És un trastorn circulatori que produeix una manca de reg sanguini i com a conseqüència causa un fred intens i exagerat a les mans. El síndrome i la malaltia de Raynaud són ambdues, un trastorn de la circulació que es desenvolupa en tres fases:

Fase blanca: s’anomena així perquè la manca de reg sanguini (a causa d'una vasoconstricció de les arteries i arterioles dels dits de les mans), provoca que els dits quedin de color blanc, estiguin freds i amb sensació de formigueig. Dura uns minuts.

Fase blava: els dits van adquirint una coloració cianòtica (blava) per la manca d’oxigen que té la sang en aquella zona. No desapareix fins que s’aplica calor.

Fase vermella: una vegada s’han posat els dits en una font de calor, reben una gran quantitat de sang donant un to vermell intens, presentant una ràpida elevació de la temperatura, acompanyat d’un dolor intens. Pot durar entre 15 i 45 minuts.

Això és característic dels dits de les mans, però també pot aparèixer a diferents parts del cos com ara; dits dels peus, nas, orelles i llavis.

Causa: Les baixes temperatures i l’estrès emocional són els desencadenants d’aquest fenomen. Tot i que els vasos sanguinis en aquestes dues circumstàncies ja es contrauen, a quan existeix un Síndrome de Raynaud aquesta resposta de l’organisme és exagerada i anormal provocant un dolor intens als dits.

Diagnòstic: el farà el metge basant-se en diferents criteris i exploracions complementàries.

Tractament: tot i que és un trastorn que no té cura, en alguns casos molt concrets on existeix un risc elevat de partir úlceres i edemes a les extremitats, existeix algun fàrmac que pot ajudar a alleugerir els símptomes, però no curar el trastorn. De tota manera serà el metge qui valorarà si és necessari prendre’ls pels efectes secundaris que poden desencadenar. Els més important sens dubte és prendre unes bones mesures preventives.

Mesures preventives

Evitar tan com es pugui de patir fred.
Fer servir roba adient, abric, gorra, tapar la cara i les orelles, fer servir mitjons gruixuts i manyoples millor que guants.
Escalfar-se les mans i els peus.
Fregar-se les mans i moure-les per activar la circulació.
Remollir-se els dits amb aigua tèbia.
No s’aconsella l’ús de bosses d’aigua calenta pel risc de cremades.
No fumar. El tabac provoca vasoconstricció.
Evitar l’estrès emocional o reduir-lo mitjançant tècniques de relaxació.
No tocar aigua freda.
Bona temperatura a casa.
És important tenir cura de la pell per evitar l’aparició d’úlceres.

Malaltia o síndrome?

Cal diferenciar entre l’un i  l’altre. La malaltia s’anomena fenomen de Raynaud primari i és de caràcter benigne, tot i les molèsties que dóna. El síndrome o fenomen de Raynaud secundari, és a causa d’altres malalties o bé a alguns tractaments. L’inici de la malaltia està entre els 15 i 25 anys. Sol donar-se especialment en dones i si apareix a partir del 40 anys, sol ser com a conseqüència d’alguna altra malaltia. Aquest síndrome el va descriure per primer cop Maurice Raynaud, l’any 1862.

Bibliografia

Sindrome de Raynaud