13
de febrer
de
2015, 10:28
Actualitzat:
19:52h
Vehicles militars republicans abandonats al coll d'Ares. Foto: Cedida Antoni Llagostera"La guerra en Cataluña ha terminado", van assegurar els mitjans oficials del franquisme el 10 de febrer de 1939. Aquesta afirmació –que s'ha mantingut com una "veritat" pràcticament fins a l'actualitat- era cert en el cas de l'Empordà però no pas al Ripollès. La Guerra Civil no va acabar a Catalunya fins al 13 de febrer –avui fa 76 anys- quan el bàndol feixista va aconseguir creuar el coll d'Ares i ocupar tot el territori.
La "bossa de Molló"
La Guerra Civil al Ripollès, i per tant a Catalunya, no va acabar el 10 de febrer com anunciaven els franquistes sinó el 13 de febrer. En aquest sentit un dels informes d' El document de Prats, Informe sobre l’Èxode a Prats de Molló del 27 de gener al 16 de març de 1939 (2009) esmenta clarament que “el 13 de febrer, les tropes del general Franco planten la bandera a la frontera; el sentinelles espanyols franquistes estableixen contacte amb la tropa francesa”.
Durant tres dies (entre els 10 i 13 de febrer de 1939), es va mantenir una bossa d’homes i tropes republicanes a la zona de Molló i Beget, a la part alta de la vall de Camprodon. Les fonts periodístiques franceses (L’Independent , 14 febrer 1939) parlen de la “poche de Mollo”. ElRipollès.info es va afegir l'any passat a la commemoració del 75è aniversari dels bombardejos a la comarca i de la fi de la Guerra Civil amb un especial basat en l'adaptació d'una sèrie de reportatges d'Antoni Llagostera, president del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès.
Cotxes i material militar abandonat a coll d'Ares. Foto: Cedida Antoni Llagostera
Les causes de la lenta ocupació
L'ocupació de Camprodon es va produir el 10 de febrer. El “parte” franquista explicita clarament l’abast de la zona ocupada al Ripollès aquell dia: “Nuestras tropas continúan sin descanso la liberación de la pequeña parte de Cataluña próxima a la frontera francesa que aún no ha sido recorrida por los soldados españoles. Durante la noche pasada fue ocupado Camprodón, de gran importancia militar, y en el día de hoy se ha llevado a cabo la ocupación de Planes y Planoles y otros pueblos y posiciones próximos a Tossas. También ha sido alcanzada la frontera en otro punto importante, con la ocupación de la ciudad de Puigcerdá”.
Així doncs al Ripollès la resistència republicana va ser molt notable en els darrers dies davant del lent avanç de les tropes franquistes. Molt segurament, la situació va ser causada, a parts iguals, a la resistència militar programada pel general Vicente Rojo Lluch (1894-1966) a la línia del Ter –amb voladures de ponts a punts com Roda, Sant Quirze, Ripoll i Sant Joan-, que no va existir de cap manera a la zona empordanesa, però que va mantenir una certa consistència al Ripollès; com a la passivitat del bàndol franquista davant un victòria sense retorn.
D'aquesta manera, la retirada al Ripollès es va produir en un total de nou dies, entre el 5 de febrer (ocupació de Palmerola, al sector de Berga) i el 13 de febrer de 1939, quan el bàndol feixista va aconseguir arribar al coll d'Ares, punt per on havien marxat un mínim de 100.000 exiliats republicans, entre soldats i civils.