L'hora de la veritat. L'amnistia s'enfronta aquesta setmana a la prova del cotó dels jutges, que han de començar a definir quin criteri seguiran per aplicar la nova llei, dues setmanes després que hagi entrar en vigor. Totes les mirades es traslladen, sobretot, al Tribunal Suprem, que té sobre la taula dues causes centrals per al moviment independentista: la causa especial de l'1-O i la causa de Tsunami. Sobre les protestes de la sentència, aquest dijous també haurà de dir-hi alguna cosa l'Audiència Nacional, que també té fixada una vista per decidir si suspèn el judici sobre l'operació Judes.
Què ha de passar? El Suprem va demanar a les parts que es posicionessin sobre l'amnistia en el procediment sobre el referèndum i sobre Tsunami. L'instructor de la causa del procés, Pablo Llarena, haurà de dir en els propers dies què pensa fer amb la llei i, concretament, amb l'ordre de detenció contra Carles Puigdemont i la resta d'exiliats pel delicte de malversació. Contra pronòstic, Llarena va demanar el parer a les acusacions i les defenses sobre aquesta qüestió, malgrat que la llei no diu que s'hagi de fer i, de fet, estableix que les mesures cautelars s'han d'aixecar de manera "immediata".
El termini fixat pel magistrat acabava dijous passat, i totes les parts hi han dit la seva. Les defenses han exigit a Llarena que deixi sense efecte les ordres de detenció -com diu la llei- i apliqui l'amnistia. La Fiscalia i l'advocacia de l'Estat també han anat en aquesta línia. Només Vox, acusació popular, ha demanat que es mantingui l'amenaça de detenció sobre Puigdemont i els exiliats, i que s'elevi una pregunta prejudicial a Europa sobre la viabiliat de la nova llei. Llarena tindrà l'última paraula, i les defenses no descarten moviments per intentar dilatar els efectes de la llei.
En paral·lel, la sala penal que presideix Manuel Marchena també ha de decidir què fa amb l'amnistia en la causa del procés. Això és rellevant pel que fa als dirigents independentistes que encara compleixen condemna d'inhabilitació, com ara Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva o Dolors Bassa. Les parts s'han posicionat i el termini acaba, també, la setmana passada. La sala pot aplicar directament la llei o buscar algun mecanisme -en forma de qüestió prejudicial- per mirar de frenar l'aplicació de la llei. Les defenses no descarten moviments en aquest sentit.
Encara al Suprem, la magistrada Susana Polo, instructora de la causa de Tsunami Democràtic contra Puigdemont i Ruben Wagensberg, també ha posicionar-se sobre com aplica la llei a una de les causes controvertides del procés. L'acusació de terrorisme va ser un dels eixos de les negociacions de la llei, pel seu difícil encaix. Defenses i acusacions han dit la seva sobre què ha de passar i Polo s'haurà de pronunciar en els propers dies. En aquest sentit, hi ha més marge, perquè tot just la setmana passada va donar 10 dies a Puigdemont per pronunciar-se.
Què farà García-Castellón?
Un dels jutges que ha fet més moviments per intentar torpedinar la llei d'amnistia ha esta Manuel García-Castellón, instructor de la causa de Tsunami a l'Audiència Nacional. Aquesta setmana també acaba el termini que va donar a les parts per pronunciar-se sobre com s'ha d'aplicar la llei. La Fiscalia -no sense retrets- li ha exigit al jutge que apliqui la llei sense dilacions, mentre Societat Civil Catalana o els policies ferits per les protestes d'Urquinaona miren de trobar la manera de convèncer el jutge perquè no la faci efectiva, de moment.
En aquesta causa, que dividida entre l'Audiència Nacional i el Suprem, hi ha implicada Marta Rovira, Oriol Soler, Josep Alay i una desena més de persones. Les defenses han argumenat que no hi ha dubtes sobre l'encaix del suposat terrorisme de Tsunami en la llei d'amnistia, perquè es tracta d'un delicte que no va comportar ni morts ni vulneracions greus de drets humans. Serà, però, el jutge qui decidirà què fa amb la llei i no es pot descartar que decideixi esperar al Suprem -superior jeràrquic- o bé preguntar a Europa si és viable amnistiar delictes de terrorisme.
Una vista prèvia per a l'operació Judes
També aquesta setmana hi ha prevista, dijous, una vista prèvia en la causa de l'operació Judes, en què diversos activistes dels CDR s'enfronten a penes altes per terrorisme en un procediment que va començar fa cinc anys. La instrucció -duta a terme també per García-Castellón- en aquest cas està tancada i ja només queda el judici. L'Audiència Nacional, però, celebrarà una vista en què les defenses podran demanar l'aplicació de l'amnistia, i el tribunal determinarà si suspèn el judici mentre decideix si aplica o no aplica la llei.
Mentrestant, també el TSJC comença a analitzar aquesta setmana les causes susceptibles de ser amnistiades. Ja va demanar a les parts, el dia que la llei va entrar en vigor, que es posicionessin i ara ha d'analitzar si hi encaixen. Entre les causes que hi ha sobre la taula en destaquen la de Josep Maria Jové i Lluís Salvadó pels preparatius de l'1-O, i també la de Miquel Buch per l'escorta de Puigdemont. També sobre manifestants perseguits per la seva participació en actes de protesta relacionats amb el procés.
El nou front "rus"
Els independentistes tenen obert un nou front, que posa en risc l'aplicació de l'amnistia, si més no a curt termini. El jutge Joaquín Aguirre, que pilota la investigació del cas Volhov, ha desafiat l'Audiència de Barcelona i ha obert una nova peça separa per investigar la suposada trama russa del procés. En aquesta causa, vol investigar Puigdemont, el seu advocat, Gonzalo Boye, i altres persones del seu entorn pels delictes de malversació i alta traïció. La defensa de l'expresident ja ha anunciat que es querellarà contra l'instructor per prevaricació.
Aguirre ha donat dos dies a les parts perquè es pronunciïn sobre si s'ha d'aplicar l'amnistia o no en aquest procediment. El delicte d'alta traïció és una de les excepcions de la llei, però sempre que hagi suposat un ús de la força i una amenaça real per a la integritat territorial d'Espanya, cosa que no ha passat. En els propers dies, totes les parts es posicionaran i el jutge haura de dir la seva. No es pot descartar, però, que intenti buscar la manera de no aplicar la llei i mantenir la pressió sobre Puigdemont i el seu entorn de confiança. L'amnistia, sigui com sigui, s'enfronta a la prova del cotó.