El Tribunal Europeu de Drets Humans va decidir el dijous passat tancar el cas de l'expresident Artur Mas contra Espanya sense examinar-lo per la manca de resposta de l'expresident i del seu advocat Xavier Melero. El tribunal va demanar a Mas que aportes les seves observacions al cas després de rebre la resposta d'Espanya, però no va contestar. Dies després, Melero ha explicat tot l'embolic.
En declaracions a El món a RAC1, en la tertúlia on participa cada dimecres, l'advocat ha reconegut el seu error i ha demanat disculpes públicament a l'expresident de la Generalitat. "He pecat de supèrbia i em disculpo públicament", ha afirmat. Melero ha admès que va ignorar les advertències del TEDH, fetes en dues ocasions, perquè considerava que ja havia respost les al·legacions de l'Estat amb la demanda.
El TEDH va enviar un nou avís a principis d'aquest any per presentar observacions a tot tardar el 12 de febrer, però tampoc va obtenir resposta. Per això, el tribunal amb seu a Estrasburg ha interpretat que l'expresident "no tenia intenció de continuar" amb la demanda per vulneració de drets humans i ha arxivat el cas.
Un camí simbòlic
Ell mateix ha assegurat que mai a la seva carrera li havia succeït una cosa similar i el fet de confiar-s'hi va precipitar l'error. "Si vostè no respon, podria considerar que no vol continuar amb la demanda", li van traslladar, en condicional, fet que va provocar el relaxament de Melero. Ara, però hi ha un altre camí, encara que simbòlic.
Després que l'advocat de Mas presentés les disculpes pertinents a l'expresident -primer en privat i aquest dimecres en públic-, ha assegurat que poden presentar una queixa a la Comissió de Drets Humans de Nacions Unides perquè "és l'únic recurs que els queda".
La causa de Mas a Estrasburg
Mas va portar el 2022 a Estrasburg la condemna de desobediència com a responsable de l'organització de la consulta del 9 de novembre del 2014. Va ser inhabilitat un any i un mes per incomplir la providència del Tribunal Constitucional que suspenia cautelarment la consulta del 9-N. En concret, Mas al·legava que la justícia espanyola ha violat el principi de legalitat i qüestiona que els fets fossin de caràcter "penal".
Mas assegurava davant el TEDH que la decisió del TC "no va ser prou precisa, concreta i categòrica" a l'hora de prohibir la consulta. Per això, considera que la condemna va vulnerar l'article 7 de la Convenció Europea de Drets Humans, que impedeix condemnar a algú per "una acció o omissió que, en el moment de ser comesa, no constitueixi una infracció segons el dret nacional o internacional".
L'expresident ja va considerar que la situació és "una llàstima" perquè, si hagués guanyat el cas, hauria estat "una victòria política i moral". De totes maneres, l'expresident subratllava que l'arxiu "no assenta cap precedent" perquè el tribunal no ha entrat en el fons de la causa, que Mas considera "preservat".