convocaria eleccions immediates. A canvi, podria acabar la legislatura amb els consellers que volgués. Buch sempre va tenir el nom escrit en vermell des dels fets d'Urquinaona. Notava la desconfiança de l'equip presidencial -que havia arribat a fer peticions específiques sobre dispositius de seguretat, com va passar en una manifestació independentista a la Ciutadella per un aniversari de l'1-O-, tot i que des de Junts i el PDECat -que en aquell moment encara existia- se li va fer ple suport. La tardor del 2019 va ser, precisament, l'etapa més dura de la carrera de Buch.
Un dels elements que el feia patir -així ho traslladava al seu gabinet i a altres membres del Govern- era que l'Estat aprofités l'episodi d'aldarulls al carrer per intervenir els Mossos d'una manera que ni tan sols es va atrevir durant l'aplicació del 155. Un dels elements més desconeguts de la trajectòria de Buch és que va formar part de la shortlist de Puigdemont per ser president la primavera del 2018 -amb l'autonomia intervinguda-, però finalment es va optar per Torra. L'exconseller, que va arribar a viatjar a Berlín, on Puigdemont tenia el quarter general, no va ser l'escollit. Dirigents de Junts recorden que, en aquell moment, el sector proper a Josep Rull va fer arribar a l'expresident que no el veien amb bons ulls.
Aficionat del Barça -quan va ser conseller va canviar el Gol Nord per la llotja- i pare de tres fills, Buch sempre ha estat un home proper a Jordi Turull, secretari general de Junts. Si Turull hagués estat escollit com a líder executiu del PDECat quan es va fundar el 2016, l'exconseller d'Interior n'hauria estat la mà dreta com a responsable d'organització. Els plans es van truncar i Buch va continuar com a president de l'ACM com a pas previ a la conselleria d'Interior, on va haver de gestionar la pandèmia, el confinament, el desconfinament i les restriccions variables. Ara, quatre anys després que arrenqués el periple judicial pel cas de l'escorta de Puigdemont, ha rebut l'amnistia que Torra no li va concedir.