La dependència no és un fenomen nou. Totes les societats a diferents èpoques han tingut persones de les que s’havia de tenir cura. Les cures eren assumides tradicionalment per les famílies i, especialment, per les dones que es dedicaven exclusivament a les tasques de la llar. Actualment, la incorporació de la dona en el món laboral ha provocat que s’hagi de compartir les cures de la persona depenent amb la feina. Això pot provocar un sobrecarrega que pot condicionar l’estat de salut del cuidador i l’atenció que s’ofereix al familiar.

Una persona és dependent quan necessita l’ajuda d’una altra persona per realitzar les activitats quotidianes (rentar-se, vestir-se, anar al WC, caminar…).
L’experiència de cuidar una persona depenent pot ocasionar un esgotament físic i emocional, més o menys continuat, al cuidador si no té cura d’ell mateix.
Sovint les persones cuidadores estan sotmeses a grans sobrecarregues. És important que aprenguin a cuidar-se per tal de fer mes portable la tasca de cuidar.

La implicació emocional de cuidar un familiar depenent condiciona l’atenció i les cures que podem donar. És important detectar a temps els senyals de cansament: la irritabilitat l’aïllament, la tristesa, l’insomni, l’augment o disminució de la gana i la pèrdua d’energia  ens indiquen que existeix una sobrecarrega del cuidador.

Per evitar aquesta sobrecarrega es important planificar les activitats i organitzar el vostre temps, feu un planning, on constin les tasques diàries de cuidar, l’estona que hi dediqueu  i el temps lliure que teniu per gaudir d’un mateix.  Demaneu ajuda, el fet de demanar ajuda no significa despreocupar-se del  familiar, no tingueu sentiments de culpa, es important que tingueu el temps i espais necessaris, manteniu les vostres aficions, les vostres relacions socials, gaudiu de la companyia dels amics, passegeu... això us permetrà estar mes relaxats i la tasca de cuidar serà més satisfactòria.

Recolzeu-vos en els vostres familiars i amics, es possible que ells us puguin ajudar, cobrint estones perquè pugueu cuidar-vos, acompanyar-vos al metge, ajudar-vos en moments puntuals que requereixen mes esforç físic... Si l’ajuda informal de familiars i amics no es suficient per descansar o per mantenir una bona qualitat de vida parleu amb el vostre metge o treballadora social, ells us poden informar dels recursos i ajudes mes indicades per la vostre situació. Existeixen professionals preparats, recursos institucionals i material adequat que us pot fer mes fàcil i  plena la tasca de cuidar.

Signes d'alerta d'esgotament: irritabilitat; ansietat; aïllament; tristesa; insomni, cansament; pèrdua d'interès per a les aficions habituals; consum excessiu de begues alcòholiques, cafeïna o pastilles per dormir; i problemes físics: palpitacions, molèsties digestives, tremolors de mans.

Consells: descansar; fer exercici; sortir de casa; mantenir aficions, organitzar temps; i demanar ajuda.

*Treballadora social
** Infermera i terapeuta Ocupacional