
La imatge de la Societat General d'Autors i Editors (SGAE) no ha estat mai massa positiva. I si no, que ho preguntin als alcaldes i alcaldesses del Ripollès. Aquests dies han rebut sengles cartes d'aquest organisme per cobrar els drets d'autor dels espectacles de les festes majors del 2003 al 2009. El batlle d'Ogassa, Ramon Tubert, va portar el cas al consell d'alcaldes per denunciar que li feien pagar per activitats gratuïtes. Més enllà de les actituds “prepotents” per part de l'organisme, el debat va servir per destapar situacions “aberrants” com l'intent de cobrar 300 euros per una actuació d'un esbart dansaire (amb música d'un soci de l'entitat); pel playback de Ripoll (foto) o, fins i tot, als casals d'avis pel fet de tenir una televisió.
Els alcaldes van acordar demanar una entrevista al president de l'SGAE a Catalunya, Ramon Muntaner, per intentar posar fi a les situacions més desproporcionades, tenir clar el marc legal i exigir “amabilitat” en el tracte.
Primer paga, i després pregunta
Talment com als westerns, l'SGAE aplica aquesta tècnica tant nord-americana de disparar primer i preguntar després. “Van de mala fe, et demanen un pressupost de festa major i a partir d'aquí, independentment dels actes, intenten que paguis un percentatge” explica l'alcaldessa de Campdevànol, Núria López. “Sempre ens demanen que paguem més del que toca de manera descarada, estem en una situació d'indefensió” va afegir.
Per l'alcalde de Ribes de Freser, Marc Prat, el pitjor és la “prepotència” que utilitzen. “Et posen la factura sobre la taula i si fas mala cara, t'ensenyen un plec de sentències favorables als seus interessos” afegeix. En aquest sentit va apostar per tenir clar el marc i “poder pressupostar una partida de les festes majors a pagar els drets d'autor”. Prat va revelar que entre les factures pendents n'hi havia una de 300 euros per una actuació de mitja hora de l'Esbart Eudald Coma amb música d'un soci de l'entitat.
L'alcaldessa de Ripoll, Teresa Jordà, va voler matisar que calia ser sensibles cap als artistes però, al mateix temps, va lamentar actuacions “aberrants” com intentar aconseguir dades personals dels membres d'entitats -per exemple en el cas del Playback- o intentar cobrar als casals d'avis per la utilització de televisions.
En canvi, va considerar que “no en traurien res” d'intentar no pagar pels actes de festa major, fossin gratuïts o no, tal i com reclamava l'alcalde d'Ogassa. “Haurem de demanar un crèdit per pagar els set anys endarrerits” va afirmar resignat Ramon Tubert (a la foto, amb la carta de l'SGAE), que havia encès la metxa.
