Les expressions “juanetes”, galindons o Hallux Valgus, que és el veritable nom científic, designen la popular i coneguda deformitat del dit gros i que constitueix una de les causes més freqüents de consulta. L’Hallux Valgus pot ser congènit o aparèixer durant l’adolescència, però el més freqüent es l’aparició durant l’edat adulta, sobretot en dones.

Què són els galindons?

El Hallux Valgus és una desviació del dit gros del peu (primer dit) cap a la resta dels dits provocant una prominència del cap del primer metatarsià (os que continua amb les falanges del dit) i una angulació inadequada de l'articulació, arribant a provocar la superposició del primer i segon dit.

Afavoreix la seva aparició l’existència d’un dit gros excessivament llarg, juntament amb l’ús de sabates de taló excessiu i molt estrets per la punta. També ho provoca l’existència d’una desviació cap a dins del metatarsià, que és l’os que s’articula amb el dit. El dit es desvia cap a fora i pot arribar a posar-se sota o sobre del segon dit, el que provoca deformitats. El que més molesta del galindó és el call o la bursitis que s’origina al nivell del sortint ossi en la vora interna del peu. També, d’excessiva desviació cap a fora del dit produeix dificultats per calçar-se i dolor per la desviació del segon dit.
 
Com es produeix?

L’ús de calçat de punta estreta, i algunes alteracions del peu, són els factors determinants en la seva aparició.

Quins són els símptomes?

En els galindons hi ha una inflamació dolorosa de la vora del peu a la zona de la unió del dit amb la resta del peu. Produeix dolor continu i sord localitzat en aquesta zona, que empitjora en caminar i millora amb el repòs i la calor local, de vegades es nota sensació de frec, espetec o crepitació en moure el dit, a més de la deformitat.

Com es diagnostica?

La història clínica i l’exploració del peu són els elements fonamentals per al diagnòstic. El metge pot demanar que li practiquin unes radiografies, encara que no sempre és necessari, excepte si es decideix per la intervenció quirúrgica.

Com es tracta?

Inicialment es tracta amb medicaments antiinflamatoris, analgèsics i fisioteràpia, aplicació local de calor o fred i evitant les activitats repetitives que agreugin els símptomes. A part d’un tractament preventiu-higiènic utilitzant un calçat adequat, evitant les sabates de puntera estreta o taló alt. Trieu calçat de forma ampla que no fregui en el galindó, amb la pell superior tova i adaptable.
També poden ser útils algunes solucions ortopèdiques.

De vegades, els coixinets a la zona del galindó alleugen el dolor. Les anomenades "juaneteras" existents en les ortopèdies no eviten la progressió i el seu ús produeix, en moltes ocasions, dolor. Quan el galindó és dolorós i la bursitis existent sobre el sortint ossi s’enrogeix i causa problemes per calçar-se ha de seguir-se tractament quirúrgic  per una especialista en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia.

La correcció quirúrgica és l’opció definitiva i té diverses opcions, a triar en funció de la edat i la gravetat del diagnòstic. En l’actualitat existeixen mes de 200 tècniques quirúrgiques diferents.

Actualment la mes popular i que s’ha implantat a molts hospitals és la “cirurgia percutània”, coneguda popularment com “la del làser””, que consisteix en la realització d’unes petites incisions i que amb un motor amb unes petites freses que van a altes revolucions  fan una sèrie de talls als ossos (osteotomies).

Abans alguns malalts que es sotmetien a una intervenció quirúrgica de galindons havien de patir forts dolors en el postoperatori. La nova tècnica operatòria es caracteritza per la manca de dolor en el postoperatori i perquè el malalt pot marxar a casa caminant després de la intervenció.

Les complicacions més freqüents, independentment del procediment emprat, són la correcció incompleta i la repetició del hallux valgus.